Sarnago és una localitat espanyola del municipi de Sant Pedro Manrique, pertanyent a la província de Soria, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Sarnago

Geografia

Esta chicoteta població de la comarca de Terres Altes està ubicada en el nort de la província, en el llímit en La Rioja banyat pel riu Major en l'alvertent mediterrànea i afluent del riu Alhama al sur de la serra d'Achena i al nort de la d'Alcarama.[1] Es troba a 4 km de Sant Pedro Manrique. S'accedix per una carretera recentment asfaltada, petició en més d'huitanta anys d'història. Forma part del partit judicial de Soria.

Història

Per a Bosch Gimpera, Sarnago és nom cèltic.[2]

En el XVIII, la localitat era llogaret de jurisdicció de la vila de Sant Pedro Manrique.[3] Per a l'administració eclesiàstica, la localitat pertanyia a la diòcesis de Calahorra, i al partit judicial de Ágreda per a l'administració de Justícia.

A la caiguda del Antic Règim la localitat es constituïx en municipi constitucional en la regió de Castella la Vella, partit de Ágreda[4] que en el cens de 1842 contava en 36 llars i 140 veïns. A mitan del XIX, el lloc tenia contabilisades 46 cases.[5] Apareix descrit en el decimotercer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

SARNAGO: l. en ayunt. en la prov. de Soria (5 leg.), partit judicial d'Agredixca (4 1/2), audiència territorial i capitania general de Búrgos (30), diòcesis de Calahorra (8): sit. en una altura en bona ventilacion i clima frio; té 46 cases; la consistorial; escola d'instruccion primària, freqüentada per 12 alumnes, dotada en 800 rs.; una igl. (Sant Bartolomé) anexa de la parr. de Sant Miguel de Sant Pedro Manrique: el térm. confina en els de Fuentebella, Vallejo, Matasejun, Sant Pedro Manrique i Valdeneguilla; dins d'ell es troben 6 fonts de bones aigües i un cas. titulat Ntra. Sra. del Mont: el terreny fertilizado per una riera, participa de quebrado i pla i en lo general és de bona calitat; comprén bons trossos de mont baix, poblats d'estepa i aliaga i una deh. de pastures en arborat de roure alt: camins: els que dirigixen á els pobles limítrofs: correu: es rep i despacha en l'estafeta de Sant Pedro Manrique. prod.: blat, centeno, ordi, avena, arvejones, yeros, llentilles, creïlles, verdures, llenya de combustible i bones pastures en els que es manté ganado lanar, fi i churro, cabrio, vacú, mular i asnal; hi ha caça de perdius, llebres, i algun conill i no falten llops i rabosot. ind.: l'agrícola i recriacion de ganados. pobl.: 36 vec., 140 alm. cap. imp.: 17,752 rs.
(Madoz, 1849, pp. 867-868)

A mitan del XIX[6] creix el terme del municipi perque incorpora a Valdenegrillos i a El Vallejo.

El municipi de Sarnago va desaparéixer en 1972, en fusionar-se en els de Sant Pedro Manrique, Matasejún, Taniñe i Ventosa de Sant Pedro.[7] El seu terme era de 35,97 km².[8]

El poble va ser visitat per Juliol Llamazares, qui es va inspirar en el testimoni del seu últim habitant per a escriure La pluja groga.

Ya en el XXI torna a tindre activitat turística en estiu, incloent un Museu Etnogràfic.[9]

Vore també

Referències

  1. ↑ Wikimapia [1]
  2. ↑ Bosch Gimpera, Pedro. Etnologia de la Península Ibèrica. Barcelona: Editorial Alpha, 1932, p. 558
  3. ↑ Pérez de Guinea, María del Carmen. Estudi sobre la societat Soriana en el sigle XVIII.... Burgos: Consell General de Castella i Lleó, 1982, p. 228
  4. ↑ Municipi Còdic INE -42-169
  5. ↑ Madoz, 1849, pp. 867-868.
  6. ↑ Entre el Cens de 1857 i l'anterior
  7. ↑ «Decrete 650/1972, de 9 de març, pel que s'aprova la fusió dels Municipis de Sant Pedro Manrique, Matasejún, Sarnago, Taniñe i Ventosa de Sant Pedro (Soria)».Bolletí Oficial de l'Estat.(75)ISSN 0212-033X.
  8. ↑ Diccionari Enciclopèdic Salvat Universal. Barcelona: Salvat, 1970, p. 342
  9. ↑ el país Artícul sobre Sarnago, consultat en juliol de 2018

Bibliografia