Anar al contingut

Sarda sarda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sarda sarda

El bonico comú (Sarda sarda) és un gran peix de la família dels Scombridae. És comú en aigües superficials del oceà Atlàntic propenques a països com Espanya, Portugal o França, i en menor número, en costes de països nòrdics a on s'inclouen Noruega, Suècia, Rússia o Finlàndia (generalment estos proveïts de brànquies de major tamany i una capa més grossa de lípits i séus); és de gran importància en la peixca comercial i deportiva.

Descripció

Esta espècie pertany al grup de peixos posseïdors d'aletes dorsals casi foses entre sí, o separades als sum per angosts interespacios. Té tot el cos en escamas, en l'àrea pectoral i lateral més grans que el restant. Els bonicos (peixos del gènero Sarda) diferixen del tonyina pels seus cossos més afinados, desdentats, i per coloració diferents.

El bonico de l'Atlàntic compartix les aigües en el seu parent bonico rayado, Sarda orientalis. El bonico rayado abunda més al nort (Illa Block). Són similars en els seus hàbits, pero l'últim és alguna cosa més chicotet. El bonico de l'Atlàntic es distinguix dels seus parents per una ralla negra oblicua en la seua esquena, i perque les seues maxilars només cobrixen la mitat del llarc del seu cap.

Creix fins a 80 cm i pesa 4,5 a 5,5 kg.[1]

Hàbits

És un poderós nadador; sol recórrer llargues distàncies. En la ciutat de Nova York és conegut com skipjack per les seues costums de botar en l'aigua. La temporada de desove és en juny; per a setembre se solen trobar en Long Island espècimen de 13 a 15 cm de llongitut.

Referències

Bibliografia

  • E. C. Raney The Wise Fishermen's Encyclopedia. Atlantic Bonico (1951).