Renoc
_juvenile_(10348677804).jpg)
Els renoc[1] (Bufonidae) són una família d'amfibis anurs en aproximadament 80 gèneros i 750 espècies actuals; és la família més numerosa d'amfibis. Esta família es caracterisa per tindre la pell seca i correosa, les pates curtes i grans protuberàncies que cobrixen les glàndules parotoides.[2][3]
Moltes de el seu espècies es coneixen en el nom comú de sapos ; no obstant, numeroses espècies pertanyents a atres famílies també són comunament denominats sapos. Açò és aixina perque les característiques que popularment s'utilisen per a distinguir a les granotes dels sapos no són les mateixes que s'utilisen en la classificació científica. Segons la cultura popular, es diferencien que les granotes tenen la pell plana i humida, mentres que els sapos tenen la pell asprosa i seca i són més caminadores que saltadors, d'ahí que les seues pates siguen més curtes.[4]
Biologia
Per lo general, les protuberàncies més grans de la pell d'un sapo són les que cobrixen les glàndules parotoides. Estes protuberàncies es denominen comunament barrugues, pero no estan relacionades en les barrugues patològiques, ya que són de tamany fix, estan presents en animals sans i no estan causades per una infecció.[3] Es un mito que tocar sapos provoque verrugas.[3][5][6]
Els sapos es desplacen de les zones de no reproducció a les de reproducció d'estanys i llac. Bogert (1947) sugerix que la cridada dels sapos és la senyal més important per a tornar als estanys. Els sapos, com a molts amfibis, mostren fidelitat al lloc d'crío (filopatría). Els sapos americans retornen als seus estanys natals per a reproduir-se, per lo que és provable que troben germans quan busquen possibles parelles. Encara que és possible que existixquen eixemplars endogàmics dins d'una mateixa espècie, els germans rara volta es aparean.[7] Els sapos reconeixen i eviten aparearse en parents propencs. Les vocalisacions publicitàries dels machos semblen servir com a senyals per a que les femelles reconeguen als seus parents.[8] El reconeiximent dels parents permet evitar l'endogàmia i la consegüent depressió endogàmica.[9]
Com tod
vos els anurs, sofrixen una metamorfosis durant el seu desenroll. Comencen la seua vida com taperots en el seu cos similar a un peix, sense pates i respirant a través de brànquies. Durant el seu metamorfosis, apareixen les pates, desapareix la coa i la respiració passa a ser pulmonar.[10][11]
Hàbitat
En el Regne Unit, els sapos comuns solen trepar als arbres per a amagar-se en buits o en caixes niu.[12]
Distribució
Els bufónidos es troben en tots els continents en excepció d'Austràlia, a on han segut introduïts, i l'Antàrtida. Li'ls troba en qualsevol tipo d'hàbitat, llevat en les regions polars, subpolares i en les zones desèrtiques més àrides.[13]
Verí
El verí d'una espècie, Incilius alvarius, conté tant 5-PIXE-DMT com bufotenina, mentres que molts uns atres només contenen bufotenina.[14]
Taxonomia
Es reconeixen 591 espècies i 53 gèneros segons ASW:
| Gènero i autor | Nom comú | Espècies |
|---|---|---|
| Adenomus Cope, 1861 | 2 | |
| Altiphrynoides Dubois, 1987 | Sapos etiòpics | 2 |
| Amazophrynella Fouquet et al., 2012 | 7 | |
| Anaxyrus Tschudi, 1845 | 22 | |
| Ansonia Stoliczka, 1870 | Sapos de corrents | 29 |
| Atelopus Duméril & Bibron, 1841 | Sapos stubfoot | 96 |
| Barbarophryne Beukema et al., 2013 | 1 | |
| Blythophryne Chandramouli et al., 2016 | 1 | |
| Bufo Garsault, 1764 | Sapos | 17 |
| Bufoides Pillai & Yazdani, 1973 | Sapos de Mawblang | 1 |
| Bufotes Rafinesque, 1815 | 14 | |
| Capensibufo Grandison, 1980 | Sapos de la Veta | 2 |
| Churamiti Channing & Stanley, 2002 | 1 | |
| Dendrophryniscus Jiménez de la Espada, 1871 | Sapos arborícoles | 10 |
| Didynamipus Andersson, 1903 | Sapos de quatre dits | 1 |
| Duttaphrynus Frost et al., 2006 | 27 | |
| Epidalea Cope, 1864 | Sapo corredor | 1 |
| Frostius Cannatella, 1986 | Sapos de Frost | 2 |
| Ghatophryne Biju et al., 2009 | 2 | |
| Incilius Cope, 1863 | 40 | |
| Ingerophrynus Frost et al., 2006 | 12 | |
| Kenyaphrynoides <small>Liedtke et al., 2023</small> | Sapo volcànic del Mont Kènia | 1 |
| Laurentophryne Tihen, 1960 | Sapo arborícola de Parker | 1 |
| Leptophryne Fitzinger, 1843 | Sapos arborícoles indonesis | 2 |
| Melanophryniscus Gallardo, 1961 | Sapos suramericans de pancha roja | 29 |
| Mertensophryne Tihen, 1960 | Granotes hocicudas | 14 |
| Metaphryniscus Señaris, Ayarzagüena & Gorzula, 1994 | 1 | |
| Nannophryne Günther, 1870 | 4 | |
| Nectophryne Buchholz & Peters, 1875 | Sapos arborícoles africans | 2 |
| Nectophrynoides Noble, 1926 | Sapos de coixinet africans | 13 |
| Nimbaphrynoides Dubois, 1987 | Sapos de Nimba | 1 |
| Oreophrynella Boulenger, 1895 | Sapos de xara | 9 |
| Osornophryne Ruiz-Carranza & Hernández-Camacho, 1976 | Sapos rechonchos | 11 |
| Parapelophryne Fei, Ye & Jiang, 2003 | 1 | |
| Pedostibes Günther, 1876 | Sapos arborícoles asiàtics | 2 |
| Pelophryne Barbour, 1938 | Sapos de cap aplanada | 11 |
| Peltophryne Fitzinger, 1843 | 12 | |
| Phrynoidis Fitzinger, 1843 | 2 | |
| Poyntonophrynus Frost et al., 2006 | 10 | |
| Pseudobufo Tschudi, 1838 | Fals sapo | 1 |
| Rentapia Chan et al., 2016 | 3 | |
| Rhaebo Cope, 1862 | 13 | |
| Rhinella Fitzinger, 1826 | Sapos narigudos | 91 |
| Sabahphrynus Matsui, Yambun & Sudin, 2007 | 1 | |
| Schismaderma Smith, 1849 | Sapo roig africà | 1 |
| Sclerophrys Tschudi, 1838 |
45 | |
| Strauchbufo Fei, Ye & Jiang, 2012 | 1 | |
| Truebella Graybeal & Cannatella, 1995 | 2 | |
| Vandijkophrynus Frost et al., 2006 | 5 | |
| Werneria Poche, 1903 | Sapos de llengua curta | 6 |
| Wolterstorffina Mertens, 1939 | Sapos de Wolterstorff | 3 |
| Xanthophryne Biju et al., 2009 | 2 |
Ademés, s'inclouen en la família les següents espècies incertae sedis:
- Bufo arboreus Schneider, 1799
- Bufo hadramautinus Cherchi, 1963
- Bufo panamensis Daudin in Sonnini de Manoncourt & Latreille, 1801
- Bufo siamensis Schneider, 1799
- Granota marginata Linnaeus, 1758
- Sclerophrys capensis Tschudi, 1838
- 91-92. ISBN 0-12-178560-2.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «Toad» (en en). The American Heritage Dictionary of the English Language. Houghton Mifflin Harcourt (6 de octubre de 2016).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Toad» (en en). Encyclopedia Britannica (23 de mayo de 2017).
- ↑ «Toad». Dictionary.com.
- ↑ Butts, Wilbur K. (1933). «Error and Superstition in Biology» (en en). JSTOR. BIOS.
- ↑ «Anura: Bufonidae en Tabasco, México».Universidad Juárez Autónoma de Tabasco.
- ↑ Grossman, Stacey. «American Toad» (en en). Animal Diversity Web.
- ↑ Waldaman B, Rice JE«Kin recognition and incest avoidance in toads».Honeycutt RL.
- ↑ Casellas, Joaquim (2011). «Las causas genéticas de los efectos de la endogamia». Departamento de Ciencia Animal y de los Alimentos.
- ↑ «El ciclo de vida de los anfibios». Aquae Fundación (20 de septiembre de 2022).
- ↑ Cruz, Julio César. «Metamorfosis: cambio de forma durante el desarrollo».
- ↑ Le Page, Michael (11 de marzo 2022). «Common toads surprise biologists by climbing trees» (en en). New Scientist.
- ↑ de la Riva, Ignacio (2002). «Taxonomía y distribución del sapo sudamericano». Graellsia. Departamento de Biodiversidad y Biología Evolutiva, Museo Nacional de Ciencias Naturales.
- ↑ «Intoxicación con veneno de sapo». Veterinaria Dr. Brenes (19 de junio 2020).
