Sant Román de Sau

Sant Román de Sau

Erro al crear miniatura:

L'iglésia de Sant Román, en octubre de 2005

Sant Román de Sau (en català Sant Romà de Sau) és una entitat de població del municipi espanyol de Vilanova de Sau, en la província de Barcelona.

Els seus orígens situen a la població de Sau en el 917. La parroquial va ser construïda en el XI. L'actual població es va formar quan el 1963 es va construir l'embassament de Sau que cobriria l'antic poblat. A pesar d'estar pràcticament abandonat des de 1860, on es va notificar que la parròquia estava deshabitada, contava en unes quantes masos, un pont romànic i una parroquial (actualment parcialment derribada) que reapareix en époques de sequia.

Iglésia de Sant Román de Sau

L'iglésia d'estil romànic lombardo està datada en el XI. És d'una sola nau orientada d'alce a ponent en àbsit i arcs lombardos a la banda nort. Té adossat un campanar de tres pisos en finestres geminadas de capitel pla en el segon pis, forquetes lombardas i dents de serra. Les finestres del tercer pis són d'arcs de mig punt i la coberta és a quatre alvertents. En els finals de el XIX, es va canviar l'orientació del temple, derribant completament l'àbsit i modificant la frontera atrassera.

Està mig despresa per unes reformes realisades en époques de sequia; reformes durant les quals es va arreglar el campanar i es varen derribar la portada que estava mig afonada i les capelles anexes per perill de solsida. Actualment es fa difícil distinguir el cos de l'iglésia primitiva de les edificacions posteriors anexes a ella. En el mur de tramontana es conserven forquetes lombardas damunt els quals canvia l'aparat constructiu que fins a aquell punt era de pedra ben empalmada i aglutinada i despuix és de cudols de riu, provablement del riu Ter. A ponent hi ha una finestra quadrada i tapiada. L'àbsit està pràcticament afonat.

Història

L'iglésia vella va ser consagrada en 1062 i pertany a l'estil romànic lombardo, el qual s'intenta assimilar a la catedral de Vic. Es va vore molt afectada per un terremot de el XV i posteriorment va ser reformada i ampliada, com es pot vore per la diferència d'aparat constructiu. Des de la construcció del pantà de Sau en la década de 1960, permaneix anegada baix les aigües, pero en époques de sequia reemerge a la superfície. Junt al poble es trobava l'ermita de Sant Vicenç Verders, obra del prerrománico del seguixc VIII que va ser traslladada al bosc de Ca Deu, Sabadell en 1973 aprofitant una sequia.

Prop de l'assut del embassament de Sau, en un chicotet montícul en la part dreta del riu, es va construir a partir del 1951 la nova iglésia de Sant Román, obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas, a on s'ubicaven els chalets dels ingeniers i algunes cases dels dirigents de les obres. El lloc formava un chicotet núcleu residencial, actualment abandonat. Respon a un estil eclèctic en molt us de la pedra sense polir, traça característica de l'obra de Pericas.

En 1955, Ignacio F. Iquino va rodar una gran part de la película Camine tallat en el poble antic. Les imàgens són un excepcional document gràfic del poble ya abandonat, previ a l'inundació, encara en totes les cases intactes (inclús en vistes dels seus interiors), els carrers empedradas, els camins, el pont romànic sobre el riu Ter i els camps de les afores, incloent la represa i una vista general del nou poble.