Santíssima Trinitat (1769)

Archiu:Santisima Trinidad Berlingueromuseonavalmadrid.jpg

Santíssima Trinitat (1769)

El Santíssima Trinitat (oficialment La nostra Senyora de la Santíssima Trinitat) va ser un navío espanyol de 116 canons nominals en principi. La dotació artillera inicial despuix de la reforma de 1803 era de 136 peces, incrementada a 140 poc abans de la batalla de Trafalgar en l'embarque de quatre obuses de quatre lliures. Açò va deixar la seua dotació artillera en 32 peces de 36 lliures, 34 de 24 lb, 36 de 12 lb, 12 de 8 lb, 16 obuses de 24 lb, 4 de 4 lb i 6 esmeriles. Va ser el barco més gran i artillado del seu temps i l'únic buc del món en el seu temps en quatre ponts.

Va ser el navío més gran de la seua época, per lo que rebia el renom de L'Escorial de les mars. Va resultar capturat i afonat en la batalla de Trafalgar.

Disseny i construcció

A modo de comparació:

• l'Armada dels Estats Units va construir un navío de llínea de quatre ponts de 136 canons, el USS Pennsylvania (Philadelphia Naval Shipyard, 1837).
• La Marina francesa va construir un navío de 120 canons, el més gran jamai construït en França, inicialment de tres ponts, ampliat posteriorment a quatre ponts, denominat Valmy (Brest, 1847).
• La Marina britànica va planejar en 1809 la construcció d'un navío de llínea de quatre ponts armat en 170 canons, destinat a rebre el nom de HMS Duke of Kent, encara que no va aplegar a construir-ho.

l'Armada Espanyola va aplegar a botar 237 navío de llínea entre 1687 i 1853. Només tretze d'ells disponien de tres ponts en artilleria de 100 a 120 canons —com el Santa Ana (Ferrol, 1784) o el mateix Santíssima Trinitat—; el restant d'ells era de dos ponts i tenien entre 50 i 80 canons.

Archiu:Santissima Trinidad mg 0582.jpg

Plans del Santíssima Trinitat abans de ser convertit a quatre ponts (Museu Naval de Madrit)

Archiu:StrinidaporRafaelBerenguermeseonavaldeMadrid.jpg

Vista lateral en 4 ponts per Rafael Berenguer

El Santíssima Trinitat va ser dissenyat inicialment per l'irlandés Matthew Mullins (castellanizado com Mateo Mullan). En fallir este en novembre de 1767, va deixar el proyecte únicament delineado des de la varenga mestra per a popa, la quilla empernada sobre els picaderos, la roda llaurada i el codaste. Davant esta situació, Ignacio Mullan va passar a encarregar-se del disseny dels plans, eixecució dels gálibos i delineació del buc. La construcció i forticaació serà dirigida per Pedro d'Acosta. En octubre de 1769 va ser botat en els drassanes de L'Habana el navío que per Real Orde rebria el nom de Santíssima Trinitat, les dimensions de la qual de fàbrica eren les següents:

• Eslora: 213 Plantilla:Fracció peus de Burgos (59,535 m)
• Quilla: 182 Plantilla:Fracció peus de Burgos (50,781 m)
• Mànega: 57 Plantilla:Fracció peus de Burgos (16,091 m)
• Puntal: 28 Plantilla:Fracció peus de Burgos 8,034 m)
• Arqueig: 2 475 bm
• Tonellades de càrrega: 2 879 Plantilla:Fracciót
• Llastre de 1546 quintales (71,12 tn).^{cita requerida}
• Cost: 400 000 pesos, sense carenat de coure

Ademés la fusta va ser transportada cap a L'Habana des del poblat de Sant Jerónimo pel estero de Vertents en la província de Camagüey, hui municipi Florida. Es varen utilisar fustes precioses, com caoba, júcaro i caguairán.

Despuix de ser provat en alta mar, es varen donar conte de que sofria de varis inconvenients, que varen ser corregits en les drassanes de Ferrol i Càdis. Tals varen ser les modificacions eixecutades, que es va convertir en l'únic navío del món que contava en quatre ponts. Va passar a tindre les següents dimensions:

• Eslora: 220 Plantilla:Fracció peus de Burgos (61,439 m)
• Quilla neta: 186 peus de Burgos (51,826 m)
• Mànega: 58 Plantilla:Fracció peus de Burgos (116,254 m)
• Puntal: 28 Plantilla:Fracció peus peus de Burgos (8,011 m)
• Pla: 28 Plantilla:Fracció peus de Burgos (7,988 m)
• Calat a popa: (Cpp) 29 Plantilla:Fracció peus de Burgos (8,243 m)
• Calat a proa: (Cpr): 27 peus de Burgos (7,523 m)
• Tonellades de càrrega: 3 190 t
• Desplaçament: 4 902 t, en 1 546 quintales
• Llastre en ferro i zahorra: 23 821 quintales
• La tripulació i guarnició era de 1071 places i 25 criats.

Especialment problemàtica va ser l'afegitó d'una nova coberta a un buc que sempre va tindre problemes d'estabilitat. Tant va ser aixina que es va plantejar el dubte de si haguera segut més econòmic construir un nou buc a reformar-ho en repetides ocasions, qüestionant el modo de reparació:

Si es medita sobre els diferents dictàmens donats sobre el Trinitat en la finalitat de fer-ho més resistent, es comprén que no es va procedir en tot el pols que deguera, i que en el cost primitiu del navio i el de les repetides obres i reparacions que se li varen fer en aquell objecte, va poder molt ben fer-se d'or, o a lo manco un atre nou més a propòsit per molt ménos preu, i no deixa de ser estrany que quan s'adoptaven tantes i tan costoses mides per a aumentar l'estabilitat del Trinitat, li la baya atacat al mateix temps aumentant-li pesos sobre boques al adicionarle el seu artillado, i més encara que á ningú se li haguera ocorregut que en lloc d'allargar-ho o de embonarlo i de córrer-li la quarta bateria, com inconsideradament es va fer, hauria segut més llògic i encertat tallar-ho per la tercera, reduint-ho del porte de 120 al de 90, en lloc d'ascendir-ho al de 130, en lo que no és difícil es lográra tindre un bon navío, mentres que no era possible conseguir-ho pels mijos que es varen adoptar

Cesáreo Fernández Dur.

Primers anys

Va ser un buc que, des d'un principi, va resultar tindre problemes estructurals que varen haver de solucionar-se en les atarassanes de Ferrol i Càdis. El 13 d'abril de 1770 va arribar a Vigo, procedent de L'Habana despuix d'una travessia de casi dos mesos, per a continuar a Ferrol, a on aplegaria el 15 de maig. Despuix d'un manteniment de rutina en l'atarassana, va realisar les proves de mar junt en el Sant Dumenge i el Guerrero, concloent el 9 d'agost despuix de més de dos semanes de comprovacions, baixe el mando del cap d'esquadra Pedro González de Castejón. Entre giner i juny de 1776 se li va realisar un nou carenat i va contar en nous màstils. El 14 de març de 1778 va entrar en Ferrol per a modificacions per a solucionar problemes estructurals que afectaven a la coberta inferior de canons, permaneixent dos semanes. Estos problemes es devien a que el seu punt d'escora era molt elevat i impedia utilisar la coberta inferior de canons en mars poc calmades. Despuix d'això va realisar proves per a comprovar el resultat i davant la persistència dels mateixos, va abandonar Ferrol per a dirigir-se a l'Atarassana de la Carraca en Càdis, arribant el 7 d'agost de 1778.

Vore també

• Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola
• Anex:Bucs retirats de l'Armada Espanyola
• Pare Etern

Bibliografia

• (1910) The campaign of Trafalgar (en en), Londres: Longmans Green & Co..
• (1867) Naufragis de l'Armada Espanyola: Relacion històrica formada en presència dels documents oficials que existixen en l'Archiu del Ministeri de Marina, Madrit: Establiment tipogràfic d'Estrada, Díaz i López.
• (1902z) Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
• (1902c) «IV Combat de la Veta Santa Vicente», Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.

• (1902b) «XIV L'esquadra aliada en Càdis», Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
• (1902) «XV Trafalgar», Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
• (1906) The enemy at Trafalgar : an account of the battle from eye-witnesses' narratives and letters and despatches from the French and Spanish fleets (en en), Nova York: E. P. Dutton & Co..
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGómez de la Serna1954">Gómez de la Serna (1954). seus_episodis_nacionals.html?aneu=mqcrAAAAMAAJ&redir_esc=i Espanya en els seus Episodis Nacionals, Madrit: Edicions del Moviment.
• V, Manuel de (1850). Combat de Trafalgar, Calle Carretas, 6. Madrit: Matute.
• (2005) a-La-Història Santíssima Trinitat: 140 raons per a el història, Madrit: Fundació Jorge Juan. ISBN 84-934083-3-6.