Anar al contingut

Salminus noriegai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Salminus noriegai és una espècie extinta de peix carácido d'aigua dolça que va habitar en el nordest de l'Argentina durant el Mioceno. Pertany al gènero Salminus, les espècies vivents del qual són denominades comunament dorats.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Este dorat fòssil va ser descrit originalment en l'any 2013 pels doctors Alberto Luis Cione -investigador del Museu de l'Argent (MLP) i del CONICET- i María de les Mercedes Azpelicueta -de la Divisió Zoologia de Vertebrats de el MLP-.[1]

Eixemplar tipo i característiques

El material que va servir per a la seua descripció comprén un cràneu tridimensional articulat, de 9 centímetros de llongitut, en excelent estat de conservació, lo que va permetre una exposició minuciosa dels seus ossos, tant externs com a interns.[1] Després d'una estudiar en detalle les seues característiques i comparar-les en les espècies vivents del gènero, es va arribar a la conclusió de que es tractava d'una nova espècie, la que es diferencia per posseir una òrbita ocular proporcionalment més allargada, per diferències en la forma dels ossos de les seues galtes i per la llongitut del maxilar, el premaxilar i atres ossos que marginen la seua boca. Les dents de la zona que s'aferra a la mandíbula tenen una forma molt peculiar, síimilar al dibuix d'un “8”.[1]

En vida, la seua talla total va ser estimada com situada entre els 50 i els 60 centímetros.

Comparat en els dorats moderns les diferències trobades són sotils, a penes en les proporcions dels ossos, per lo que es conclou que la velocitat evolutiva del gènero és prou llenta i poc ha canviat en 8 millons d'anys.[1]

Localitat tipo

Va ser colectado en la localitat de la Pren Vella, al noreste de la ciutat de Paraná, província d'Entre Rius, centre-este de l'Argentina.[1]

Estrat portador

Els seus restants varen ser exhumats en el denominat “Conglomerat osífero”, sediment supostament corresponents a les capes més inferiors de la formació fluvial Ituzaingó, aflorantes en la regió mesopotámica de l'Argentina. Es va estimar la seua antiguetat en 8 millons d'anys, corresponent al Tortoniense primerenc (principis del Mioceno tardà).[1]

Generalitats

[editar | editar còdic]

Salminus noriegai és la primera i única espècie extinta descrita per al gènero Salminus, sent els seus restants espècies totes vivents, identificades com predadores tops en rius d'aigües càlides de Sudamérica septentrional i central.[2] Sobre la base de les característiques anatòmiques i dental es postula que Salminus noriegai també posseïa els mateixos hàbits tróficos.[1]

En una antiguetat similar, són numeroses les espècies de peixos localisades en el mateix perfil estratigráfico de les barrancas de la marge entrerriana del riu Paraná,[3]

Entre els que destaca la piraña jaganta (Megapiranha paranensis).[4]

En l'época immediatament anterior a la que vixquera este dorat, l'oceà Atlàntic va ingressar profundament fins a lo que hui és el riu Paraná mig, formant un gran golf, denominat mar entrerriense. Posteriorment les aigües oceàniques es varen retirar i varen ser reemplaçades per estuaris i aigües dolces.[4] La fauna de vertebrats aquàtics que va ser exhumada en el llit del soport de l'espècimen mostra una composició similar a la colectada en vàries unitats estratigráficas del nort d'Amèrica del Sur, com la Formació Urumaco, de Veneçola (Mioceno tardà) i la Formació La Venda, de Colòmbia (Mioceno mig), lo que permet inferir que estos chapulls estaven conectats biogeográficamente en els de la conca amazónica.[1]

El descobriment d'este dorat va ser clau per a conéixer part del passat del gènero, del com res se sabia, encara que encara resta develar en quin moment es va originar el grup.

Etimologia

Etimológicamente el nom genèric Salminus es construïx en paraules en llatí, en a on: salm significa 'salmón' i mine (minus) és 'menor', en relació en la seua apariència similar a un salmónido.[5] El terme específic noriegai és un epònim que referix al llinage del paleontòlec Jorge Ignacio Noriega, a qui se li va rendir honor per haver segut el descobridor dels restants.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Cione, A. L., & Azpelicueta, M. D. L. M. (2013). The first fossil species of Salminus, a conspicuous South American freshwater predatory fish (Teleostei, Characiformes), found in the Miocene of Argentina. Journal of Vertebrate Paleontology, 33(5), 1051-1060.
  2. de Lima, F. C. T. (2006). Revisão taxonômica i relaçõés filogenético do gênero Salminus (Teleostei: Ostariophysi: Characiformes: Characidae) (Doctoral dissertation). Institut de Biociências, Universidade de São Paulo, São Paulo. 253p.
  3. Alberto L. Cione, Daniel A. Cabrera, María de les Mercedes Azpelicueta, Jorge R. Casciotta i María Julia Barla (2013). Peixos del Mioceno marí i continental en Entre Rius, Oriente central d'Argentina. En: El Neógeno de la Mesopotamia argentina. D. Brandoni i J. I. Noriega, Editors Associació Paleontológica Argentina, Publicació Especial 14: 71–83.
  4. 4,0 4,1 Cione, A. L., Dahdul, W., Lundberg, J. and Machado-Allison, A. (2009). Megapiranha paranensis, a new genus and species of Serrasalmidae (Characidae, Teleostei) from the Upper Miocene of Argentina. Journal of Vertebrate Paleontology 29: 350–358.
  5. Romero, P. (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.