Salino de Cambrils
El salino de Cambrils és una antiga explotació de sal situada en el poble de Cambrils, dins del terme municipal d'Odén, que s'ha reconvertit en museu i espai turístic. Esta explotació va funcionar en l'àmbit comercial com a mínim des de l'any 1780, data en que es va documentar per primera volta, i es va mantindre activa fins a l'any 1963 despuix de fallar l'intent de l'últim propietari d'obrir una mina per l'extracció de la sal.[1][2] Anteriorment la Font Salada (en espanyol, font salada), d'a on brota aigua salinizada, s'aprofitava també pel veïnat de la zona de Cambrils per a produir sal destinada al consum propi i com a suplement per les manades. L'aigua de la Font Salada desemboca al corrent fluvial Riu Fred, afluent a la seua volta del riu cridat Ribera Salada.
Estes salines tenen la peculiaritat de que són salines de montanya i no de vall o de mar. A pesar de que les salines de montanya en els Pirineus eren relativament freqüents en el passat, com atesten els diversos noms que senyalen fonts salinizadas (com Saldes, Vilanova de la Sal, Peralta de la Sal o Salines de Hoz) actualment és una de les poques dels Pirineus que es troben en bon estat de conservació. Atres salines de relativa importància que han segut restaurades com a instalacions museístiques o de talasoterapia són les de Gerri de la Sal o les de Naval.[3]
Instalacions
[editar | editar còdic]
El salino consta de dos zones de evaporamiento; la superior cridada pròpiament com El salino o Font Salada, i l'inferior denominada Les Cabanetes, a on l'aigua és transportada a través d'uns canals de fusta aprofitant la pendent. Les eres dedicades a l'evaporament de l'aigua de les dos zones sumen una superfície d'uns 5100 metros quadrats.[4]
L'aigua salada s'almagasenava a unes grans basses d'a on es transportava a través d'unes canalisacions de fusta als diferents bancales, que s'omplien fins a aplegar als tres centímetros. En el transcurs de tres dies la sal es deixava secar i es molia per a poder-la almagasenar i vendre per les comarques de Solsonés i d'Alt Urgel a través de vàries rutes de la sal.[5][3] El depòsit principal es va restaurar en 2020.[6]
A banda de les eres destinades a l'evaporament de la sal també hi ha un forn destinat a la cocció dels taulells d'argila, ya que es tenien que còure en un procés específic per a evitar la corrosió de la sal. Les juntes s'unien entre sí en argila amasada, ya que la sal també corroe el ciment. També es conserven part de les estructures de cinc molins hidràulics; dos de sal, un de farina, un de pens i un pelador. El molí de sal de la part superior també es va aplegar a utilisar per a generar energia elèctrica.[5][4]
Característiques geològiques de la zona
[editar | editar còdic]Les salines pirenaiques es relacionen pràcticament sempre en afloraments de materials triásicos derivats de la tiza i de l'argila del Keuper, formats fa uns 225-205 millons d'anys.[7] Una excepció són les salines de Peralta d'Ix-los, que arrastra sediment més nous del periodo del Eoceno. Els materials triásicos del Kepler actuen com a lubrificant en els encabalgamientos pirenaics, donant lloc al mant de corriment del Cadí-Port del Conte, i més concretament a la làmina de la Serra de Odén.[3]
L'aigua que brota de la Font Salada de Cambrils conté una concentració molt elevada d'halita (més de 300 grams de sal per litro), i també es troben sulfat de magnesi i de calcio. Per eixemple en la font salada de Gerri de la Sal la concentració de halita dissolta aplega com a màxim als 160 grams per litro.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El passat industrial del Solsonès | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.». Consultat el 2021-09-17.
- ↑ «El Vaig eixir de Cambrils · Història i Evolució · Banya't amb l'energia del Pirineu». Consultat el 2021-09-17.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 PATRIMONIO GEOMINERO, GEOLOGÍA I MINERÍA AMBIENTAL DE BOLIVIA.
- ↑ 4,0 4,1 «El Vaig eixir de Cambrils» (en és-es). Consultat el 2021-09-17.
- ↑ 5,0 5,1 «MNACTEC » Salino de Cambrils» (en és-es). Consultat el 2021-09-17.
- ↑ «Restauren la bassa del conjunt històric del Vaig eixir de Cambrils | Va nàixer Solsona» (en ca). www.naciodigital.cat. Consultat el 2022-05-15.
- ↑ «El vaig eixir de Cambrils | El Pou» (en ca). www.elpou.cat. Consultat el 2022-05-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salino de Cambrils» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.