Salines de Trápani
Les Salines de Trapani (Riserva naturale orientata Saline vaig donar Trapani i Paceco) són una reserva natural regional de Sicília establida en el 1995, que ocupa una extensió de casi 1000 hectàrees en el territori de les localitats de Trapani i Paceco.[1] La reserva, en l'interior de la qual encara es realisa l'antiga activitat d'extracció de sal, és una important zona humida que oferix reparació a numeroses d'aus migratòries. Està gestionat pel WWF Itàlia.[2]
Història
El geógrafo àrap al-Idrīsī documenta la presència de les salines (d'orige fenicia) ya en el periodo de la dominació normanda en Sicília. baix el regnat de Federico de Suabia va ser instituït el monopoli d'Estat de la producció de sal, que va continuar durant la dominació angevina. Durant la dominació dels aragonesos es va tornar a instituir la propietat privada, no obstant va ser baix la corona espanyola que l'activitat de producció de sal va alcançar el seu esplendor, transformant el port de Trapani en el més important centre europeu de comerç d'este preciós element. Les salines de Trapani aplegaven fins a les illes del Stagnone.
Despuix de l'Unificació d'Itàlia en 1861 estes salines no varen ser nacionalisades, i varen ser les úniques en superar el monopoli de les sales a banda de l'Estat, exportant-ho en diversos països.[3] Despuix la Primera Guerra Mundial en la competència de les salines industrialisades de Cagliari va escomençar la decadència de les salines trapanesas, accentuat per l'esclat de la Segona Guerra Mundial i de la competència estrangera en la sal gema. Moltes de les salines varen ser dismesse o abandonades.
Queden els característics molins a vent, utilisats en aquell temps, per a una doble funció: alguns per a la molienda de la sal, uns atres per al bombeig de l'aigua salada d'una banyera a una atra.
Pero despuix l'institució de la Reserva, en 1995, s'està assistit a una nova puja de les activitats productives i a la terminació del sal, a banda de la "Sosalt", que és el principal productor, en l'aprovació d'intervencions de restauració i recuperació de les instalacions abandonades. La sal de Trapani està hui insertada en l'elenc dels Productes tradicionals siciliano reconeguts pel Ministeri de les polítiques agrícoles, alimentícies i forestals, que en abril de 2011 té també reconegut la IGP en la denominació "Sal marí de Trapani".[4]
En 2011 les salines de Trapani han obtingut el reconeiximent de zona umida Ramsar.[5]
Territori
Gran part de la Reserva està constituït de salines de propietat privada, en la qual és practicada l'extracció de la sal segons les tècniques tradicionals en us de sigles. De notable impacte paesaggistico la presència de numerosos molins a vent utilisat per a pompare l'aigua entre els embassaments.
Referències
- ↑ Elenc ufficiale delle aree protette (EUAP) 6º Aggiornamento approvato il 27 aprile 2010 i pubblicato nel Supplemento ordinari n. 115 alla Gazzetta Ufficiale n. 125 del 31 maggio 2010.
- ↑ http://www.trapaniwelcome.it/per-il-turista-219-Las_Salinas_de_Trapani_y_Paceco-localita-Trapani-es.html
- ↑ [1]
- ↑ Gazzetta Ufficiale n. 163 del 15 luglio 2011 - Ministero delle politiche agricole alimentari i forestali
- ↑ D. M. 4 aprile 2011, Dichiarazione vaig donar importanza internazionale della zona umida denominata "Saline vaig donar Trapani i Paceco", Ministero dell'ambiente
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salinas de Trápani» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.