Salines de Medinaceli
Salines de Medinaceli és una localitat espanyola del municipi de Medinaceli, pertanyent a la província de Soria, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Història
[editar | editar còdic]El nom de la població procedix de manera òbvia de les salines d'interior que s'explotaven en els seus voltants des d'época romana. L'importància econòmica de la sal va generar freqüents disputes en la Edat Mija per la possessió de les albercas d'evaporament. Encara que el bisbat de Sigüenza, el duc de Medinaceli, el monasteri cisterciense de Santa María d'Horta, i algun particular varen ostentar drets sobre elles, el rei es va apropiar de la major part de la sal, lo que va fer que es coneguera a estes salines com «Salines del Rei». Alfonso X amprava el producte de les salines per a mantindre diverses obres de caritat.[1] En la marge del riu Xaló, prop de Salines, s'han trobat restants de la posada medieval denominada «La Ansarera» en Poema del Meu Cid.[1] En ser afectades per la construcció de l'autovia la seua producció va disminuir molt, deixant d'explotar-se en 1994. Posteriorment s'han utilisat com a piscifactoría.
La orde franciscana es va instalar en Salines en 1528, obrint un convent que va permanéixer en la localitat fins al seu trasllat a Medinaceli en 1636.[1] La població va rebre un fort impuls en 1763, quan va escomençar el servici de la Diligència General de Coches, puix tenia parada en Salines la llínea entre Madrit i Barcelona.[1]
A la caiguda del Antic Règim la localitat formava part del municipi constitucional de Medinaceli en la regió de Castella la Vella. A mitan de el XIX, el lloc, que figurava per llavors com un barri de Medinaceli, tenia contabilisades 67 cases.[2] Apareix descrit en el decimoprimer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:
En 1859 la localitat es va segregar formant un nou municipi,[1] que apareixia ya en el cens de 1857 en 74 llars i 286 veïns.[3] En el cens de 1860 el municipi apareix simplement com Salines.[3] El municipi va alcançar el seu apogeu demogràfic i econòmic a partir del 2 de juliol de 1862, en l'inauguració de la seua estació de ferrocarril pròpia en la llínea de la Companyia dels Ferrocarrils de Madrit a Saragossa i Alacant. En 1871, en produir-se el desestanco de la sal, l'Estat va vendre les salines en subasta. Els propietaris varen introduir diverses millores, per a aplegar a obtindre unes 800 tonellades a l'any. Les salines es dien "Langar i Charcas" i "Turquillas". En la década de 1930 varen canviar de propietari i de nom, passant a cridar-se "Eloisa" i "Santiago". En 1940 varen deixar d'explotar-se com a salines, pero les basses s'han utilisat per a la crío de peixos per a aquaris.[4] Les salines varen quedar molt afectades per la construcció de l'autovia de Madrit a Saragossa, perdent molta superfície i reduint-se la producció.
En 1963 el municipi de Salines va desaparéixer en integrar-se de nou en el de Medinaceli.[1] Contava llavors (cens de 1960) en 131 llars, 424 habitants de fet i 442 de dret.[3] L'estació de ferrocarril de Salines es denomina hui de Medinaceli. En 1994 l'explotació de les salines es va tancar definitivament.[1]
Demografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «L'història». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 11 de giner de 2013.
- ↑ Madoz, 1848, pp. 348-349.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842. Municipi: 42602 Salines de Medinaceli». INE. Consultat el 11 de giner de 2013.
- ↑ Calvo Rebollar (2006). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. III. Halogenuros, Museu de Ciències Naturals de Alava, p. 73-74. ISBN 84-7821-633-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salinas de Medinaceli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.