Sadd el-Kafara
'___protected_title_0___' ("Assut dels Infels o Pagans") era una presa o dic de mampostería en Wadi al-Garawi, a 10 km al surest de Helwan, en el Gobernorato o província d'Helwan i a 30 km al sur d'El Caire,[1] Egipte. L'assut va ser construït en la primera mitat del tercer mileni a. C. pels antics egipcíacs, para controlar les inundacions i és l'assut més antic d'eixe tamany en el món.[2][3][4] L'assut mai es va completar i va estar en construcció durant 10–12 anys, abans de ser destruïda per una inundació.
Va ser redescubierta per Georg Schweinfurth en 1885.[5]
Especificacions
[editar | editar còdic]La presa no es va concloure, pero tenia aproximadament 111 m de llarc i 14 m d'alt, en un ample de base de 98 m i ample de cresta de 56 m.[6] El núcleu de l'assut tenia 32 m d'ample i estava formada per 60.000 tonellades de terra i farcidura de roca. Rodejant al núcleu hi havia dos murs de capes d'enrunes i d'estructura per a farcidura de roca sense reblir. El mur d'aigües avall tenia aproximadament 37 m d'ample i el d'aigües dalt aproximadament 29 m, i comprenien 2900 m³ de materials. Els murs d'aigües dalt i d'aigües avall de l'assut estaven construïts en sellarés de calcàrea. Els sellars estaven colocats coldos en rencs escalonats, pero sense morter.[7] Cada sellar media aproximadament 30 cm d'alt, 45 cm d'ample, 80 cm de llarc i uns 23 kg.[8]
Destrucció
[editar | editar còdic]Per l'erosió de la cara aigües avall de l'assut incomplet i a la seua falta d'aliviadero, es creu que una inundació la va destruir. Ademés, no hi havia indicis d'una sanga o túnel que haguera desviat l'aigua en el wadi que rodejava l'obra. La construcció de la part superior de l'assut estava casi terminada, pero la part inferior estava molt manco desenrollada. La cresta de l'assut s'inclinava cap al centre, que els ingeniers podrien haver previst utilisar com aliviadero. No obstant, com la part superior de l'assut no estava descabezada, no estava protegida de les aigües de riuada que sobrepassaren la cresta. La proximitat de l'assut al fèrtil ric Nilo i la distància a les poblacions indiquen que es va construir per a protegir-se d'este tipo d'events, similars als que encara es produïxen hui en dia.[5] Si s'haguera completat, l'assut hauria almagasenat entre 465 000 m³ i 625 000 m³ d'aigua i les inundacions haurien fet que l'embassament es desbordara cap als wadis paralels adjacents. El fracàs de l'assut provablement va fer que els ingeniers egipcíacs foren contraris a construir una atra durant casi huit sigles.[3]
Un atre indici de que la presa pot haver disminuït per una inundació, o a un desbordament, és que l'assut, en sí mateixa, no contenia grans cantitats de rovina, lo que implica que l'assut no va durar lo suficient com per a que el riu deixara una chafada residual evident en ella.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sadd el-Kafara, el primer assut de l'història – Maikelnai´s Blog» (en és). Consultat el 2022-03-30.
- ↑ Fahlbusch. «Early Dams». History Association. Archivat des d'el original, el 29 de març de 2020. Consultat el 2010-07-20.
- ↑ 3,0 3,1 «Key Developments in the History of Embankment Dams». SimScience. Archivat des d'el original, el 2011-08-31. Consultat el 2018-09-20.
- ↑ (2001-01-01) The Nile and Its Masters: Past, Present, Future: Source of Hope and Anger, CRC Press. ISBN 9789058093431.
- ↑ 5,0 5,1 Bard, Kathryn A.; Steven Blake Shubert, {{{nom2}}} (1999). Encyclopedia of the archaeology of ancient Egypt, Routledge – Taylor & Francis Group, pp. 1057–1062. ISBN 0-203-98283-5.
- ↑ «Sadd-el-Kafara Dam». Structurae. Consultat el 2010-07-21.
- ↑ Jansen. «DAMS FROM THE BEGINNING». USSDams.com. Consultat el 2010-07-21.
- ↑ Fahlbusch. «Early Dams». History Association. Archivat des d'el original, el 29 de març de 2020. Consultat el 2010-07-20.
- ↑ Saxena, K.R. (2005). Dams: Incidents and Accidents, A.A. Balkema.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sadd el-Kafara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.