Anar al contingut

Sabó de Castella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Una pastilla de sabó de Castella.

Es coneix com a sabó de Castella al sabó fabricat a pur d'oli d'oliva, aigua i moixa tradicional (o en l'actualitat, moixa càustica). El sabó de Castella rep este nom per haver-se produït a gran escala en els territoris de la Corona de Castella,cita requerida des d'a on era exportat a numerosos llocs d'Europa i Amèrica, principalment durant l'Edat Moderna. Encara que la Corona de Castella no era l'únic productor d'este tipo de sabó, sí era el seu productor per antonomàsia

El nom pot deure's a trobar-se les fàbriques en el carrer Castella en Sevilla.cita requerida

No deu confondre's en el sabó de Marsella, que utilisa olis vegetals de diversa procedència (no només oli d'oliva).[1]

Tradicionalment la moixa empleada era el mazacote o barrilla, nom que es donava a les cendres procedents de la combustió de vàries plantes, cridades genèricament almarjo[nota 1] o barrilla (com la Sarcocornia perennis, també coneguda com salicornia).[nota 2][nota 3][2] Hui en dia en lloc de la moixa tradicional (carbonat de sodi) s'usa la moixa càustica (hidròxit de sodi), obtinguda de forma sintètica.

Els boticarios de l'época ho coneixien en els noms llatins de sapo hispaniensis (sabó hispànic) o sapo castilliensis (sabó castellà).[3]

Varen ser molt importants les jabonerías d'Andalusia, a on rebien el nom de "almonas", terme d'orige àrap.[nota 4] En l'antic regne de Sevilla[4] la casa d'Alcalà tenia el monopoli d'estes manufactura, destacant l'Almona de Sanlúcar de Barrameda, dels sigles XVII i XVIII, que era l'única almona andalusa que permaneixia intacta, fins que en 2003 va ser derribada parcialment.

Vore també

Referències

Notes

Enllaços externs