Síntesis de pirimidina de Biginelli
La Síntesis de Biginelli és un método de síntesis orgànica en a on s'obté un derivat de la pirimidina. Consistix en una reacció que ampra un β-cetoéster (En l'eixemple és acetoacetato d'etil, 1), un arilaldehído (Benzaldehído 2 en l'eixemple) i urea 3.[1][2][3][4][5][6]
Esta reacció va ser desenrollada per Pietro Biginelli en 1891. La reacció pot ser catalizada per un àcit de Brønsted i/o per un àcit de Lewis, per eixemple trifluoruro de bor.[7] S'ha publicat diversos protocols de síntesis en fase sòlida que ampren diferents combinacions vinculades.[8][9]
En l'indústria farmacèutica les dihidropirimidinonas (Productes de la reacció de Biginelli) són utilisades com bloqueadores del canal de calcio.[10] i com a agents antihipertensivos.
Mecanisme de reacció
[editar | editar còdic]El mecanisme de la reacció de Biginelli és una série de reaccions bimoleculares que conduïxen a la dihidropirimidinona desijada.[11]
D'acort al mecanisme propost per Sweet en 1973, la primera reacció és la condensació aldólica entre el acetoacetato d'etil 1 i el benzaldehído. Este és el passe limitante de la primera reacció, en a on es produïx l'eliminació del hidroxilo resultant, que conduïx als estats 2 i 3. La segona reacció és l'adició nucleofílica de la urea en a on s'obté l'intermediari 4, que ràpidament es deshidrata per a donar el producte desijat 5.[12]
Este mecanisme va ser substituït per Kappe en 1997.
Este mecanisme propon que primer la urea forma una unió imina (una N-alquilidenurea). Posteriorment, el acetoacetato d'etil es condensa en l'imina formada. L'última reacció consistix en la formació de l'enamina a partir del grup amida i el carbonilo disponibles.[13][14]
Alvanços en la reacció de Biginelli
[editar | editar còdic]En 1987, Atwal et al.[15] va reportar una modificació a la reacció de Biginelli que genera un major rendiment.<"Atul Kumar". S'ha reportat la primera síntesis enzimàtica de la reacció de Biginelli per mig d'una rent.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Biginelli, P. Ber. 1891, 24, 1317 & 2962.
- ↑ Biginelli, P. Ber. 1893, 26, 447.
- ↑ Zaugg, H. E.; Martin, W. B. Org. React. 1965, 14, 88. (Review)
- ↑ Kappe, C. O. Tetrahedron 1993, 49, 6937-6963. (Review)
- ↑ C. Oliver Kampe: The Biginelli Reaction, in: J. Zhu and H. Bienaymé (Editor): Multicomponent Reactions, Wiley-VCH, Weinheim, 2005, ISBN 978-3-527-30806-4.
- ↑ Kappe, C. O.; Stadler, A. Org. React. 2004, 63, 1. (doi: 10.1002/0471264180.or063.01)
- ↑ Hu, E. H.; Sidler, D. R.; Dolling, U.-H. J. Org. Chem. 1998, 63, 3453-3457.
- ↑ Wipf, P.; Cunningham, A. Tetrahedron Lett. 1995, 36, 7819-7822.
- ↑ Kappe, C. O. Bioorg. Med. Chem. Lett. 2000, 10, 49-51.
- ↑ Rovnyak, G. C.; Atwal, K. S.; Hedberg, A.; Kimball, S. D.; Moreland, S.; Gougoutas, J. Z.; O'Reilly, B. C.; Schwartz, J.; Malley, M. F. J. Med. Chem. 1992, 35, 3254-3263.
- ↑ Folkers, K.; Johnson, T. B. J. Am. Chem. Soc. 1933, 55, 3784-3791.
- ↑ Sweet, F.; Fissekis, J. D. J. Am. Chem. Soc. 1973, 95, 7841-8749.
- ↑ Folkers, K.; Harwood, H. J.; Johnson, T. B. J. Am. Chem. Soc. 1932, 54, 3751-3758.
- ↑ Kappe, C.O. J. Org. Chem. 1997, 62, 7201-7204.
- ↑ O'Reilly, B. C.; Atwal, K. S. Heterocycles 1987, 26, 1185-1188 & 1189-1192.
- ↑ Atul Kumar and Ram A. Muarya Tetrahedron Letters 48, 2007, 4569-4571 doi:10.1016/j.tetlet.2007.04.130
- Este artícul conté una traducció derivada de «Síntesis de pirimidina de Biginelli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.