Síntesis de indoles de Fukuyama
La Síntesis de indoles de Fukuyama és método de síntesis orgànica que consistix en fer reaccionar alqueniltioanilidas per a obtindre indoles 2,3-disustituidos.[1] Per lo general, el hidrur de tributilestaño s'utilisa com agent reductor, en azobisisobutironitrilo (AIBN) com iniciador de radicals lliures.
Ya que és un dels métodos més simples per a sintetisar indoles polisustituidos, este procediment ha segut utilisat en numeroses síntesis de productes naturals, incloent aspidofitina, vinblastina[2] i l'estricnina.[3]
Mecanisme
[editar | editar còdic]El mecanisme de reacció comença en la creació del radical tributil estany en AIBN o trietilborano, que no es mostra en cap mecanisme per etapes. Despuix dels atacs radicals, el carbono o-isocianico crea el radical alfa-estannoimidoilo. Per mig de la ciclación radical es forma un anell de cinc membres seguit de la propagació d'un nou radical estany. El pas final depén del resultat desijat de la reacció. Esta reacció és una síntesis d'un recipient i produïx rendiments que varien del 50% al 98%, depenent del sustituyente.[4]
El mecanisme que usa 2-alqueniltioanilida és molt similar, començant també en la formació d'un enllaç, ara entre el radical estany i el sofre. Seguit d'una ciclación radical similar que resulta en un anell de cinc membres, es produïx un nou radical d'estany i el radical atacant original es va en el sustituyente de sofre. Esta part del mecanisme passe a pas encara no s'ha detallat. El rendiment de la reacció pot variar del 40% al 93% depenent també del sustituyente desijat.
Derivats
[editar | editar còdic]La síntesis de Fukuyama Indole pot generar un ranc de diferents sustituyentes en la posició 2,3 que abans no es podien obtindre sense un grup protector en el nitrogen en l'anell. Un eixemple d'això és el derivat de 2-yodoindol, que pot conduir a una varietat de indoles substituïts 2,3 no protegits en N. Abans del descobriment d'este compost, la química que involucrava 2-stannylindoles no es va desenrollar ya que no hi havia forma de sintetisar pràcticament estos 2,3-stannylindoles sense protecció N. Un es va llimitar a la producció de 2-stannylindoles N-protegits a través de la metalación per mig d'un procés conegut com a acoplament de Stille. [6] Els 2-estanilindol no protegits N generats a partir de la síntesis de Fukuyama es poden oxidar fàcilment en yodo obrint un àrea química que permet la síntesis d'una varietat de composts que utilisen els 2-yodoindol com a reactiu de partida. Este derivat substituït en yodo pot conduir a halurs de arilo, yodur de vinil, triflatos de vinil, bromur de bencilo.
Ademés de acetilenos (acoplament de Sonogashira) i acrilatos (reacció de Heck) en la segona posició.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1999).J. Am. Chem. Soc..121
- 3791–3792.doi:10.1021/ja983681v.
- ↑ (2002).J. Am. Chem. Soc..124
- 2137–2139.doi:10.1021/ja0177049.
- ↑ (2004).J. Am. Chem. Soc..126(33)
- 10246–10247.doi:10.1021/ja046407b.
- ↑ “A Novell Tin-Mediated Indole Synthesis” (1994). J. Am. Chem. Soc. 116 (7): 3127–8. doi:.
- ↑ “Cyclizations initiated by a Pd2+-Ag+ mixed-metal system” (1982). Organometallics 1 (7): 7–10. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Síntesis de indoles de Fukuyama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.