Els símbols de l'alquímia solien fundar-se en la transformació de fòrmules matemàtiques en signes geomètrics cridats símbols d'alquimiste o sagells. Estos, segons cada cultura, podrien variar des de simples figures geomètriques, resultants de l'aplicació de fòrmules matemàtiques, fins a complexes imàgens metafòriques, en les quals cada element solia tindre un significat propi. També podien ser símbols interpretats a criteri de l'autor. Aixina, Newton usava en les seues fòrmules alquímicas símbols que provenien d'una fusió de diversos llenguages simbòlics utilisats en cultures precedents. L'alquímia es basa en els seus tres principis: el mercuri o principi de fluïdea, la sal en les seues propietats terreas i el sofre en les seues propietats favoridora de la combustió

Símbol alquímico
Símbols alquímicos en Dissertation on Elective Affinities de Torbern Bergman (1775).

Les tres bases

D'acort en Paracelso, les tres bases (Tria Primera) eren:[1][2]

  • El sofre, el principi vital, anònim i inconscient:  
  • El mercuri, l'ànima i la consciència:  
  • La sal, el cos, lo sòlit, la matèria en el sentit propi:  

Els quatre elements

Estos mostren les característiques de calor, fret, sequetat i humitat:[1]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Eric John Holmyard. Alchemy. 1995. p.153
  2. ↑ Walter J. Friedlander. The golden wand of medicine: a history of the caduceus symbol in medicine. 1992. p.76-77