Anar al contingut

Sàndor Petőfi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Orlai-petofi1.jpg
Sàndor Petőfi

Sándor Petőfi, naixcut Sándor Petrovics (Kiskőrös, 1 de giner de 1823-Segesvár, 31 de juliol de 1849), fon un poeta hongarés del Romanticisme.[1][2] Se li considera el poeta nacional d'Hongria i va ser una de les figures clau de la revolució hongaresa. És l'autor del Nemzeti dal (Cançó nacional), que es diu que va inspirar la revolució en el Regne d'Hongria que es va convertir en una guerra per l'independència del Imperi austríac. Lo més provable és que morira en la batalla de Segesvár, una de les últimes de la guerra.

Biografia

[editar | editar còdic]

Primers anys

[editar | editar còdic]

Sándor Petőfi va nàixer l'1 de giner de 1823 en Kiskőrös en el sí d'una família eslovaca. La població de Kiskőrös era predominantment d'orige eslovaco com a conseqüència de la política de reconstrucció dels Habsburgo dissenyada per a assentar, quan fora possible, no hongaresos en àrees devastades durant les guerres turques.[3] El seu pare Štefan Petrovič era carnicero i tabernero. En octubre de 1824, quan tenia quatre anys, la família es va traslladar a Kiskunfélegyháza, lo que despuix Petőfi va considerar com la seua ciutat natal. El seu certificat de naiximent, en llatí, dona el seu nom com Alexander Petrovics. El seu pare va tractar de donar-li al seu fill la millor educació possible i ho va enviar a un liceu. El jove Petőfi va assistir des de 1828 a l'escola elemental de Kecskemét, a partir de 1833 al Gymnasium evangèlic en Pest i finalment fins a 1839 a l'institut de secundària en Aszód. En 1838 la família s'havia empobrit per l'inundació del Danubio, per lo que va tindre que deixar el colege. Petőfi va ser comediante, pese a l'oposició del seu pare. Va eixercitar papers de figurante en el Teatre Nacional. De 1839 a 1841 va fer el servici militar. En 1844 va ser coeditor en Pesti Divatlap.


Va iniciar molt jove la seua trayectòria lliterària, creant una poesia revolucionària en temes i formes respecte a la tradició poètica del seu país. Els temes fonamentals del seu lírica varen ser l'amor i la llibertat.

Va escriure un extens poema narratiu titulat János l'Héroe o Juan el Paladín (János Vitéz) (1845). Esta obra li va donar èxit i popularitat.

Matrimoni i família

[editar | editar còdic]

En 1846 va conéixer a Júlia Szendrey en Transilvania. Es varen casar a l'any següent, pese a l'oposició del pare d'ella, i varen passar la lluna de mel en el castell del comte Sándor Teleki, l'únic aristócrata entre els amics de Petőfi. El seu únic fill, Zoltán, va nàixer el 15 de decembre de 1848.[4]

Es creu que Petőfi va ser mort en combat en 1849 durant la batalla de Segesvár (actualment Sighişoara, en Romania) pel Eixèrcit Imperial Rus en una de les batalles de la guerra per l'independència hongaresa de 1848 i és reconegut entre els magiares com a héroe i poeta nacional. Un mege militar rus va deixar constància de la mort de Petőfi en el seu diari. Com el seu cos mai va ser trobat oficialment, varen persistir els rumors sobre la supervivència de Petőfi. En el seu roman a clef autobiogràfic Modes polítiques (Politikai divatok, 1862), Mór Jókai va imaginar la "resurrecció" del seu difunt amic. En la novela, Petőfi (el personage cridat Pusztafi) retorna dèu anys despuix com una figura desaliñada i déclassé que ha perdut la fe en tot, inclosa la poesia.


Encara que durant molts anys es va donar per suposta la seua mort en Segesvár, a finals de la década de 1980 investigadors soviètics varen trobar archius que revelaven que, despuix de la batalla, uns 1800 presoners de guerra hongaresos varen ser enviats a Siberia. Teories alternatives sugerixen que ell va ser un d'ells i que va morir de #tuberculosis en 1856.[5] En 1990 es va organisar una expedició a Barguzin, Buriatia, Siberia, a on arqueòlecs varen afirmar haver desenterrado l'esquelet de Petőfi.[6] Ademés, en Hongria tenen un dit en el seu honor: "Eltűnt, mint Petőfi a ködben" (Desaparegut, com Petőfi en la boira).

La sòrt correguda pel poeta ha segut objecte, no obstant, d'atres versions diferents, segons les quals hauria sobrevixcut a la batalla. S'ha afirmat que l'eixèrcit rus ho va confinar en un campament de presoners en Siberia, i que allí va ser eixecutat o (segons una atra versió) va contraure matrimoni i va formar família.[7]

La revolució hongaresa de 1848

[editar | editar còdic]

Entre els diversos líders jóvens de la revolució, cridats Márciusi Ifjak (Jóvens de la Marcha), Petőfi va ser la clau per a iniciar la revolució en Pest, Hongria. Va ser coautor i autor, respectivament, dels dos documents escrits més importants: el 12 Pont (12 Punts, demandes al Governador General de Habsburgo) i el Nemzeti Dal, el seu poema revolucionari.

Quan el dia 15 els va aplegar la notícia de la revolució en Viena, Petőfi i els seus amics varen decidir canviar la data de la "Assamblea Nacional" (un mítin en el que una petició a l'assamblea de nobles hongaresos seria aprovada pel poble), del 19 de març al 15. En el matí del dia 15, Petőfi i els revolucionaris varen començar a marchar per la ciutat de Pest, llegint el seu poema i els "12 punts" a la creixent multitut, que atrea a mils de persones. Visitant les imprentes, varen declarar el fi de la censura i varen imprimir el poema i els "12 punts".

La multitut va obligar a l'alcalde a firmar els "12 punts" i més tart va celebrar una manifestació massiva front al recent construït Museu Nacional, i després va creuar a Buda en l'atra vora del Danubio. Quan la multitut es va concentrar front al consell de govern imperial, els representants del Emperador Ferdinand varen considerar que devien firmar els "12 punts". Com un dels punts era la llibertat dels presos polítics, la multitut es va movilisar per a saludar al poeta revolucionari recent lliberat Mihály Táncsics.

La popularitat de Petőfi va ser disminuint a mida que es desvania el recort del gloriós dia, i la revolució va seguir el camí de l'alta política: cap al liderage dels nobles. Els de l'Assamblea de nobles de Pozsony, (hui Bratislava) havien impulsat al mateix temps reformes més llentes, que varen entregar a l'Emperador el dia 13, pero els acontenyiments els varen superar breument. Petőfi no estava d'acort en l'Assamblea i criticava la seua visió dels objectius i métodos de la Revolució. (El seu colega Táncsics va ser encarcerat de nou pel nou govern.) En les eleccions generals, Petőfi es va presentar en la seua zona natal, pero no va obtindre cap escan. En esta época, va escriure el seu poema més sério, Az Apostol (L'Apòstol). Es tracta d'una èpica sobre un revolucionari fictici que, despuix de molt sofriment, intenta, pero no conseguix, assessinar a un rei fictici.

Petőfi es va allistar en l'Eixèrcit Revolucionari Hongarés i va lluitar a les órdens del lliberal polac el general Józef Bem, en el eixèrcit de Transilvania. L'eixèrcit va tindre èxit inicialment contra les tropes dels Habsburgo, pero en acabant de que el sar Nicolás I de Rússia intervinguera per a recolzar als Habsburgo, va ser derrotat. Petőfi va ser vist per última volta en vida en la batalla de Segesvár el 31 de juliol de 1849.

Petőfi va començar la seua carrera com a poeta en "cançons populars de situació", gènero al que pertany el seu primer poema publicat, A borozó ("El bebedor de vi", 1842). És la cançó d'un bebedor que alaba el poder curativo del vi per a alluntar tots els problemes. Este tipo de cançó pseudofolclórica no era inusual en la poesia hongaresa de la década de 1840, pero Petőfi pronte va desenrollar una veu original i fresca que li va fer destacar. Va escriure molts poemes de tipo cançó popular sobre temes com el vi, l'amor, els lladres romàntics, etc. Molts d'estos primers poemes s'han convertit en clàssics, per eixemple el poema d'amor A virágnak megtiltani nem lehet ("No es pot prohibir la flor", 1843), o Befordultam a konyhára ("Em vaig tornar a la cuina", 1843), que utilisa l'antiga metàfora de l'amor i el fòc de forma lúdica i alguna cosa provocativa.

L'influència de la poesia popular i del populisme de el XIX és molt significativa en l'obra de Petőfi, pero també estan presents atres influències: Petőfi va recórrer a fonts com els topoi de l'almanac poesia contemporànea de forma inventiva, i estava familiarizado en les obres de les principals figures lliteràries de la seua época, com Percy Bysshe Shelley, Pierre-Jean de Béranger i Heinrich Heine.

La poesia primerenca de Petőfi es va interpretar a sovint com una espècie de joc de rols, per l'àmplia gama de situacions i veus que va crear i va utilisar. No obstant, les interpretacions més recents criden l'atenció sobre el fet de que, en cert sentit, tota la poesia lírica pot entendre's com un joc de rol, lo que fa que la categoria de "poemes de rol" (falcada especialment per a Petőfi) siga superflua. Al mateix temps que utilisava una varietat de veus, Petőfi va crear un personage ben format per a sí mateixa: un solitari alegre i obstinat que ama el vi, odia tot tipo de llímits i fronteres i és apassionat en tot lo que sent. En poemes com Jövendölés ("Profecia", 1843) s'imagina a sí mateixa com algú que morirà jove despuix d'haver fet grans coses. Este motiu es repetix en la poesia revolucionària dels seus últims anys.

L'influència de la poesia d'almanac contemporànea pot vore's millor en el cicle de poemes Cipruslombok Etelke sírjára ("Branques de ciprer per a la tomba de Etelke", 1845). Estos poemes sentimentals, que tracten sobre la mort, el dolor, l'amor, la memòria i la soletat, es varen escriure despuix de la mort de Etelke Csapó, una de les amants de Petőfi.

En els anys 1844-1845, la poesia de Petőfi es va tornar cada volta més sotil i madura. Apareixen nous temes, com el paisage. El seu poema paisagístic més influent és Az Alföld ("Les planures"), en el que afirma que la seua terra natal, les planures hongareses, és més bella i molt més volguda que els Cárpatos; es convertiria en la base d'una moda que duraria molt temps: la de les planures com a paisage típic hongarés.

Les habilitats poètiques de Petőfi es varen consolidar i varen ampliar. Es va convertir en un mestre de l'us de diferents tipos de veus, per eixemple el seu poema A régi, jó Gvadányi ("El bon vell Gvadányi") imita l'estil de József Gvadányi, un poeta hongarés que va viure a finals de el XVIII.

Petőfi va mantindre una amistat de per vida en János Arany, un atre important poeta de l'época. Arany va ser el padrí del fill de Petőfi, Zoltán Petőfi.

Honors i monuments commemoratius

[editar | editar còdic]

Despuix del aplastamiento de la revolució, els escrits de Petőfi es varen fer inmensamente populars, mentres que la seua rebelia va servir des de llavors de model per als revolucionaris hongaresos i els aspirants a revolucionaris de tots els colors polítics.

El compositor hongarés i contemporàneu Franz Liszt va compondre la peça per a piano Dem Andenken Petőfis (En memòria de Petőfi) en el seu honor. Liszt també va posar música a varis poemes de Petőfi.


En 1911 es va erigir una estàtua de Sándor Petőfi en Pressburg (Pozsony, actual Bratislava), en la Plaça Major. En 1918, en acabant de que l'eixèrcit de la recent independisada Primera República Checoslovaca ocupara la ciutat, l'estàtua va ser dinamitada.[8][9] Despuix esta escultura va ser tapiada temporalment fins a la seua retirada, i substituïda per una estàtua del poeta eslovaco Pavol Országh Hviezdoslav.[10] En l'actualitat, hi ha una estàtua de Petőfi en el Jardí Medicinal (Medická záhrada).[11]

A finals de la década de 1940 Boris Pasternak va realisar aclamades traduccions dels poemes de Petőfi al rus.

Hui en dia, escoles, carrers i places duen el seu nom en tota Hongria i en les regions de parla hongaresa dels estats veïns; solament en Budapest, hi ha 11 carrers Petőfi i 4 places Petőfi. Una emissora de ràdio nacional (Ràdio Petőfi), un pont en Budapest i un carrer en Sofia, Bulgària, també duen el seu nom, aixina com l'asteroide «4483 Petöfi», membre de la «família Hungaria». Tots els chiquets hongaresos de primària deprenen de memòria alguns dels seus poemes .

Els billets hongaresos de 10 forint vàlits entre 1947 i 1992 representaven a Sándor Petőfi en l'anvers.

Petőfi té una estàtua de terracota més gran que la vida prop de l'extrem de Pest del pont Erzsébet, esculpida per Miklós Izsó i Adolf Huszár. Estàtues similars de Petőfi es varen erigir també en moltes atres ciutats durant el XIX i principis de el XX.[12]

Hugó Meltzl va ser qui va donar a conéixer les obres de Sándor Petőfi en l'estranger.[note 1]

En Uzhhorod, Ucrània, hi ha una plaça de la ciutat que du el nom de Sándor Petőfi; en Oradea, Romania, un carrer i un parc, i en Tarnów, Polònia, una plaça commemorativa de Petőfi en una Székely tallada a mà que conduïx al bust de Petőfi.

Sagells de correus emesos per Hongria: Dos emesos el 12 de juny de 1919 en el seu honor.[13] Cinc el 13 de giner de 1923 en el centenari del seu naiximent[14] Un el 16 d'octubre de 1948 en la serie Poetes i Escritors.[15] Tres el 31 de juliol de 1949 en motiu del centenari de la mort.[16] Un el 15 de març de 1952 en la serie Héroes de la Revolució de 1848[17] Tres el 30 de decembre de 1972 commemoratius del 150 aniversari del seu naiximent[18]

  • Versek, 1844
  • A helység kalapácsa, 1844 (epos còmic)
  • Cipruslombok Etelke sírjára, 1845
  • János vitéz, 1845 (poema narratiu)
  • Versek II, 1845
  • Úti jegyzetek, 1845
  • A hóhér kötele, 1846 (novela)
  • Felhők, 1846
  • Versei, 1846
  • Tigris és hiéna, 1847 (novela)
  • Összes költeményei, 1847
  • Bolond Istók, 1847 (poema narratiu)
  • Nemzeti dal (Cançó nacional), 1848
  • Az apostol, 1848

Traduccions

[editar | editar còdic]

Primera traducció en espanyol de les seues obres: Quiroga, 1875.

ALVARO OCARIZ, José Andrés (2022) Sándor Petőfi, el poeta que va morir per la llibertat. ISBN: 9798449468390

  1. Per eixemple, Petőfi, Gedichte. München, 1867; Petőfi's Wolken. Lübeck, 1882; Petőfi's ausgewählte Gedichte. München, 1883.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. LUCINDA MALLOWS (2008). BRADT TRAVEL GUIDE BRATISLAVA, THE, Bradt Travel Guides, p. 7. ISBN 9781841622293.
  2. Sándor Petőfi (2004). John the Valiant, Hesperus Press, p. 1. ISBN 9781843910848.
  3. Anton N. Nyerges. Joseph M. Értavy-Baráth (ed.). Petof̋i, Hungarian Cultural Foundation, pp. 22–197. ISBN 9780914648048.
  4. Petőfi Zoltán. [1] archivat en Wayback Machine. 40 felett. Retrieved 15 March 2012.
  5. Sandor Petofi (poeta hongarés) - Enciclopèdia Britannica Online. Encyclopædia Britannica. Recuperat el 17 d'octubre de 2011.
  6. Adam Makkai (1996). In Quest of the 'Miracle Stag', University of Illinois Press, p. 298. ISBN 0-9642094-0-3.
  7. «Sándor Petőfi» (en inglés). Britannica. Consultat el 17 de juliol de 2021.
  8. «A vándorló Petőfi». Madách-Posonium Kft.
  9. Ferenc Keszeli, "Pozsony... Anno... Századfordulós évtizedek, hangulatok képes levelezõlapokon ", pp. 122, 150 i 154 (hongarés).
  10. Ferenc Keszeli, "Pozsony... Anno... Századfordulós évtizedek, hangulatok képes levelezõlapokon ", p. 150, p. 154 (hongarés)/
  11. Mallows, Lucinda (2009). Bratislava, p. 191. ISBN 9781841622293.
  12. Marcel Cornis-Pope, John Neubauer, HISTÒRIA DE LES CULTURES LLITERÀRIES DE L'EST-CENTRAL I, John Benjamins Publishing Company, 2010, pp 15-16
  13. [colnect.com/en/stamps/list/country/6955-Hungary/year/1919/page/3.]
  14. Catàlec Stanley Gibbons Partix 2 Àustria i Hongria, 2014.
  15. [colnect.com/en/stamps/stamp/191924-S%C3%A1ndor_Pet%C5%91fi_1823-1849_Johan_the_Hero-Poets_and_Writers-Hungary.]
  16. [colnect.com/en/stamps/list/country/6955-Hungary/year/1949.]
  17. «Sagell: Sándor Petőfi (1823-1849) (Hongria(Lluitadors per la llibertat de 1848) La meua:HU 1225,Sn:HU 991,Yt:HU 1035A,Sg:HU 1219,PHu:HU 1293A». Consultat el 18 de giner de 2023.
  18. «Hongria : Sagells [Any: 1972 [8/24]]». Consultat el 18 giner 2023.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]