Anar al contingut

Ruta Quetzal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ruta Quetzal

Ruta Quetzal (també denominada Banesto en Aventura 92, Ruta Quetzal Argentaria i Ruta BBVA en distintes etapes per motius de patrocini)[1] és un proyecte d'educació i intercanvi cultural per a jóvens creat en 1979 pel famós aventurer espanyol Miguel de la Quadra-Salcedo, per sugerència del rei Juan Carlos I d'Espanya en l'objectiu de consolidar a través de la joventut els fonaments de la Comunitat Iberoamericana de Nacions entre tots els països de parla hispana, incloent Brasil i Portugal.[2][3]

A lo llarc de 47 anys 

i 35 edicions, esta expedició iniciática, en la que es mesclen l'educació en valors, la cultura i l'aventura ha unit a prop de 14 000 jóvens recorrent més de 20 països, seguint sempre les chafades de personages crucials en l'Història de la Comunitat Iberoamericana.[4][5]

Història

La primera expedició va tindre lloc en 1979. A partir de 1985, va adoptar el nom de «Banesto en Aventura 92», en el patrocini del banc estenent-se fins a 1992.[1]

El programa també va ser declarat d'interés nacional per més de 30 països, va estar avalat per l'Unió Europea,[6] i va ser declarat en 1990 un programa cultural de «Interés Universal» per l'Unesco.[7]

Ruta Quetzal va estar organisat i promogut per la Societat Estatal Quint Centenari fins a l'any 1992, commemorant el V Centenari del Descobriment d'Amèrica, i des de llavors depén del Ministeri d'Assunts Exteriors i de Cooperació d'Espanya, per mig de la Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica.[nota 1][1]

A partir de 1993, el programa va ser denominat Ruta Quetzal i va contar en el patrocini inicial d'Argentaria fins a l'any 2000 i despuix, del Banc Bilbao Viscaya Argentaria despuix de l'absorció d'Argentaria per part del BBV canviant el nom a Ruta Quetzal BBVA.[1]

En 2001 va ser guardonada en el premi «Outward Bound 2001», concedit per l'Institut de Pedagogia de l'Experiència de l'Universitat de Luneburgo (Alemània), en reconeiximent del seu programa pedagògic intercultural, destinat a fomentar la formació de la pròpia personalitat i el coneiximent mutu.[6]

Des de l'any 2005 està adscrit a la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB).[9]

En 2013 va rebre el premi Educació i Llibertat otorgat per FUNDEL (Fundació Europea Educació i Llibertat).[10]

En novembre de 2013 l'expedició va passar a cridar-se Ruta BBVA, lo que va generar vàries crítiques en la comunitat d'antics expedicionaris ya que s'eliminava del nom la paraula "quetzal", forta senya d'identitat i símbol reconegut de l'expedició.[11][12]

Despuix de la mort de Miguel de la Quadra-Salcedo en 2016, i la retirada de finançació del BBVA es va detindre la celebració de la Ruta,[13] fins que en 2022 el seu fill Íñigo de la Quadra-Salcedo la va rellançar en una versió alguna cosa més reduïda,[14] baix el patrocini de l'Agència Gallega de Turisme de la Junta de Galícia.[15]

L'expedició

L'expedició actualment té una duració d'uns quinze dies.[16] Anteriorment solia tindre una duració d'un més, entre juliol i agost.[17]

Es desenrolla en règim de campament: durant tota l'expedició, els expedicionaris o ruteros viuen en tendes de campanya i deuen dur en si els seus objectes personals en mochiles. Es dividixen en grups, capitaneados per un monitor, i a cada rutero se li assignen uns companyers de tenda.[18][1]

Actualment solament es visita Espanya[4] pero abans de 2016 es visitava una zona d'Espanya i un o diversos països d'Iberoamèrica.[17]

Participació

Despuix del rellançament de 2022 el sistema de participació ha canviat considerablement, actualment les condicions per a poder acodir són:[19][20]

  • Estar cursant els estudis de 4º AIXÒ i 2º [[Formació professional en EspanyaCicles Formatius de Formació Professional Bàsica[6]|CFGB]] en Espanya.
  • Tindre entre 15 i 16 anys abans de l'inici de l'expedició.

Els candidats s'elegixen segons l'expedient acadèmic de l'any anterior, segons la nota mija final de 3º AIXÒ o 1º FPB.[20] Des de 2023 es va fixar, comunitat autònoma per comunitat autònoma, una nota de cort distinta per sexes, més baixa per a chics que per a chiques, per a que hi haguera una miqueta més de paritat entre sexes, ya que el 87% dels participants eren chiques.[4]

Al voltant de 200 nous ruteros són seleccionats en cada edició.[4]

Anteriorment

En antigues edicions, l'edat de participació estava compresa entre els 16 i 17 anys, pero en 2015 es va decidir canviar el grup d'edat dels participants.[21]

Foto de grup en Salar d'Uyuni, Bolívia, Ruta Quetzal 1996
Ruteros 2007 en tendes de campanya, Espanya.

Era necessari presentar l'expedient acadèmic, ademés per a poder participar calia entregar un treball, musical o d'investigació, i un proyecte d'emprendimiento social, relacionat en un dels quatre àmbits proposts per l'organisació: salut, economia colaborativa, educació o sostenibilitat ambiental. Eren valorats per l'Universitat Complutense de Madrit. En últim lloc es realisava una entrevista personal en els preseleccionados.[22]

Les places es repartien en funció de la pertinença dels candidats a tres grups diferents: fills d'empleats de BBVA, candidats dels països invitats a participar i embaixada de la discapacitat (reservat per a aquells expedicionaris en una discapacitat igual o superior al 30%).[22]

L'edició de 2013 va ser l'última en que es va invitar a participar a jóvens de països europeus que no anaren Espanya o Portugal.[23]

Entre 1993 i 1996, els participants eren seleccionats a través d'un concurs de televisió emés en La 2 de Televisió Espanyola.[1]

El número de participants ha anat variant des dels 450 de l'any 1993[24] fins als 150 del 2016,[25] fins a establir-se en 200.

Programa acadèmic

El programa acadèmic és una part fonamental de totes les edicions, ya que l'expedició al complet se sustentava en ell i l'itinerari seguia les chafades dels personages fonamentals per a l'història de les terres visitades.[1]

Anteriorment, el programa acadèmic estava a càrrec de l'Universitat Complutense de Madrit, i pretenia impulsar l'unió dels pobles i la consciència històrica, aixina com la relació en les noves tecnologies i la ciència.[13] El programa acadèmic estava orientat a impulsar les relacions històriques i de futur entre Europa i Amèrica en completa unió en les ciències i tècniques del nostre temps.[26] Durant el viage s'impartien cursos, seminaris, tallers, conferències i coloquis sobre diversos temes, a càrrec de ponents espanyols i iberoamericans.[27]

En finalisar cada viage, el programa acadèmic es tancava en una entrega de diplomar als expedicionarios, celebrada en un acte de clausura presidit per l'Universitat Complutense de Madrit.[13]

Personalitats

Alguns personages com Camilo José Cela, Mario Vargas Llosa, Emilio Butragueño, Pedro Duc, Juliol Iglésies i Silvio Rodríguez varen ser conferenciants i professors del programa.[28][29] Els expedicionaris també varen ser rebuts per diversos polítics com José María Aznar, Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero, José Bono, Fidel Castro, Vicente Fox, Manuel Fraga, Pilar del Castell, Mireia Moscoso, Alberto Fujimori, Alan García o Juan Pablo II.[29][30][31][32][33][34][35][36]

Fins a 2015 eren rebuts, tots els membres o representants d'ells, per SS. MM. Els Reis d'Espanya.[37]

Activitats deportives

El programa deportiu era impartit per especialistes del Institut Nacional d'Educació Física i contava en el respal del Consell Superior de Deports. Es realisaven marches i excursions durant l'expedició.[1]

Grup 2 de Ruta Quetzal 2011 en l'aeroport de Barajas (Madrit).
Grup 2 de Ruta Quetzal 2011 en l'aeroport de Barajas (Madrit).

Música

El «Aula de Música» estava composta pels ruteros en alguna habilitat per a tocar instruments o cantar, va començar en l'any 2001 baix la direcció d'Alicia Lázaro i des de 2010 a 2016 baix la direcció de Borja Juan.[38][39][40]

Aixina mateix, la música estava molt present a lo llarc del desenroll de cada expedició. Els titareters (Juan Antonio Sanz, Juliol Michel, Cuco Pérez membres del grup «Parot» junt en Pablo Zamarrón, Antonio Lucio «Tonet», David Faraco i Salvador Lucio) despertaven cada matí als ruteros en el seu tambor i el seu dulzaina, amenisaven totes les velades en la seua música i animaven als jóvens en els moments més durs de les caminades, participant alguns dels seus membres des de 1989 fins a 2016.[41][42][43]

Expedicionaris de Ruta Quetzal 2011. Al fondo, la catarata de Gocta.
Expedicionaris de Ruta Quetzal 2011. Al fondo, la catarata Gocta.

Televisió

El resum de l'aventura es va començar a emetre com a concurs en La 1 baix el nom «Aventura 92» des de 1989 fins a 1992 presentat per Miguel de la Quadra-Salcedo i Inka Martí,[44] en anys successius per Verónica Mengod (1990), Silvia Andrés (1991) i Emma Ozores (1992).[45] Des de 1993 a 1996 es va emetre el programa «Ruta Quetzal», presentat per Mónica Albert i Félix Monclus.[46][1]

En posteriors edicions, encara que no tots els anys, l'aventura era gravada i posteriorment emesa en La 2, podent-se també vore en llínea en RTVE.[45]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 (2009).«Deporte i turisme jovenil: anàlisis del proyecte Aventura 92-Ruta Quetzal. Aplicacions formatiu-recreatives. II».Estudie sobre ciències del deporte.Consell Superior de Deports.(41)Consultat el 14 de novembre de 2024.
  2. ↑ «[1]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  3. ↑ «Audiència als jóvens participants en el programa cultural "Ruta Quetzal BBVA 2008"». Casa Real. Consultat el 2024-11-14.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «[2]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  5. ↑ «[3]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  6. ↑ 6,0 6,1 (2015).«Ruta Quetzal: Un rito iniciático».Revista d'estudis de joventut.Injuve.(109)Consultat el 14 de novembre de 2024.
  7. ↑ «[4]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  8. ↑ «Real Decret 136/2020, de 27 de giner, pel que es reestructura la Presidència del Govern.». boe. és. Consultat el 28 de giner de 2020.
  9. ↑ «[5]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  10. ↑ «[6]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  11. ↑ «A unes hores de la «nova» Ruta BBVA, la nova Ruta Quetzal». ABC. Consultat el 2024-11-16.
  12. ↑ «Banc Bilbao Viscaya Argentaria (BBVA) i organisació de la "Ruta BBVA": SalvemosRutaQUETZAL». Change. org. Consultat el 2024-11-16.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «La UCM entrega els diplomar de l'última Ruta Quetzal finançada pel BBVA». Universitat Complutense de Madrit. Consultat el 2024-11-14.
  14. ↑ «[7]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  15. ↑ «La Xunta promociona Galícia i el Xacobeo en l'activitat d'estudi i aventura 'Expeditio Traslatio' de la Ruta Quetzal». Xunta de Galícia. Consultat el 2024-11-20.
  16. ↑ «[8]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  17. ↑ 17,0 17,1 «[9]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  18. ↑ «Convocatòria monitors per a l'expedició 2024 de la Ruta Quetzal». Institut de la Joventut d'Extremadura. Consultat el 2024-11-14.
  19. ↑ «Ruta Quetzal. Expedició 2024». I. I. S. Mediterràneu. Consultat el 2024-11-14.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Formulari Ruta Quetzal 2024». Consultat el 2024-11-14.
  21. ↑ «[10]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  22. ↑ 22,0 22,1 (2015).«Convocatòria RUTA QUETZAL 2015».Consultat el 14 de novembre de 2024.
  23. ↑ (2014).«Important nota sobre l'anulació del concurs Ruta Quetzal BBVA 2014 en el Regne Unit».Consultat el 14 de novembre de 2024.
  24. ↑ «[11]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  25. ↑ «[12]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  26. ↑ «Mineducación invita a participar en Ruta Quetzal BBVA 2012 i guanyar un viage per Colòmbia i Espanya». Ministeri d'Educació Nacional de Colòmbia. Consultat el 2024-11-14.
  27. ↑ «Qué és la ruta BBVA». Ruta BBVA. Archivat des d'el original, el 2016-02-24. Consultat el 2024-11-14.
  28. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  29. ↑ 29,0 29,1 «[13]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  30. ↑ «Adeu a la Ruta dels Huracans». El Món. Consultat el 2024-11-15.
  31. ↑ «[14]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  32. ↑ «[15]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  33. ↑ «[16]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  34. ↑ «[17]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  35. ↑ «[18]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  36. ↑ «[19]». Consultat el 14 de novembre de 2024.
  37. ↑ «Audiència a una representació dels jóvens participants en el programa cultural "Ruta bbva 2015"». Casa Real. Consultat el 2024-11-14.
  38. ↑ «Borja de Juan Morera». Consultat el 2024-11-16.
  39. ↑ «Música en la Ruta Quetzal».Música i educació: revista trimestral de pedagogia musical.16(53)
    103-107.ISSN 0214-4786.
  40. ↑ «Quí és quí - Alicia Lázaro». Pressa. Consultat el 2024-11-16.
  41. ↑ «La banda sonora de la Ruta». El Món. Consultat el 2024-11-16.
  42. ↑ «Dos segovianos continuan la tradició titareter de la Ruta BBVA». ABC. Consultat el 2024-11-16.
  43. ↑ Carlos Pécker. «Homenage a Juliol Michel (5) / L'últim Quetzal». Tam Tam Press. Consultat el 2024-11-16.
  44. ↑ «Aventura 92 - Primer programa». RTVE. Consultat el 2024-11-16.
  45. ↑ 45,0 45,1 «Chavals rumbo a Amèrica». Deia. Consultat el 2024-11-16.
  46. ↑ «La ruta Quetzal». El País. Consultat el 2024-11-14.

Notes

  1. ↑ Des de 2020 la Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional va perdre les competències en assunts d'Iberoamèrica i el Carib en favor de la Secretaria d'Estat d'Assunts Exteriors i per a Iberoamèrica i el Carib.[8]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ruta_Quetzal&oldid=1332012»