Runa sifrada
Les runas sifrades o runas crípticas són símbols crípticos que substituïxen a les lletres del alfabet rúnic en les inscripcions, en l'objecte d'ocultar total o parcialment el contingut del text als no iniciats en el seu decodificaació.
Conservació de la clau
En Islàndia va ser a on es va conservar més temps el coneiximent dels secrets de les runas sifrades, i a on durant els sigles XVII i XVIII es varen escriure varis tractats sobre el tema. El més important d'estos manuscrits és Runologia de Jón Ólafsson (1705-1779) escrit entre 1732 i 1752. Cataloga i dessifra numeroses runas crípticas i menciona a alguns dels seus autors. En l'actualitat el manuscrit es conserva en la colecció Árni Magnússon de Copenhague.[1]
El tractat de Ólafsson presenta l'alfabet futhark jove en l'orde de l'época vikinga, en la runa maðr que equival a la lletra m precedint a laguz que equival a la l. Este chicotet detall és un paràmetro important per a l'interpretació de les runas sifrades de l'época vikinga perque en el XIII les dos runas intercanvien el seu lloc per l'influència del alfabet llatí a on l'ele precedixca a l'eme. Com els calendaris rúnics migevals varen adoptar l'orde posterior al XVII varen induir a creure als primers runòlecs que eixe era l'orde original, lo que va dificultar la decodificaació perque l'orde de les runas en l'alfabet és de vital importància en l'interpretació de les runas sifrades ya que la solució és una clau numèrica.[1]
Estructura del sifrat
En els alfabets rúnics les lletres ademés de tindre un orde, com en els demés alfabets, les runas s'agrupen en varis subgrups cridats ætt. En el futhark jove, que té 16 lletres, es dividixen en tres grups, el primer en 6 i els demés en 5. La tradició islandesa flama al primer d'ells el ætt de Freyr (les runas equivalents a: f, o, þ, ã, r i k), al segon grup el ætt de hagall (h, n, i, a i s) i al tercer el ætt de Tyr (t, b, m, l i R). Encara que per a fer més difícil la decodificaació de les inscripcions s'invertix l'orde dels grups de manera que el ætt de Freyr siga el tercer i el de Tyr el primer. Existixen numeroses formes de runas sifrades pero totes elles es basen en el mateix principi, assignar a cada runa dos números, un pel seu ætt i un atre pel lloc que ocupa dins del mateix ætt.[2]
Les runas tenda consistixen en files de vàries equis en que els seus quatre braços es colocaven ralles. Cada X representava a dos runas, llegint-se en el sentit de les agulles del rellonge, les ralles del primer braç representen el número de l'aett, les ralles en el segon representen el número del lloc de la runa dins de la seua aett.
Les runas branca són similars. Les ralles que representen els números es van agrupant pegades a una llínea vertical que fa les voltes de talle, a on es coloquen de forma inclinada dirigides cap a dalt. Les branques colocades cap a l'esquerra indiquen el número de l'aett, i les branques colocades a la dreta indiquen el lloc d'orde dins de l'aett.
Existixen variants d'estos dos esquemes bàsics, tals com per eixemple invertir els números (contant des del final els aetts, i els llocs de les runas dins de l'aett). O modificant les seues formes com en les runas arbre i les runas gancho molt similars a les runas branca, estant en les primeres les ralles en diagonal apuntant cap a avall, i en les segones també apuntant cap a avall pero en lloc de ralles rectes són curves les que indiquen els números.
Hi ha moltes pedres rúniques que utilisaven estos métodos per a enfosquir el significat de les seues inscripcions, especialment les que es troben Orkney.
Un sistema comparable de modificació de lletres és el de les escales ogam registrades en el tractat Ogam.
Vore també
Referències
Bibliografia
Enoksen, Lars Magnar. (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Runa cifrada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.