Rumex acetosella

Archiu:20160508Rumex acetosella.jpg

acederilla (Rumex acetosella)

La acederilla o acetosilla (Rumex acetosella) és una espècie de plantes del gènero Rumex.

Distribució

Segons pareix d'orige eurasiático. Àmpliament distribuïda en el món.

Hàbitat

Arvense en cultiu de dacsa, llocs abandonats, camps i herbes. Es troba principalment en sol àcits en les montanyas, habitant en boscs de coníferas o pasturageés. En el Valle de Mèxic alcança l'altura de fins als 3800 m s. n. m.

Característiques

És una herba perenne, en tallos subterràneus (rizomas), generalment dioica (és dir en les flors femenines i les masculines en diferents plantes), d'aspecte delicat, rizomatosa, postrada o ascendent, sense pèls. Alcança fins a 40 cm d'alt. El talle empinat o tendit en el sol i en les puntes ascendents, verda o rojós, estriado, simple o ramificado, sense pèls. En el lloc a on naix cada full i rodejant al talle i a voltes la base del pecíol, es troba la ócrea, que és un tubo membranoso, translúcido, que es trenca i destruïx pronte. Ócrea esgarrada, translúcida i en freqüència rojosa. Les fulls alternes, les basals de fins a 6 cm de llarc, sobre llarcs pecíols (d'1 a 10 cm de llarc); làmina oblonga, elíptica o lanceolada, en dos menuts lòbuls triangulars prop de la base, d'1 a 6 cm de llarc i 0.4 a 1.5 cm d'ample, àpiç agut o acuminado, vora sancera, sense pèls. Els fulls superiors més chiques i sense els lòbuls de la base.

En la inflorescència, les florés estan dispostes en fines panículas ubicades en les puntes dels tallos. Encara que són prims els eixos de l'inflorescència, semblen grossos en comparació a les diminutes flors. Les flors són molt menudes, d'1 a 1.5 mm de llarc, generalment unisexuales, de color roig o groc; les masculines en 6 pétals (en realitat es tracta de tépals) més o menys del mateix llarc i 6 estams molt curts; les femenines en els 3 pétals (tépals) interns més llarcs que els 3 externs i lliures o ben soldats a l'ovari, en 3 estils molt ramificados en l'àpiç. El frut és sec i d'una sola llavor (un aquenio).La llavor es dispersa rodejada pel periant. Aquenio de contorn elíptic a àmpliament elíptic, de fins a 1.3 mm de llarc i 1.1 mm d'ample, trígono, àpiç i base redonejats, vores romos, color pardo ambarino a pardo.

Ecologia

Les plantes d'esta espècie servixen d'alimentació a les larves de les arnes Pseudeustrotia candidula.

Taxonomia

Rumex acetosella va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 338. 1753.

Etimologia

Vore: Rumex

acetosella: epítet llatío que significa "en àcit en els seus fulls".

Varietats

• Rumex acetosella ssp. acetosella
• Rumex acetosella ssp. acetoselloides
• Rumex acetosella ssp. multifidus
• Rumex acetosella ssp. pyrenaicus

Sinonímia

• Acetosa acetosella (L.) Mill.
• Acetosa angiocarpa (Murb.) Holub
• Acetosa hastata Moench
• Acetosella acetosella (L.) Small
• Acetosella tenuifolia Á.Löve
• Acetosella vulgaris (W.D.J.Koch) Fourr.
• Rumex angiocarpus Murb.
• Rumex multifidus L.
• Rumex tenuifolius Á. Löve

Noms comuns

• Castellà: Acedorilla, vinagrerita i vinagrita (Martínez, 1979).
• acederilla, vinagrerita.

Bibliografia

1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
3. Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Ulmaceae through Basellaceae). 5: 1–506. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
4. Flora of North America Editorial Committee, i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. Fl. N. Amer. 5: i–xxii + 1–656.
5. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
6. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
7. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
8. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
9. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.