Rujero
Rujero és el nom d'un jaciment paleontológico en el departament de Tarija, en Bolívia. Es considera a Rujero com un dels jaciments del Pleistoceno més grans de Sudamérica.
Els fòssils es troben tant en la comunitat de Rujero com en les comunitats Huayco Gran, Huayco Chic, Districte de Barbes Que el seu, Districte de Huayriguana Sur, Districte de Huayriguana Nort, Sant Josep de Charaja, Barrientos, Armelers, Sant Nicolás, Saladillo, Alisos, Mullicancha, Chorrillos, La Barraca i Sant Isidro. En este jaciment es troben eixemplars fòssils de megafauna i microfauna, com carnívors, litopternas, desdentados i rosegadors, entre uns atres.[1] Resalten els fòssils de gliptodontes, mastodonts, milodóntidos i megaterios, les vèrtebres dels quals, costelles, fèmurs i closques poden vore's en el sol.
Conservació
[editar | editar còdic]Perills
[editar | editar còdic]Els fòssils estan en perill puix estan al ras. Solament alguns estan coberts en sostres improvisats construïts pels lugareño. Aixina mateix, s'ha denunciat que algunes persones es duen fòssils sense autorisació.[2] La falta de contes i els robos tant de persones bolivianes com a estrangeres han supost que molts fòssils ya no estiguen complets, per lo que és important recolectar els que encara estan complets per a poder reconstruir-los. Comunarios de Rujero han manifestat que és important que hi haja més persones cuidant el jaciment, ya que és molt gran per a que solament un parell de persones vigilen tota la seua extensió.[3]
Iniciatives de protecció
[editar | editar còdic]L'1 de juny de 2022 l'Alcaldia d'Uriondo, la Governació del departament de Tarija i la Facultat d'Arquitectura i Ciències de l'Hàbitat de l'Universitat Sant Francisco Xavier varen firmar un conveni per a construir un repositori de fòssils en el municipi, cridat Parc Cuaternario de la Comunitat de Rujero. Per a això, els pobladors donaron 10 hectàrees, en a on estan els fòssils. Ademés de tindre interés en que els restants es conserven, els pobladors del municipi de Uriondo volen que el jaciment siga una atracció turística que impacte positivament en l'economia local. Segons la Llei 530 de Patrimoni, en el seu artícul 13, el patrimoni arqueològic, paleontológico i subaquàtic bolivià, descobert i per descobrir, és de propietat de l'Estat Plurinacional de Bolívia, per lo que cap persona o institució pública o privada pot reclamar-ho a títul personal.[2]
En 2005 el municipi de Uriondo, baix l'ordenança municipal Nº 15/2005, va penar l'extracció de fòssils en una multa monetària de Bs 1000. [3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Fòssils a flor de terra» (en en). Correu del Sur. Consultat el 2025-04-20.
- ↑ 2,0 2,1 «Rujero, el somi d'un parc paleontológico» (en és). El País Tarija. Consultat el 2025-04-20.
- ↑ 3,0 3,1 «la-vora-de-la-extincion/ El patrimoni fòssil de Rujero a la vora de l'extinció» (en és). Veritat en Tinto. Consultat el 2025-04-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rujero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.