Anar al contingut

Rubus spectabilis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rubus spectabilis (Rubus spectabilis)


Rubus spectabilis (en inglés: salmonberry) és una espècie de Rubus de la família Rosaceae autòcton a la costa oest d'Amèrica del Nort des del centre-oest de l'estat d'Alaska a Califòrnia, i cap a l'interior fins a Idaho.[1][2][3] Com moltes atres espècies del gènero Rubus, r. spectabilis dona fruts comestibles, típicament de color groc anaranjado o roig com les frambuesa.


Descripció

Rubus spectabilis és un arbust que creix a 1-4 metros (3-13 pies) d'altura i 9 metros (30 pies) d'esgambi, en una taxa de creiximent d'30-60 centímetros (12-24 plg) per any.[4] Un 30-40% del seu biomassa és subterrànea.[5] Té brots perennes, no bienals, llenyosos (a diferència d'atres espècies), coberts d'espines fines, especialment en els brots recent creixcuts.[6] La planta té brots erectos o estovats de color dorats o café amarillados que en freqüència formen xares com moltes atres plantes del gènero Rubus. Les fulles són alternats, trifoliadas, 7-22 centímetros (2.8-8.7 plg) de llarc i típicament ovalats, en la hojita terminal sent més gran que les dos hojitas contigües i que a voltes són lleument lobulats; les màrgens de les hojitas estan doblement serrades.[7][8] Les fulles també són estipules i són planes a lleument peludes en la superfície superior, en comparació a l'inferior que és típicament més pàlida i peluda.[8] En els mesos de l'autumne tardà i hivernals, els fulls cauen i la planta es manté en un estat de dormancia o manté un allargament mínim durant l'hivern.[9]


Les flors tenen un diàmetro de 2-3 cm (0.8-1.2 plg), en un càliç de cinc sàpia'ls i cinc pétals púrpuros rosáceos que rodegen una arracada d'estams; són produïts de la primavera primerenca a estiu primerenc entre abril i juliol; es produïxen singularment o en arracades de dos o tres. Les flors són perfectes i contenen entre 75 i 100 estams i molts pistils en ovaris superiors.[7][8] Encara que la producció de fruts depén majorment del seu ambient, té un creiximent estimat de 30 fruts per 3 metros cuadrados (32 ft²) i 17 a 65 llavors per fruta.[10] Les llavors de r. spectabilis es reproduïxen majorment de brots trobats en les rizomes, tocones, i la corona de la raïl de la planta. Les flors no poden autopolinarse i són polinadas per insectes, colibríes, i escarabats.[9]

El frut, cridat salmonberry en anglés, madurecen aproximadament 30 a 36 dies despuix de la seua polinisació, entre maig a juliol tardà en la majoria del Noroest del Pacífic i entre juliol a agost en els climes més frets del nort. Tenen una extensió de 1.5-2 cm (0.6-0.8 plg) i semblen frambuesa grans més lluentes i de color groc a roig anaranjado Es desenrolla en estiu després a autumne primerenc, i s'assembla a una frambuesa gran groga a anaranjada-rojosa 1.5–2 cm de llarc en moltes drupéolas. En térmens botànics, les frutes no són bayas com sugerix la seua denominació de berry en anglés, és una eterio compost de vàries drupes menudes.[8][11] Els fruts exhibixen polimorfisme perque usualment són rojos o groc anaranjados. Els estudis han trobat que encara que abdós morfo de colors de fruts tenen qualitats físiques, els rojos són més consumits pels pardals, pero açò provablement no té una pressió selectiva suficient per a determinar la distribució de morfo de color per sí sola; atres factors com a classe de sol (que afecta la germinació), aixina com atres factors menys estudiats són més provablement responsables del polimorfisme de color.[12][13][14]


Distribució i hàbitat

Rubus spectabilis és típicament trobat en les zones costeres en sols humits a mullats i rics en nitrogen en boscs i riberes de rieres i rieres, aumentant en abundància en àrees d'alta precipitació i decreixent en elevació altes i continentalidad. En térmens ecològics, r. spectabilis tendix a escampar ràpidament i necessita de prou espai per a créixer, i és freqüentment dominant i de ràpit crecimeinto en comunitats serial primerenques. El seu tamany i el creiximent de la seua població declina en abundància en formar-se el dosel d'arbres i pot ser influenciat per atres factors com a àrea basal, disturbis a les plantes i densitat poblacional.[8][9] Tendixen a formar xares grans en àrees obertes, i es troben associats en l'aliso roig americà, falaguera femella, col de mofeta occidental, oplopanax horridus, rubus parviflorus, i tiarella trifoliata.[8]

Ecologia

En el seu hàbitat selvat, les frutes són típicament consumides per pardals, orsos, i mamífers menuts, entre atres animals; les ojas, tamas i brots són pastados per herbívors com venados, alces, cabres blanques, uapatíes i conills.[6][7] Poblacions de xares denses proporcionen hàbitats d'escape per a animals chicotets aixina com llocs de nius per a pardals.[6]

En la primavera, el floriment de r. spectabilis coincidix en la migració de certes espècies de colibríes que són crucials per a la seua polinación.[15] Els pardals i mamífers també ajuden en la dispersió de les llavors per mig de les seues heces, mentres que els rosegadors i atres animals de caus també poden ajudar en la dispersió. Alguns mamífers notables i crucials en la dispersió de llavors són els orsos grizzly i negre americans, els qui poden depositar entre 50 a 100 mil llavors en un montó de heces.[16]

Les plantes tenen vàries característiques que les fan molt resistents a indendios. Les rizomes i corones de raïl baix del sol usualment sobreviuen encara despuix de ser cremats els brots superiors. Depenent de la seua profunditat, les llavors poden mantindre's sense dany. En adició a açò, les plantes tendixen a rebrotar ràpidament despuix d'incendis, permetent un creiximent i regeneració ràpit.[17]

Són susceptibles a moltes malalties incloent verdet, pudrición de la fruta, roya, pudrición de la raïl i malalties virals i bacetrianas. Els fruts, fullage, caños, raïls i corones també poden ser danyades per #pesta com a escarabats, áfidos, àcars, arnes, entre unes atres.[18]

Taxonomia

Rubus spectabilis va ser descrita per Frederick Traugott Pursh i publicat en Flora Americae Septentrionalis; or, . . . 1: 348, pl. 16. 1814[1813].[19]

Etimologia

Vore: Rubus

spectabilis: epítet llatío que significa "notable, espectacular"[20]

Sinonímia
  • Parmena spectabilis (Pursh) Greene
  • Rubus franciscanus Rydb.
  • Rubus spectabilis var. franciscanus (Rydb.) J.T.Howell
  • Rubus spectabilis var. menziesii (Hook.) S.Watson
  • Rubus spectabilis var. spectabilis
  • Rubus stenopetalus Cham.[21]

Relació en el ser humà

Els fruts de rubus spectabilis són comestibles.[12][22] La fruta ha segut descrita com "insípida;"[23] pero, depenent de la seua madurea i lloc, són bones per a consumir crues (ya siga roges o dorades)[12] aixina com quan són processades en melada, dolça, conserva o vi. Els pobles indígenes d'Amèrica consumien els brots recent eixits i ho usaven com una planta medicinal. Els brots eren collits durant abril a juny primerenc ans que es facen llenyosos o durs; estos eren pelats, llocs al vapor, hervir, o cuinats en forns de terra i després seran consumits (o menys comunament, crus).[6][24]

Tradicionalment, les frutes i brots també eren menjats en salmó o mesclats en greix d'eulacon o huevas de salmó. No eren secades pel seu alt contingut d'humitat.[6][23] Encara és consumit com a aliment i medicina en regions d'Alaska.

Atres usos per indígenes Americans inclouen:

  • Cocció dels fulls en peix com aromatisant pel poble nuu-chah-nulth (coneguts com els nutca).
  • Us dels fulls per a forrar canastres, netejar peix, i cobrir fosses de cuina pel poble haida kaigani.
  • Us de les branques com a canonada de pipes pel poble makah.
  • Us dels fulls (o la corfa en hivern), mastegades i escopinyades sobre una cremada com a tractament per les seues qualitats astringentes pel poble quileute.
  • Cocció de la corfa en aigua de la mar per a produir una infusió per a netejar ferides, especialment cremades i per a reduir dolors de part pel poble quileute.


També és usat com una planta ornamental per les seues flors,[12][25][26] en un clon doble-floreado identificat en Washington i Columbia Britànica.[27] R. spectabilis ha escapat cultivación i s'ha naturalizado en parts del noroest d'Europa, incloent Gran Bretanya, Irlanda i les illes Feroe.[28][29]

Referències

  1. ↑ «Biota of North America Program 2014 state-level distribution map» (en en-us).
  2. ↑ «Biota of North America Program 2014 county distribution map» (en en-us).
  3. ↑ «Rubus spectabilis Calflora» (en en-us). www.calflora.org. Consultat el 2023-04-07.
  4. ↑ «Salmon Berry, Rubus spectabilis» (en en-us). calscape.org. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2023. Consultat el 2023-04-07.
  5. ↑ “Salmonberry Clonal and Population Structure: The Basis for a Persistent Cover” (1 de abril 1991). Ecology 72 (2): 609–618. doi:10.2307/2937201. ISSN 0012-9658.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «USDA Plants Database» (en en-us). plants.usda.gov. Consultat el 2023-04-07.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Whitney, Stephen. Western Forests (The Audubon Society Nature Guides) (en en-us), New York: Knopf, p. 419. ISBN 978-0-394-73127-8.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «Plants of British Columbia: Rubus spectabilis» (en en-ca). linnet.geog.ubc.ca. Archivat des d'el original, el 2023-04-07. Consultat el 2023-04-07.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Rubus spectabilis» (en en-us). www.fs.usda.gov. Consultat el 2023-04-07.
  10. ↑ «Rubus spp. (Blackberry, Blackraspberry, Caneberry, Raspberry, Redraspberry, Wineberry)».Springer Índia.
    2111–2133.doi:10.1007/978-81-322-3912-3_805.
  11. ↑ «Jepson Flora: Rubus spectabilis». Ucjeps.berkeley.edu.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Mosquin, Daniel (23 May 2015). «Rubus spectabilis» (en en). University of British Columbia Botanical Garden.
  13. ↑ “Ecology of the fruit-colour polymorphism in Rubus spectabilis” (en) . Evolutionary Ecology 12 (3): 331–345. doi:10.1023/A:1006504317585. ISSN 1573-8477.
  14. ↑ “Avian selection of the color-dimorphic fruits of salmonberry, Rubus spectabilis : a field experiment” . Oikos 84 (1): 77–86. doi:10.2307/3546868.
  15. ↑ Pojar, Jim (1 de agost 1974). “Reproductive dynamics of four plant communities of southwestern British Columbia”. Canadian Journal of Botany 52 (8): 1819–1834. doi:10.1139/b74-234. ISSN 0008-4026.
  16. ↑ “Ecology of the fruit-colour polymorphism in Rubus spectabilis” . Evolutionary Ecology 12 (3): 331–345. doi:10.1023/a:1006504317585. ISSN 0269-7653.
  17. ↑ “The biology of Canadian weeds. 105. Rubus strigosus Michx., Rubus parviflorus Nutt., and Rubus spectabilis Pursh.” . Canadian Journal of Plant Science 76 (1): 187–201. doi:10.4141/cjps96-037. ISSN 0008-4220.
  18. ↑ “Compendium of Raspberry and Blackberry Diseases and Insects” . Mycologia 84 (6): 953. doi:10.2307/3760307. ISSN 0027-5514.
  19. ↑ «Rubus spectabilis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de setembre de 2014.
  20. ↑ En Epítets Botànics
  21. ↑ «Rubus spectabilis». The Plant List. Consultat el 27 de setembre de 2014.
  22. ↑ Fagan, Damian (2019). Wildflowers of Oregon: A Field Guide to Over 400 Wildflowers, Trees, and Shrubs of the Coast, Cascades, and High Desert, Guilford, CT: FalconGuides, pp. 222. OCLC 1073035766. ISBN 978-1-4930-3633-2.
  23. ↑ 23,0 23,1 Plants Of The Pacific Northwest Coast: Washington, Oregon, British Columbia & Alaska, Lone Pine Publishing, p. 76. ISBN 978-1-55105-530-5.
  24. ↑ Lyons, C. P. (1956). Trees, Shrubs and Flowers to Know in Washington, 1st edició, Canada: J. M. Dent & Sons, p. 88.
  25. ↑ Mulligan, Brian O. (1977). Woody Plants in the University of Washington Arboretum, Washington Park. University of Washington, College of Forest Resources, Seattle.
  26. ↑ Mulligan, Brian O. (1963). Accession records of the University of Washington Arboretum
  27. ↑ Mosquin, Daniel (2007-04-23). «Rubus spectabilis Double-Flowered Group». University of British Columbia Botanical Garden.
  28. ↑ Inland Fisheries Ireland. «Risk Assessment of Rubus spectabilis». National Biodiversity Data Centre.
  29. ↑ Højgaard, A. et al., eds. (1989). A century of tree-planting in the Faroe Islands. Føroya Fróðskaparfelag, Tórshavn.

Bibliografia

  1. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  2. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  3. Hultén, I. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  4. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  5. Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rubus_spectabilis&oldid=1512207»