Rotafolia

Rotafolia (Feng.) D-M.Wang, Hao & Q.Wang, 2005 és un gènero d'equiseto provablement de porte herbáceo conegut pels seus restants fòssils localisats en roques sedimentarias corresponents a finals del periodo Devónico (Fameniense) en jaciments de la Formació Xiejingsi de la província d'Hubei, China.

L'única espècie coneguda en l'actualitat, Rotafolia songziensis va ser descrita a partir de restants fòssils que havien segut mal identificats i se suponien corresponents a atres espècies afins. Estos fòssils mostren uns brots anisótomos en nucs i entrenudos caracterisats per un ribeteado llongitudinal. A partir dels nucs s'originen ramificacions laterals vegetatives i ramificacions fèrtils. Tant les ramificacions vegetatives com els eixos principals porten espinas i en els seus nucs verticilos de sis fulles cuneïformes dos a quatre voltes dividides. Les ramificacions fèrtils porten en posició terminen un estróbilo format per 16 verticilos de bràcteas portadores d'entre 6 i 8 esporangis ovoides.

Anatomia

El gènero Rotafolia i la seua única espècie coneguda fins al moment, Rotafolia songziensis, varen ser descrits a partir de restants fòssils molt fragmentaris corresponents a varis jaciments i campanyes d'excavacions. D'esta manera molts fòssils que havien segut assignats a atres espècies i gèneros, Sphenophyllum yiduense, Hamatophyton verticillatum, Hamatophyton yiduense, Sphenophyllostachys songziensis, Sphenophyllostachys huangkuangensis, Sphenophyllostachys oblongifolius, Sphenophyllostachys sp. i Hamatophyton sp. varen ser agrupats en un nou taxon despuix d'anàlisis més profunts de la seua anatomia.

Els fòssils de Rotafolia mostren uns eixos o brots principals de fins a 20 cm de llongitut i entre 0,8 i 8,3 cm de gruixa en els eixemplars millor conservats en creiximent anisótomo i espinas de fins a 3 mm de llongitut. Estos eixos, com en atres representants de la seua orde, es troben organisats en nucs i entrenudos en ribeteado o estriado llongitudinal i entre 1,5 i 4,8 cm de llongitut. A partir dels nucs s'originen ramificacions laterals en ànguls variables de 45° a 85°.

Eixemplars excepcionalment conservats de brots mostren que estos vegetals tenien un sistema vascular de tipo actinostela formada per un cilindre central de perfil triangular redonejat format per tres fas de xilema primari de maduració exarca en traqueidas poligonales. Este xilema primari està rodejat per un protoxilema en traqueidas d'entre 12 i 30 m de diàmetro. El metaxilema està format per traqueidas que incrementen centrípetamente el seu diàmetro de 25 a 85 m. Al voltant d'este cilindre central es localisa un xilema secundari radial format per traqueidas tetragonals d'entre 17 i 45 m i teixits perifèrics que no s'han conservat.

Les fulles dels representants del gènero Rotafolia s'originen en els nucs de tllos principals i secundaris i formen verticilos de sis peces. La làmina dels fulls és cuneïforme a espatulada en entre 5 i 24 mm de llongitut i entre 2 i 18 d'esgambi. Les fulles es dividixen dos a quatre voltes isótoma o anisótomamente en ànguls d'entre 20° i 80° i, característicament, s'inserten en el nuc en àngul recte en les zones basals de les ramificacions i en àngul recte en les zones apicales.

Els eixos fèrtils d'este gènero s'inserten en ànguls d'entre 30° i 45° en els brots principals i tenen una llongitut major de 7,8 cm i una gruixa d'entre 2,7 i 6,4 cm. En l'extrem d'estes ramificacions fèrtils es localisa un estróbilo d'entre 2,9 i 8,5 cm de llongitut i entre 1 i 2,2 cm d'esgambi. Esta estructura està formada per un eix principal en 16 verticilos d'unitats fèrtils en internudos de 0,5 a 1,6 cm. Cada verticilo es troba insertat a 60° o 90° en el estróbilo. Les unitats fèrtils de fins a 11 cm de llongitut estan formades per bràcteas elongadas o cuneadas d'entre 5 i 6,7 cm en entre 10 i 18 segments laterals distales i 6 a 10 esporangis ovoides de fins a 3,8 mm de llongitut i 0,4 mm de gruixa.