Rosa Montero

Rosa Montero Gayo
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Periodista i escritora.
Naiximent:	3 de giner de 1951
Lloc de naiximent:	Madrit, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Rosa Montero Gayo (Madrit, 3 de giner de 1951), és una escritora i periodista espanyola. Ha publicat exitoses noveles i és una de les principals columnistes del diari espanyol El País.

Biografia

Naixqué en el sí d'una família pobra. Filla d'un banderiller i d'una ama de casa. Sofrí tuberculosis, lo que la forçà a permanéixer reclosa en casa. Ingressà en l'Universitat Complutense de Madrit (en eixa época Universitat de Madrit) en 1969. Inicià els seus estudis universitaris en la Facultat de Filosofia i Lletres en l'intenció d'estudiar Sicologia i posteriorment Periodisme. En l'any 1970, en 19 anys, començà a treballar com a periodista en diversos mijos informatius, entre ells, Pueblo, Fotogramas i Posible. Finalment deixà els estudis de sicologia, despuix de quatre anys, i es titulà en l'Escola Superior de Periodisme de Madrit. En la mateixa época universitària colaborà en grups de teatre independent, com Canon o Tábano. Fon redactora-cap del suplement dominical de El País durant 1980-1981. Sobre les seues obres lliteràries, ha rebut numerosos premis com: Premi Primavera de Novela (1997) per La filla del caníbal, el Premi de la Crítica de Madrit (2014) per L'idea de no tornar a vore't ademés de vàries distincions internacionals en països com França o Itàlia.

En l'any 1988 es casà en el periodiste Pablo Lizcano, qui fallí en 2009 despuix d'una llarga malaltia.

Obra

Novela

• Crónica del desamor (Debate, 1979)
• La función Delta (Debate, 1981)
• Te trataré como a una reina (Seix Barral, 1983)
• Amado amo (Debate, 1988)
• Temblor (Seix Barral, 1990)
• Bella y oscura (Seix Barral, 1993)
• La hija del caníbal (Espasa, 1997)
• El corazón del tártaro (Espasa, 2001)
• La loca de la casa (Alfaguara, 2003)
• Historia del Rey Transparente (Alfaguara, 2005)
• Instrucciones para salvar el mundo (Alfaguara, 2008)
• Lágrimas en la lluvia (Seix Barral, 2011) (Bruna Husky 1)
• La ridícula idea de no volver a verte (Seix Barral, 2013)
• El peso del corazón (Seix Barral, 2015) (Bruna Husky 2)
• La carne (Alfaguara, 2016)
• Los tiempos del odio (Seix Barral, 2018) (Bruna Husky 3)
• La buena suerte (Alfaguara, 2020)
• El peligro de estar cuerda (Seix Barral, 2022)
• La desconocida (Alfaguara, 2023), con Olivier Truc
• Animales difíciles (Seix Barral, 2025) (Bruna Husky 4)

Lliteratura infantil i jovenil

• El nido de los sueños (Siruela, 1991)
• Las barbaridades de Bárbara (Alfaguara Infantil, 1996)
• El viaje fantástico de Bárbara (Alfaguara Infantil, 1997)
• Bárbara contra el doctor Colmillos (Alfaguara Infantil, 1998)

Relats

• Amantes y enemigos. Cuentos de parejas (Alfaguara, 1998)

No ficció

• Periodismo y literatura (Guadarrama, 1973)
• España para ti para siempre (AQ Ediciones, 1976)
• Cinco años de país (Debate, 1982)
• La vida desnuda (Aguilar, 1994)
• Historias de mujeres (Alfaguara, 1995)
• Entrevistas (Aguilar, 1996)
• Pasiones (Aguilar, 1999)
• Estampas bostonianas y otros viajes (Península, 2002)
• Lo mejor de Rosa Montero (Espejo de tinta, 2005)
• El amor de mi vida (Alfaguara, 2011). Artículos publicados entre 1998 y 2010 en El País.
• Maneras de vivir (La Pereza Ediciones, 2014)
• Nosotras: Historias de mujeres y algo más (ilustraciones de María Herreros), (Alfaguara, 2018). Edición ampliada de Historias de mujeres.
• El arte de la entrevista. 40 años de preguntas y respuestas (Debate, 2019).
• Cuentos verdaderos (Alfaguara, 2024). Crónicas y reportajes publicados entre 1978 y 1988 en El País.

Curs d'escritura

• Escribe con Rosa Montero (ilustrat per Paula Bonet) (Alfaguara, 2017).

Com a editora

• Hombres (y algunas mujeres) (Zenda, 2019). Editora i prologuista.

Ademés, Rosa Montero ha colaborat en obres colectives, en teatre, cine i televisió.

Premis i reconeiximents

Rosa Montero ha obtingut numerosos premis i distincions, resenyem alguns d'ells:

• Premi Nacional de Periodisme 1981 (categoria de reportages i artículs lliteraris).
• Premi Primavera 1997 per La filla del caníbal.
• Premi de l'Associació de la Prensa de Madrit 2005 a tota la seua trayectòria.
• Doctor honoris causa per l'Universitat de Puerto Rico, Recint d'Arecibo (19 de novembre de 2010).
• En Parla hi ha un Colege d'Educació Infantil i Primària (CEIP), inaugurat en 2012, que du el seu nom.
• Premi de la Crítica de Madrit 2014 per La ridícula idea de no tornar a vore't.
• Premi José Luis Sampedro 2016 pel conjunt de la seua obra.
• Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2017.
• Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, concedida pel Consell de Ministres a proposta del ministre de Cultura i Deport d'Espanya, 2022.
• Premi Ontinyent Negre 2024.
• En 2024 és nomenada Officière des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de la República Francesa.
• En l'any 2025 L'Universitat Jaume I li otorgà la concessió de la seua Medalla.

Enllaços externs

• Rosa Montero en Wikipedia