Anar al contingut

Rodolitos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rodolito format per algues coralinas calcificadas.

Els rodolitos són nòduls calcáreos no adherits produïts per algues roges de vida lliure pertanyents a l'orde Corallinales (Rhodophyta). Quan s'acumulen formant cobertura extenses sobre el fondo marina, constituïxen els denominats camps de rodolitos o maërl —terme bretón documentat en 1867 per Crouan i Crouan[1] per a referir-se a estes algues coralinas lliures, vives o mortes, sobre el fondo marí. Abdós térmens són sinònims i s'utilisen en la bibliografia científica. El terme rhodolith va ser introduït formalment en 1971 per Bosellini i Ginsburg.[2] Són hàbitats biogénicos reconeguts per la seua importància ecològica i la seua àmplia distribució global,[3] encara que han rebut considerablement menys atenció científica que atres hàbitats marins com els secs de coral o els boscs d'algues.[4]

Morfologia

Detall de rodolitos ramificats en Canal Beagle, Terra del Fòc, Argentina.

A simple vista, els rodolitos s'assemblen a chicotetes pedres rosades o rojoses soltes sobre el fondo marí. No obstant, són organismes vius: el seu color prové dels pigments de les algues coralinas calcáreas que els formen, en solament la capa superficial activa i l'interior calcificado i mort.

Les seues dimensions varien des de pocs milímetros fins a varis centímetros de diàmetro, i presenten una notable varietat de formes. Alguns nòduls són compactes i redonejats, en protuberàncies curtes i unflades que els donen un aspecte globoso. Uns atres són més irregulars i barrugosos. En l'extrem opost, certs rodolitos presenten branques llargues i cilíndriques que es proyecten en distintes direccions generant una estructura tridimensional complexa, similar a la d'un chicotet coral; entre estes branques queden espais i cavitats que servixen de refugi per a una gran diversitat d'organismes. Existixen també formes en lòbuls aplanados disposts en múltiples plans.[5]

Distribució

Els camps de rodolitos/maërl han segut registrats en múltiples conques oceàniques i regions biogeográficas, comprenent latitut tropicals, templades i polars tant en l'oceà Atlàntic com en l'oceà Pacífic.[6][7] En l'oceà Atlàntic nororiental, els llits de maërl tenen una llarga història d'estudi i explotació comercial. Són particularment abundants en les costes de Bretanya (França), Irlanda, Escòcia i les rigues de Galícia (Espanya), a on han segut extrets durant sigles com a esmena agrícola per a neutralisar l'acidea dels sols.[8][9] França va prohibir la seua extracció en 2011, sent un dels primers països en protegir este hàbitat llegalment. En la mar Mediterrànea, els llits de rodolitos es distribuïxen en abdós subcuencas, oriental i occidental, en registres a profunditats d'entre 9 i 150 m, en major concentració entre els 30 i 75 m.[10]

En Amèrica del Sur, els llits més extensos i millor estudiats es troben en la costa de Brasil (Atlàntic sudoccidental),[11] mentres que en el Pacífic sudoriental els registres des de Chile són escassos.[12] Recentment es varen documentar camps de rodolitos en Argentina, en el Canal Beagle (Onashaga, Terra del Fòc), a on llits de més d'1.600 m² coexistixen en boscs de Macrocystis pyrifera.[13]

Vore també

Referències

  1. ↑ Crouan, P.L.; Crouan, H.M. Florule du Finistère. Klincksieck, París, 1867.
  2. ↑ Bosellini, A.; Ginsburg, R.N. Form and internal structure of recent algal nodules (rhodolites) from Bermuda. Journal of Geology, 1971, 79: 669–682.
  3. ↑ Bulleri, F.; Schubert, N.; Hall-Spencer, J.M.; Basso, D.; Burdett, H.L.; Francini-Filho, R.B.; Grall, J.; Horta, P.A.; Kamenos, N.A.; Martin, S.; Nannini, M.; Neves, P.; Olivé, I.; Penya, V.; Ragazzola, F.; Ribeiro, C.; Rendix, E.; Sissini, M.; Teua, F.; Silva, J. Positive species interactions structure rhodolith bed communities at a global scale. Biological Reviews, 2025, 100(1): 428–444. doi:10.1111/brv.13148
  4. ↑ Teua, F.; Schubert, N.; Aguirre, J.; Basso, D.; Bastos, E.O.; Berchez, F.; Bernardino, A.F.; Bosch, N.E.; Burdett, H.L.; Espino, F.; Fernández-García, C.; Francini-Filho, R.B.; Gagnon, P.; Hall-Spencer, J.M.; Haroun, R.; Hofmann, L.C.; Horta, P.A.; Kamenos, N.A.; Li Gall, L.; Magris, R.A.; Martin, S.; Nelson, W.; Neves, P.; Olivé, I.; Otero-Ferrer, F.; Penya, V.; Pereira-Filho, G.; Ragazzola, F.; Ribeiro, C.; Rendix, E.; Schoenrock, K.; Silva, J.; Sissini, M.; Tâmega, F. Levelling-up Rhodolith-Bed Science to Address Global-Scale Conservation Challenges. Science of The Total Environment, 2023, 892: 164818. doi:10.1016/j.scitotenv.2023.164818
  5. ↑ Maneveldt, G.W.; Brodie, J.; Calderon, M.S.; Diaz-Polit, G.; Gabrielson, P.W.; Kato, A.; Li Gall, L.; Maridakis, C.; Martone, P.T.; Moro, I.; Mrowicki, R.J.; Nelson, W.A.; Penya, V.; Rindi, F.; Rousseau, F.; Schils, T.; Schwoerbel, J.; Tâmega, F.T.S.; Trentin, R. An updated classification of growth forms in nongeniculate coralline algae (Corallinophycidae, Rhodophyta). Journal of Phycology, 2026, 62(2): 490–511. doi:10.1111/jpy.70144
  6. ↑ Foster, M.S. Rhodoliths: Between rocks and soft plaus. Journal of Phycology, 2001, 37: 659–667. doi:10.1046/j.1529-8817.2001.00195.x
  7. ↑ Riosmena-Rodríguez, R.; Nelson, W.; Aguirre, J. (eds.) Rhodolith/Maërl Beds: A Global Perspective. Springer, 2017. ISBN 978-3-319-29313-4
  8. ↑ Grall, J.; Hall-Spencer, J.M. Maerl Bed Conservation: Successes and Failures. Aquatic Conservation, 2025, 35. doi:10.1002/aqc.70058
  9. ↑ Penya, V.; Bàrbara, I. Maërl community in the north-western Iberian Peninsula: a review of floristic studies and long-term changes. Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, 2008, 18: 339–366.
  10. ↑ Illa-López, L.; Cabrit, A.; de Juan, S.; Maynou, F.; Demestre, M. Distribution of rhodolith beds and their functional biodiversity characterisation using ROV images in the western Mediterranean Siga. Science of the Total Environment, 2023, 905: 167270. doi:10.1016/j.scitotenv.2023.167270
  11. ↑ Amat-Filho, G.M.; Bahia, R.G.; Pereira-Filho, G.H.; Longo, L.L. South Atlantic rhodolith beds. En: Rhodolith/Maërl beds: A global perspective. Springer, 2016, pp. 299–317.
  12. ↑ Macaya, E.C.; Riosmena-Rodríguez, R.; Melzer, R.R.; Meyer, R.; Försterra, G.; Häussermann, V. Rhodolith beds in the South-East Pacific. Marine Biodiversity, 2015, 45: 153–154. doi:10.1007/s12526-014-0254-z
  13. ↑ Bravo, G.; Kaminsky, J.; Bagur, M.; Raffo, M.P.; Aga Milovic, N.; Piemonte, C.B.; Alonso, C.P.; Ocampo, E.H.; Risso, S.; Meyer, V.; Dellatorre, F.G. Rhodolith/Maërl Bed Coexisting with a Macrocystis pyrifera Kelp Forest in the Beagle Channel (Onashaga, Argentina). Diversity, 2026, 18(7): 402. doi:10.3390/d18070402


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rodolitos&oldid=1311688»