Anar al contingut

Maerl

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Maerl
Maerl en Lanildut.
Trossos de maerl que semblen cloches de dacsa de l'illa de Fuerteventura.

Maerl (també maërl,[1] marl o rodolito) és un nom genèric per a les algues coralinas i les algues roges en certa tendència d'acreció.[2] El Maerl creix a una taxa d'aproximadament 1mm a l'any.[3] S'acumula com a partícules no cohesionadas i forma extensos llits marins en les zones sublitorales.[4]

Descripció

En Europa, els fondos de maerl es troben a lo llarc del Mediterràneu, gran part de la costa Atlàntica des de Portugal a Noruega i en el Canal de la Mancha, aixina com en la Mar del Nort i Mar d'Irlanda.[5] La distribució dels fondos de maerl depén dels moviments de l'aigua, la llum i salinitat.[6] Els fondos de maerl es troben en la zona fótica. En les illes britàniques fins als 30 metros de profunditat, mentres que en el Mediterràneu fins als 120 metros de profunditat.[7] Els depòsits de Maerl poden alcançar els 10 metros de gruixa, pero normalment són molt més prims; La datació per mig del Carbono 14 ha mostrat que alguns poden tindre uns 5500 anys.[8]


En les illes britàniques el maerl està compost per tres espècies d'algues coralinas que creixen soltes en llits de nòduls fragmentats en la zona sub-littoral. Estes tres espècies més comunes són: Lithothamnion corallioides,[9]Lithothamnion glaciale and Phymatolithon calcareum.[10]

Els llits marins en fondos de Maerl són dragados i triturados fins a fer-los pols. Se seguix collint al voltant de les costes de Bretanya en França i en Bantry Bay, Irlanda, i és un popular fertilisant en jardineria ecològica. També es dragaba en Falmouth, Cornualles, fins a 2004. Els científics les investigacions dels quals es varen centrar en el maerls de Falmouth varen determinar que L. corallioides predomina fins als 6 m de profunditat i que P. calcareum entre els 6-10 m (Blunden et al., 1981).[11][12]

Els anàlisis químics varen mostrar que conté un 32,1% de carbonat càlcic CaCO3 i un 3,1% de carbonat de magnesi MgCO3 (pes sec).

Ecologia

L'ecologia dels fondos de maerl ha rebut poca atenció sobre atres ecosistemes marins com els boscs de Kelp (Laminariales) i les praderies de fanerógama.[13] Els fondos de Maerl proveïxen de complexos hàbitats per a numeroses espècies d'un ampli número de tàxons,[14] en una gran varietat de casetes que sostenen una biodiversitat d'algues i invertebrats de gran interés.[6]


Els fondos de Maerl són zones de freza i de protecció per als estadis jovenils de vàries espècies de peixos comercials tals com l'abadejo, el fogonero, l'abadejo[15] i vieiras jovenils Aequipecten opercularis.[16] Els fondos de Maerl oferixen refugi i protecció front a la depredaació aixina com una productiva zona d'alimentació, pero són fàcilment danyats en els dragados i aparejos de peixca.[17][16]

El Maerl no tolera la dessecació.[18]

Referències

  1. ↑ https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/biodiversidad-marina/030405_fondos_detriticos_bio_infra_circa_tcm30-521406.pdf
  2. ↑ doi:10.1146.2Fannurev.és.17.110186.001421
  3. ↑ Blake, C. and Maggs, C.A. (2003) Comparative growth rates and internal banding periodicity of maerl species (Corallinales, Rhodophyta) from northern Europe. Phycologia 42, 606–612.
  4. ↑ Vize, S.; Blake, C.; Hinojosa, G. and Maggs, C.A. 2003. The distribution and composition of maerl beds in Northern Ireland. PMNHS Newsletter No.13 p.26
  5. ↑ Grall, J., Li Loc’h, F., Guyonnet, B., and Riera, P. (2006) Community structure and food web based on stable isotopes (δ15N and δ13C) analysis of a North Eastern Atlantic maerl bed. Journal of Experimental Marine Biology and Ecology 338, 1-15 [Online] Available at: [enllaç trencat]
  6. ↑ 6,0 6,1 Wilson, S., Blake, C., Berges, J.A., and Maggs, C.A. (2004) Environmental tolerances of free-living coralline algae (maerl): implications for European marine conservation. Journal of Biological Conservation 120, 279-289. [Online] Available at: [enllaç trencat]
  7. ↑ Hall-Spencer, JM. and Moore, PG. (2000) Scallop dredging has profound, long-term impacts on maerl habitats. ICES Journal of Marine Science 57, 1407-1415.
  8. ↑ Grall, J. and Hall-Spencer, J.M. (2003) Problems facing maerl conservation in Brittany. Journal of Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems 13, 55-64. [Online] Available at: http://www.ukmpas.org/pdf/grall_hall-Spencer_2003.pdf
  9. ↑ «:: AlgaeBase» (en en). www.algaebase.org. Archivat des de l'original, el 2024-12-13. Consultat el 2026-07-23.
  10. ↑ Irvine, L.M and Chamberlain, Y.M. 1994. Seaweeds of the British Isles. Volume 1, Part 2B. The Natural History Museum, London. ISBN 0-11-310016-7
  11. ↑ Blunden, G.; Farnham, W. F.; Jephson, N.; Barwell, C. J.; Fenn, R. H. and Plunkett, B. A. (1981) The composition of maerl beds of economic interest in northern Brittany, Cornwall, and Ireland. Proceedings of the International Seaweed Symposium. 10: 651 - 656
  12. ↑ Blunden, G; Campbell, S A; Smith, J R; Guiry, M D; Hession, C C and Griffin, R L (1997) Chemical and physical characterization of calcified ret algal deposits known as maërl. J. Applied. Phycol. 9: 11 - 17
  13. ↑ Nelson, W. (2009) Calcified macroalgae – critical to coastal ecosystems and vulnerable to change: a review. Journal of Marine and Freshwater Research 60, 187-801.
  14. ↑ Steller, D.L., Riosmena-Rodríguez, R., Foster, M.S., Roberts, C.A. (2003) Rhodolith bed diversity in the Gulf of Califòrnia: the importance of rhodolith structure and consequences of disturbance. Aquatic Conservation: Marine Freshwater Ecosystem 13, 5–20. [Online] Available at: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/aqc.564/pdf
  15. ↑ Kamenos, N. A., Moore, P.G., Hall-Spencer, J.M. (2004a) Nursery-area function of maerl grounds for juvenile queen scallops Aequipecten opercularis and other invertebrates. Journal of Marine Ecology Progress Séries 274, 183-189
  16. ↑ 16,0 16,1 Kamenos, N. A., Moore, P.G., Hall-Spencer, J.M. (2004b) Small-scale distribution of juvenile gadoids in shallow inshore waters; what role does maerl play? ICES Journal of Marine Science 61, 442-429. [Online] Available at: http://icesjms.oxfordjournals.org/content/61/3/422.short
  17. ↑ Hall-Spencer, JM. and Moore, PG. (2000) Scallop dredging has profound, long-term impacts on maerl habitats. ICES Journal of Marine Science 57, 1407-1415.
  18. ↑ doi:10.1016/j.biocon.2004.03.001


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maerl&oldid=1437784»