Roca Tarpeya
La Roca Tarpeya ("rupes Tarpeia" o saxum Tarpeium[1] en llatí) era una abrupta pendent de l'antiga Roma, junt al cim sur del tossal Capitolina. Tenia vistes a l'antic fòrum romà. Durant la República, es va utilisar com a lloc d'eixecució d'assessins, esclaus lladres i traïdors, que eren llançats des d'ella, sempre que foren condenats pels quaestores parricidii. Els qui sofrien d'alguna tara irrecuperable o de malaltia mental, corrien la mateixa sòrt, puix els antics romans entenien que havien segut malaïts pels deus. Tenia una altura d'uns 25 metros (80 peus).
Hi ha una expressió llatina que diu Arx tarpeia Capitoli proxima (La Roca Tarpeya està prop del Capitolio) que alguns traduïxen lliurement al castellà com A gran bot, gran quebranto, que significa que qui conseguix d'improvise una posició elevada social o professionalment està molt expost a perdre-la de manera brusca. També es presumix que va donar orige al dit usat en idioma espanyol; "Quant més alt puja, més dura serà la caiguda."
Segons la llegenda, quan el rei sabino Tito Tacio va atacar Roma despuix d'el rapte de les Sabinas (S.VIII aC), la verge vestal Tarpeya, filla de Espurio Tarpeyo, que era governador de la ciutadella del tossal Capitolina, va traïcionar als romans obrint les portes de la muralla. El motiu de la traïció va ser prou vulgar: obtindre lo que els sabinos «duyen en els seus braços». Tarpeya poc s'esperava que, en lloc de braçalets d'or, obtindria colps dels seus escuts i que seria tirada al buit des de la roca que encara hui du el seu nom.
Cap a l'any 500 a. C., Lucio Tarquinio el Soberp, sèptim i últim rei de Roma, va nivellar el cim de la roca, retirant d'ella els altars construïts pels sabinos, i construint un temple dedicat a Júpiter Capitolino. En el cim també es va construir un temple dedicat a Saturn, que contenia el tesor de Roma.
Alguns eixecutats importants
[editar | editar còdic]
- Spurius Cassius Vecellinus, 485 a. C.
- Marcus Manlius Capitolinus, 384 a. C.
- Rebels de Tarentum, 212 a. C.
- Lucius Cornelius Chrysogonus, 80 a. C.
- Sextus Marius, 33
- Simon Bar Giora, 70
Referències
[editar | editar còdic]- Història clàssica de Grècia i Roma [2] Obtingut el 26-11-09
- Història de la roca Tarpeya en Toledo Clàssic [3] Obtingut el 26-11-09
- Història de Caracas, per Tomás Polanco Alcántara 1983.
- Ciutat dels sostres rojos, d'Enrique Bernardo Núñez, edició 1949.
- Refraner multilingüe virtual Cervantes [4]
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Roca Tarpeya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.