Robo dels Sants (Arnedo)
Robo dels Sants és un event, de caràcter religiós, se celebra cada 27 de setembre en la localitat rioixana d'Arnedo. Eixe dia, varis veïns d'Andosilla, en Navarra, s'acosten fins a la ciutat del calcer per a furtar, davant l'oposició dels arnedanos, les imàgens de sant Cosme i sant Damián, patrons de la ciutat, per a dur-li-les a Navarra. El fet succeïx durant la processó. Mai apleguen a conseguir-ho i tenen que deixar-ho per a l'any següent.[1]
Història
Els sigles XVI i XVII varen ser profusos en pesta i epidèmies en vàries zones de la geografia espanyola. La ciutat de Arnedo, en un intent d'escapar de dits mals, va construir una iglésia en honor a sant Cosme i sant Damián. Una volta terminada varen ser conscients de que no hi havia imàgens en el poble que representaren a estos meges sanadores, per lo que varen negociar en el cabildo navarrés l'adquisició de les mateixes, que varen ser instalades en el temple en 1566.[2] A finals d'eixe sigle comencen a celebrar-se en esta ciutat rioixana les festes en honor a estos sants. En 1769, se li concedix a la població la celebració de mercat semanal i fira de ganado durant dites festes. Este fet és aprofitat per les poblacions limítrofes per a acostar-se fins a Arnedo a fer negocis. És en este moment quan sorgix la tradició del robo dels sants que ya en el XIX es troba documentada i termina d'assentar-se durant la primera mitat de el XX.[3]
Cosme i Damián
Cosme i Damián, germans bessons d'orige àrap, varen eixercir la medicina de forma altruïsta en el III Varen ser encarcerats, torturats i cremats vius per orde del governador de Cilicia. Com varen sobreviure a tots els martiris, i a la foguera per intervenció divina, els seus verducs varen decidir decapitar-los per mig d'espasa. Varen ser sepultats en Cirro (Síria). L'espasa, que segons la tradició, es va utilisar per a decapitar als dos germans es troba exposta, dins d'una funda d'or, en la cambra del tesor de la catedral d'Essen, en Alemània. Un dels seus milacres més coneguts va ser el transplant d'una cama a un malalt. Ya en el VI, se'ls va dedicar una iglésia en Roma, popularisant-se el seu cult, en els sigles posteriors, per França, Alemània, Polònia i Espanya. Són considerats patrons dels meges, dels farmacèutics i dels barbers.
Referències
- ↑ «Espanya Fascinant». Consultat el 15 de juny de 2024.
- ↑ «NueveCuatroUno». Consultat el 15 de juny de 2024.
- ↑ «OKDiari». Consultat el 15 de juny de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Robo de los Santos (Arnedo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.