Riu Urumea
El Urumea (cridat en Goizueta Errakaundi) és un riu del nort de la península ibèrica que discorre per Espanya. Naix en Navarra i desemboca en la mar Cantàbrica en Sant Sebastià (província de Guipúscoa, País Vasc). Ademés és una zona especial de conservació, d'1 km²[1] i va ser aprovada en octubre de 2012.[2]
Hidronimia
L'etimologia popular fa derivar el nom d'este riu de ur 'aigua' + ume 'criatura, fill' + -a (artícul), en el sentit de "aigua menor", que seria com se li coneixeria en el seu tram inicial.[3] Ara be, en Goizueta, part alta de la seua conca, pren els noms Bedaran i, especialment, Errakaundi. Ademés, la menció més antiga és Ur Humea (1101), a on si la h- és aspirada impediria relacionar-ho en ume 'fill', ya que este no va tindre h-. En este cas seria possible que l'estructura original anara ur 'aigua' + mehe 'prim' + -a (artícul) i corrompido en el parla oral.
Una atra hipòtesis partix del registre aïllat Hurumena (1241), que correspondria a huru + mena 'mineral', evolucionant mena > pixa com Lazkao < Lazkano o Gulia < Gulina, encara que el primer terme no quedaria clar. A este respecte s'ha propost urre 'or', encara que la seua evolució seria complicada i tampoc queda constància de la presència d'este mineral en el riu. Problemàtic és també que siga un registre aïllat, potser un hipercorrectismo.
Per una atra part, el registre Urhuerrama de 1461 podria interpretar-se com uher 'térbola' + ama 'mare', esta última en el sentit del caixer de l'aigua, encara que tampoc hi ha atres testimonis que puguen corroborar-ho. Ademés, el terme Hurumeçar (sigle XV) d'Hernani deixa clar que la -a final és l'artícul, ya que al nom del riu se li ha afegit l'adjectiu sar 'vell', per a lo que s'ha eliminat l'artícul.[4]
Geografia
El riu Urumea naix en el port d'Ezcurra (Navarra), un dels llocs més plujosos d'Espanya, descendix per una vall estreta i fondo fins a Goizueta. Inicialment pren el nom de Bedaran fins a aplegar a Ibero, a on passa a cridar-se Urumea, encara que en general en Goizueta és conegut com Errakaundi ("regata gran"). Rep al Añarbe, discorre en ràpida pendent a partir d'Artikutza i travessa els núcleus de Pagoaga i Pikoaga fins a aplegar a Hernani.
Proseguix per Astigarraga, Martutene, Loyola, separa a Eguía i Gros d'Amara i el centre de Sant Sebastià, per a desembocar en la mar Cantàbrica entre el mont Urgull i la plaja de la Zurriola. La seua conca és de solament 279 km² i té 40 km de llongitut.
En el trascurso del seu itinerari rep les aigües dels següents afluents: per la dreta, Añarbe, Beltza, Lizarrey, Aparrain, Eskaitz, Usoko, Epele, Martindegi i Taulako. Per l'esquerra, Pagoaga, Sagarreta, Urruzuno erreka o Olaberriko erreka, Bezkite, Sagatzain, Txonkueneku, Portu, Latzunbe, Buztin i Agerre.
El riu Urumea discorre a lo llarc de 57 km; 33 d'ells corresponen al territori guipuscoà. L'espai seleccionat com zona especial de conservació engloba des de l'entrada del riu en Guipúscoa fins al núcleu d'Hernani, en un total d'11 km entre les cotes 70 i 20. El tram seleccionat com LIC discorre per materials paleozoicos, com a pissarres i areniscas en la capçalera, per a donar pas posteriorment a uns atres d'orige cretácico, com margas, calcàrees i areniscas.
L'últim tram, despuix del barri de Epele, és d'alt risc d'inundabilidad, ya que a la forta torrencialidad de les pluges s'unix l'alt grau d'ocupació humana de les riberes. El passat preindustrial d'este riu ha deixat com a herència ferrerías i molins abandonats en el seu caixer, en antics assuts i derivació. Actualment són les prens d'aigua per a minicentrales hidroelèctriques i els embassaments d'abastiment en la seua capçalera, com el del Añarbe, les infraestructures que detraen més cabal de la conca.[2]
Referències
- ↑ «Environmental European Agency - Ficha de Rïo Urumea».
- ↑ 2,0 2,1 «Ficha del Riu Urumea».
- ↑ «Urumea (auzoa) -» (en eu). euskalerriairratia.eus. Consultat el 2026-02-08.
- ↑ «Urumea | Toponomasticon Hispaniae». toponhisp.org. Consultat el 2026-02-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Urumea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.