Riu Skagit
El riu Skagit (en anglés: Skagit River) (/ˈskædʒɨt/) és un riu coster de la regió del Pacífic Noroest, que discorre pel suroest de la província de la Columbia Britànica, en Canadà, i el noroest de Washington, en Estats Units. Té aproximadament 240 km de llongitut i drena una conca de 6900 km² de la part de la cordillera de les Cascades que seguixen l'extrem nort del Puget Sound, en el que finalment desemboca el riu.[1]
El 10 de novembre de 1978, el Congrés dels Estats Units va establir el «Sistema Riu Salvage i Paisagístic Skagit» (Skagit Wild and Scenic River System). El sistema inclou 255,1 km del Skagit i d'alguns dels seus afluents, els rius Sauk, Suiattle i Cascade.
El riu és nomenat per la tribu dels skagit que tradicionalment vivien en la seua conca.
Geografia
Curse
El riu Skagit naix en el pas Allison en les Cascades canadenques de la Columbia Britànica. Des d'allí fluïx cap al noroest a lo llarc de la carretera Crowsnest, que seguix el riu en el parc provincial Manning. Gira bruscament cap al sur a on rep a la riera Snass, per la marge dreta, i a continuació, entra en el parc provincial Valle Skagit en el punt a on rep al riu Sumallo, també per la dreta. Rep al riu Klesilkwa, per la dreta, i fluïx en direcció surest i es convertix en el llac Ross, a on creua la frontera entre Canadà i Estats Units i entra en l'Estat de Washington.
El llac Ross és un embassament artificial format per la presa Ross (construïda entre 1937-1949) i té aproximadament 39 km de llongitut i 47 km² de superfície, serpenteando al sur a través del «Àrea de Recreació Nacional Llac Ross» (Ross Lake National Recreation Area), establida en 1968. Ací el riu rep a la riera Beaver, per la dreta, i a la riera Ruby, per l'esquerra. Aigües avall de l'assut entra en el chicotet llac Diable (de 4,0 km²), format per la presa Diable (construïda entre 1917-1936) , i rep a les rieres Thunder i Colonial des de l'esquerra, abans d'entrar en el tercer i últim embassament, el llac Gorge, format per la presa Gorge. Els tres assuts són part del Proyecte Hidroelèctric Riu Skagit (Skagit River Hydroelectric Project).
Passada l'assut Gorge el riu a sovint està sec, ya que les seues aigües es desvien per a generar energia hidroelèctrica. L'aigua és tornada al riu al seu pas per Newhalem, una ciutat de la companyia Seattle City Light. Les rieres Copper i Bacon, que fluïxen abdós des del parc nacional de les Cascades del Nort, s'unixen al Skagit des de la dreta, quan serpentea llentament a través d'una vall agrícola, passant per Marblemount (203 hab.), a on el riu Cascade se li unix per l'esquerra, i Rockport (109 hab.), a on rep el seu principal afluent, el riu Sauk (72 km), des de l'esquerra.
Despuix de rebre al riu Sauk, el Skagit gira cap a l'oest, passant per Concrete (705 hab.) i rebent al riu Baker, el seu segon major afluent (48 km), per la dreta. El riu continua fluint a l'oest, més allà de Sedro-Woolley (10 540 hab.) i Mount Vernon (31 743 hab.). En l'antic emplaçament de Skagit City, divergix en dos ramals, el ramal Nort i el Sur, formant l'illa Fir. Estos dos ramals desaguan en Skagit Bay, una branca del Puget Sound.
La conca del Skagit es caracterisa per la temperatura, les latitut miges i el clima marítim templat. Les temperatures varien àmpliament en tota la conca. El registre de temperatures en Newhalem van d'un mínim de -21 °C i un màxim de 43 °C, en extrems provablement majors en les montanyes. Les temperatures més altes es registren comunament en juliol i les més baixes es troben en giner.
Economia
El Proyecte Hidroelèctric Riu Skagit (Skagit River Hydroelectric Project) és un grup de tres grans preses, construïdes en els anys 1920 i 1930, que són una font primària d'energia hidroelèctrica per a Seattle i atres comunitats de la zona. El ferrocarril Skagit River va ser construït per la ciutat de Seattle per a transportar treballadors i materials de construcció per als assuts. El riu hui és un destí popular per al rafting i la peixca en mosca.
Afluents
Els principals afluents del riu són:
Localitats a lo llarc del Skagit
Les principals ciutats i localitats a lo llarc del Skagit, totes en Estats Units, són:
Història natural
El Skagit proporciona hàbitat per al desove de salmó. És l'únic sistema de grans rius en Washington que conté poblacions saludables de les cinc espècies natives de salmó i dos espècies de truches. En el riu desovan el salmon chinook, salmon coho, salmon chum, salmon rosa, salmon sockeye, i trucha arc iris i trucha degollada costera.
El riu dona soport a una de les majors poblacions d'invernada del àguila calba en el territori continental dels Estats Units.[2] Les àguiles s'alimenten de salmons chum i coho que retornen a desovar en el Skagit i els seus afluents. Les àguiles apleguen a finals d'octubre o principis de novembre i permaneixen fins a febrer. El major número d'àguiles es veu generalment en giner. Estes àguiles vénen des de terra adins, des de Canadà i de llocs tan lluntans com Alaska i Montana. Quan el desove dels salmons és abundant, entre 600 a 800 àguiles se senten atretes pel riu.
Mils d'oques de neu invernan en l'estuari del riu Skagit. Estes oques s'alimenten de plantes dels pantans intermareals, com el junc, i se senten atrets per les terres de cultiu propenques a on troben restants de creïlles en els camps. També els cisnes trompeteros se senten atrets per l'hàbitat de l'estuari. Pot haver varis centenars de cisnes en la vall de Skagit, d'octubre a febrer.
Històricament, l'estuari mareal del Skagit tenia assuts de castors en la zona de mirtàcees. Açò dics eren superats en la marea alta, pero en la marea baixa els seus embassaments alimentaven salmons jovenils.
La conca del riu Skagit proporciona hàbitat per a un conjunt divers d'animals. Per a obtindre més informació sobre estos animals, vore Llesta de Vida Selvada de la Conca del Riu Skagit.
Designació com a riu salvage i paisagístic
El 10 de novembre de 1978, el Congrés dels Estats Units va establir el «Sistema Riu Salvage i Paisagístic Skagit» (Skagit Wild and Scenic River System). El sistema inclou 255,1 km del Skagit i d'alguns dels seus afluents, els rius Sauk, Suiattle i Cascade. Esta designació com riu salvage i paisagístic nacional és per a protegir i millorar els valors que varen causar la seua designació:
- característiques de fluix lliure i calitat de l'aigua de cada u dels quatre rius;
- notable i extraordinària fauna, peixos i qualitats paisagístiques.[3]
El sistema del riu Skagit fluïx a través de terres tant públiques com a privades. El 50% del sistema és de propietat privada, el 44% és terra del Sistema Nacional de Boscs, i el 6% és propietat de l'estat i atres agències. El sistema del Skagit és administrat pel Servici Forestal d'Estats Units com a part del bosc nacional Mt. Baker-Snoqualmie (Mt. Baker-Snoqualmie National Forest).[3]
Vore també
- Riu salvage i paisagístic nacional (Estats Units)
- Llesta dels rius Columbia Britànica (en la Wikipedia en anglés)
- Llista dels rius de Washington (en la Wikipedia en anglés)
Notes
- ↑ Dietrich, William. «Awash In Trouble», The Seattle Claves, 18 de febrer de 2007.
- ↑ «Bald Eagle Surveys». nps. gov. O. S. National Park Service. Consultat el 28 d'abril de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 «Skagit WSR - Overview». Mt. Baker-Snoqualmie National Forest. US Forest Service. Consultat el 24 d'abril de 2013.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Skagit River» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Bibliografia
- «Fish checklist». O. S. National Park Service. Archivat des de l'original, el 14 d'octubre de 2006. Consultat el 22 de maig de 2006.
- «Mammal checklist». O. S. National Park Service. Archivat des de l'original, el 14 d'octubre de 2006. Consultat el 22 de maig de 2006.
- «Bird checklist». O. S. National Park Service. Consultat el 22 de maig de 2006.
- Weisberg, Saul; Riedel, John; Johannessen, Tracie; and Scherer, Wendy(1993).«Sharing the Skagit, An Educator's Guide to the Skagit River Watershed».North Cascade Institute.0: 49–53.
- «Tribes of the park complex». O. S. National Park Service. Archivat des de l'original, el 9 d'agost de 2006. Consultat el 22 de maig de 2006.
- Suiter, John. Poets on the Peaks (2002) Counterpoint. ISBN 1-58243-148-5; ISBN 1-58243-294-5 (pbk)