Riu Helmand
El riu Helmand (també cridat Helmend, Hirmand o Hilmand; en pastún هلمند, en persa هیرمند, Darya-ye Helmand; i en llatí, Erymandrus) és un llarc riu d'Àsia Central que discorre per Afganistan (el major riu del país) i Iran.
L'Helmand desemboca en el llac Hamun en la frontera entre Afganistan i Iran.
Té una llongitut d'1.150 km i drena una àmplia conca de 192 718 km², major que països com Síria, Camboya o Uruguay.
Geografia
[editar | editar còdic]El riu Helmand naix en les montanyes,Kuh-i Bābā en la vertent sur del Hindu Kush, a uns 80 km a l'oest de Kabul, recorrent uns 1300 km per Afganistan meridional en direcció suroest, fins a desembocar en el llac Hamún, situat en Iran oriental. És el riu més extens d'Afganistan. L'Helmand rep aigua de cinc rius tributaris: el Kajrud, l'Arghandab, el Terin, el Argāsān, i el Tarnak.
El riu es manté relativament lliure de sal en la major part del seu recorregut, diferenciant-se de la majoria dels rius que no desemboquen en el mar. L'Helmand és usat extensivamente per a la irrigación, no obstant el acumulamiento de sales minerals han contribuït a disminuir la seua utilitat en l'agricultura. La seua aigua és essencial per als agricultors afgans i iranís en la província de Sistán i Baluchistán.
A lo llarc del seu recorregut s'han creat embassaments artificials, entre les quals destaca la presa Kajakai en la província d'Helmand, en Afganistan, en una capacitat d'1,2 km³ d'aigua. Des de la seua construcció en 1953, la reducció del cabal d'aigua del riu va contribuir significativament a la reducció del llac Hamún, afectant a l'economia de la província de Sistán, i provocant conflictes entre Afganistan i Iran. En 1973, abdós països varen firmar un acort en el qual Afganistan es va comprometre a entregar un cabal de 26 m³/s dels seus assuts. No obstant, per la forta sequia, la milícia talibán va tancar les comportes completament provocant la desaparició del llac Hamún i emigració dels pobles de Sistán.[1] En octubre de 2002, despuix d'una visita de delegats del nou govern afgà, Afganistan va reobrir les comportes dels seus assuts permetent el fluix del riu cap a Iran.[2]
En el marc del Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient, en 2006 es va iniciar un proyecte en comú en el Fondo Global per al Mig ambient.[3][4]
Afluents principals
[editar | editar còdic]De la font a la boca, els principals afluents són els següents rius:
- el riu Markhana (vora dreta), chicotet pero caudaloso, que aplega de les montanyes del Koh-i-Bava i és el primer curs d'aigua notable que li aporta les seues aigües en Dahane Richqa;
- el riu Penjab, que aplega també del Koh-i-Bava i també és caudaloso;
- el riu Kaj (vora dreta), que és un important riu que drena un ampli territori de la vertent sur del Hindu Kush occidental (uns 10 000 km²);
- el riu Terin (vora esquerra), que aplega de la ciutat de Tarin Kot, capital de la província d'Urūzgān, i s'unix a l'Helmand en Deh Rawod;
- el ric Musa Qala (vora dreta), que aplega del nort i confluïx a l'altura de la ciutat de Sangin; drena una conca d'uns 3 760 km²;
- el riu Arghandab (vora esquerra), que en 400 km de curs és l'afluent principal que desagua a l'altura de la ciutat de Lashkar Gah i que irriga l'important regió de Kandahar. Té a la seua volta quatre subafluentes notables: Dori (320 km), Arghastan (280 km), Tarnak (350 km) i Lorah.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ MacFarquahar, Neil. «Drought Chokes off Iran's Water and Its Economy», New York Claves, 18 de setembre de 2001.
- ↑ "Afghanistan re-opens Hirmand river into Iran," IRNA, 15 d'octubre de 2002
- ↑ UNEP Afghanistan: Post-Conflict and Disaster Management Branch [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ GEF International Waters projects: sistan-project-concept-paper. pdf (670 KB)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Helmand» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.