Riu Barbate
El riu Barbate és un riu coster del sur d'Espanya, que discorre per la província de Càdis i desemboca en Barbate, en l'oceà Atlàntic.
Etimologia
El nom del riu, documentat per primera volta en texts àraps, aludiria en llatí a la presència en el mateix de barps, o be de barbes referides metafòricament a la vegetació. D'estes dos possibilitats sembla mes provable que el hidrónimo romà Flumen Barbatus traduït com a “riu barbado” s'atribuïx a la presència d'algues filamentosas o “barbes” en les vores del riu de Barbate, d'esta raïl derivaria el nom del poble de Barbate . Per una atra part este riu apareix citat en algun text clàssic com a riu Besilo que desembocaria a la mar junt a la ciutat de Baesippo (Barbate) , observant-se que les raïl dels noms del riu i de la ciutat romana són compartits .[1]
Curs i conca
Les fonts del Barbate provenen de les estribaciones del nort de la serra del Aljibe, a 920 m s. n. m., en concret en la Gola de Port Obscur.[2] En la seua capçalera la pendent és molt pronunciada, discorrent sobre terrenys triásicos, salvant un desnivell de més de 600 m. en a penes 10 km; a partir d'ací el riu descendix suaument sobre terrenys eocénicos, en un desnivell de només 200 m. en el restant del seu recorregut, que a partir de la seua unió en el riu Alberite, fluïx per terrenys cuaternarios. Ya que el riu, que té una llongitut superior als 80 km, posseïx en els seus trams mig i baix un desnivell molt poc accentuat, és numerós en meandres i tortuosos recorreguts.
Pansa pels térmens municipals d'Alcalà dels Gazules, Benalup-Casas Velles, Vejer de la Frontera (per a on travessa un coll en La Barca de Vejer) i Barbate, a on desemboca formant unes marismas.
El sistema del Barbate i els seus afluents drena una superfície d'1.290 km² (17,6 % de la ret provincial gaditana). La seua conca recorre àmplies vegas de formació coluvial i de magnífics bujeos, i aplega als terrenys desecados de lo que va anar l'Estany de la Janda, rebent pel seu marge esquerra al riu Almodóvar. Uns atres dels seus afluents són el Rocinejo, el riu Celemín, l'Àlber i el Fraja.
Un estudi publicat en 2016 ubica la capital de Tartessos en una illa fluvial del riu Barbate, propenca a la desecada Estany de la Janda.[3]
Flora i fauna
Per l'actuació dels estaments públics, s'ha recuperat l'ibis eremita en la zona, que no anidaba des de fa 500 anys.[4] Ademés, és l'únic riu de la península ibèrica a on pot trobar-se la náyade jorobada.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Pascual Barea, J. “uca. es/xmlui/handle/10498/15604 Cetaria, Barbatus i atres noms llatins referits a les antigues conserves de peix i Getares, Barbate i atres topònims de la costa gaditana uca. es/xmlui/handle/10498/15604 archivat en Wayback Machine.”, Cetariae 2005: Salses i salazones de peix en Occident durant l'Antiguetat. Oxford: BAR / UCA, 2007), 511-518, pp. 516-517.
- ↑ «diariodejerez. es/jerez/colores_0_1102090101. html ». Consultat el 22 de giner de 2017 (en és).
- ↑ Andalusia Informació (ed.): «es/andalucia/571622/una-nueva-investigacion-ubica-tartessos-en-plena-janda Una nova investigació ubica tartessos en plena Janda». Consultat el 12 de decembre de 2016.
- ↑ diariodecadiz. es/article/provincia/1550340/una/joya/verde/por/descubrir. html Una joya 'verda' per descobrir
- ↑ researchgate. net/publication/236345330 «Les náyades de la península Ibèrica».
Bibliografia
- Fernández-Palaus Carmona, José María: juntadeandalucia. es/medioambiente/web/Bloques_Tematicos/agencia_andaluza_agua/participacion/publicaciones/rio_barbate. pdf Riu Barbate, ISBN: 978-84-96776-76-0, Agència Andalusa de l'Aigua, Sevilla 2008.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Barbate.- blogspot. com. es/2014/07/herradura-del-barbate. html Ferradura del Barbate Senderisme
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Barbate» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.