Anar al contingut

Estany de la Janda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Situació aproximada de l'Estany de la Janda abans de la seua dessecació en el sur d'Espanya.
Localisació en Andalusia de la comarca de la Janda.
Sisón, espècie observable en La Janda.

El estany de la Janda era una gran estany —hui desecada— que se situava entre els térmens municipals de Vejer de la Frontera, Benalup-Casas Velles i Tarifa (província de Càdis) en Espanya. Era freqüentada per aus migratòries.

Va ser un dels majors chapulls d'aigua dolça de la península ibèrica i un punt de parada crucial per a aus migratòries entre Europa i Àfrica. Alimentada per varis rius i riuades estacionals, La Janda comprenia mils d'hectàrees abans de ser drenada a mitan del XX baix el règim franquiste per a convertir-la en terres de cultiu.[1]

Este drenage va provocar una greu pèrdua de biodiversitat i va transformar el chapull en grans finques agrícoles. En les últimes décades, La Janda ha segut objecte de debat sobre la seua possible restauració ecològica.[2][3]

Història

La Janda ocupava una àmplia depressió tectònica al nort de l'Estret de Gibraltar, entre els municipis de Vejer de la Frontera, Benalup-Casas Velles, Barbate i Tarifa. El seu estany principal (Estany de la Janda) tenia uns 12 km de llarc i fins a 7 km d'ample, en atres estanys adjacents com Jandilla, Rehuelga i Espartinas. Rebia aportes dels rius Barbate, Celemín i Almodóvar, aixina com de rieres estacionals. En hivern i primavera, la depressió s'inundava per complet, formant una gran làmina d'aigua que en estiu retrocedia, deixant lodazals i un toll residual cridat Toll dels Ánsares.[3]

Des de temps prehistòrics, la zona va tindre rellevància ecològica i cultural. Pintures rupestres del Neolític en el Tajo de les Figures representen aus del chapull com grullas, flamencs i cisnes.[3] Naturalistes del XVIII i XIX varen elogiar la seua fauna, i la seua localisació estratègica prop de l'Estret ho convertia en un punt de parada obligat per a millons d'aus migratòries.

Situació actual

En l'actualitat és una depressió d'orige tectònic situada al nort de la carretera N-340 (I-5) entre Vejer de la Frontera i Tahivilla, punt kilométrico 55. En la contribució, entre uns atres, dels rius Barbate i Celemín pel nort i Almodóvar pel sur es mantenien uns chapulls d'unes 4000 ha. Eixos chapulls en época plujosa varen poder aplegar a tindre 50 km² d'extensió, variable i estacional i d'escassa profunditat que en l'época seca es disgregaban en una successió d'estanys i tolls.

Una sentència del Tribunal Suprem de 1967 va reconéixer que més de 6.000 ha de l'antic llac eren domini públic hidràulic. No obstant, este estatus llegal mai es va fer efectiu sobre el terreny. Finques varen continuar operant la zona com a propietats privades.[1][2]

Modificacions

Continuant un proyecte anterior, en els anys 1940 i 1950, es varen realisar pel Institut de Reforma Agrària, el embalsament de les aigües del riu Barbate i del riu Celemín i canalisació en colectors i l'assentament del poblat de Tahivilla.[4] En la década de 1960, el chapull pràcticament havia desaparegut.[3]

Encara despuix de la dessecació, en els plujosos anys 1989, 1995 i 1996 s'ha tornat en part a inundar durant alguns dies deixant entrevore la reversibilidad dels chapulls[5]

L'estratègica situació de l'estany de la Janda, en l'extrem meridional d'Europa i a poca distància del continent africà feya del parage un paraís d'enorme interés ecològic per ser lloc obligat de descans al pas a través de l'estret de Gibraltar de les múltiples espècies d'aus migratòries.[3]

Naturalea

La desaparició del chapull va provocar una pèrdua dramàtica de biodiversitat. Abans del drenage, La Janda albergava espècies reproductores com la grulla comuna (Grus grus), el avetoro (Botaurus stellaris), i la avutarda (Otis tarda). Grans colónies d'espátulas, garzas i atres aus aquàtiques es varen extinguir localment despuix del drenage.[3]

La zona també era un punt clau en la ruta migratòria de l'Estret de Gibraltar. La pèrdua d'este refugi va obligar a les aus a desviar-se o dependre de chapulls menors. Encara que hui en dia mils de grullas i atres aus encara invernan en la zona, ho fan aprofitant canals i arrossars. La riquea biològica actual és solament un reflex de lo que va anar.[3][6]

Recentment s'ha introduït en ella una colónia reproductora d'ibis eremita.[7]

Per les intenses pluges de l'hivern de 2025, varen retornar a la regió els flamencs, que no havien aparegut durant anys.

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 Cenizo, Néstor (2021-08-24). «Mig sigle de l'explotació illegal del valiós estany de la Janda per part de terratinents» (en es). ElDiario. és. Consultat el 2025-06-03.
  2. ↑ 2,0 2,1 Serrà, Manuel Galvín (2025-03-27). «L'estany perdut de la Janda, la més gran d'Espanya, resucita en les últimes pluges en Càdis» (en es). Diari de Càdis. Consultat el 2025-06-03.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Informació sobre l'estany de la janda i la seua història» (en es). www.lagunalajanda.org. Consultat el 2025-06-03.
  4. ↑ Colonisació de Tahivilla (Càdis) com a entitat local menor
  5. ↑ de la dessecació de l'Estany de la Janda pels "Amics de l'Estany de la Janda"
  6. ↑ (2009) La espátula en Andalusia – bases per a la seua conservació.
  7. ↑ La Janda acull la primera colónia reproductora d'ibis eremita

Enllaços externs