Anar al contingut

Rinmanita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rinmanita

La rinmanita és un mineral òxit de composició Zn2Sb2Mg2Fe4O14(OH)2. Va ser descrit per primera volta per Donen Holtstam, Kjell Gatedal, Karin Söderberg i Rolf Norrestam en 2001 per la seua presència en la mina Garpenberg Norra (Dalarna, Suècia).[1] Deu el seu nom al químic i mineralogista suec Sven Rinman (1720-1792), pioner de la mineria i indústria del ferro en el seu país.[2]

Propietats

La rinmanita és un mineral negre o roig molt obscur, translúcido, de lluentor submetálico. És trencadiç, té durea 6 -7 en l'escala de Mohs i una densitat de 5,13 g/cm³.[3] És pleocroico i mostra reflexions internes roig-anaranjadas.[2]

Cristaliza en el sistema hexagonal, classe dihexagonal piramidal (6mm).[3] Conté un 28% d'antimoni, un 26% de ferro, un 11% de cinc, un 5,6% de magnesi i un 3,2% de manganeso.[4] És isoestructural en la nolanita, la fòrmula de la qual és (V3+,Fe2+,Fe3+,Tu)10O14(OH)2.[2]

Morfologia i formació

La rinmanita forma cristals euhédricos prismàtics, elongados en [001], el tamany dels quals és de 0,5 mm. Aixina mateix, són freqüents les maclas de penetració. En la localitat tipo este mineral forma chicotets cristals plans de intercreiximent en franklinita,[2] estant associat també a tremolita, manganocummingtonita, talc, barita i svabita. Es pensa que la rinmanita s'ha format per metamorfisme progrado d'un protolito de carbonat silíceo enriquit en cinc, antimoni i ferro.[1]


Referències