Anar al contingut

Rialla en animals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un orangutà «rient»

La rialla en animals distints als sers humans descriu comportaments animals que s'assemblen a la rialla humana.

Vàries espècies no humanes exhibixen vocalisacions que sonen similars a la rialla humana. Una important proporció de tals espècies són mamífers, lo que sugerix que les funcions neurològiques varen ocórrer de manera primerenca en el procés d'evolució mamífera.[1] La rialla com a comunicació apareix en més de 60 espècies.[2]

Simis

Chimpansés, goriles i orangutanes exhibixen vocalisacions similars a la rialla humana en resposta al contacte físic, com ocorre durant la lluita, jocs de persecució o cosquillas. Tal comportament s'ha documentat tant en chimpansés salvages com en captiveri. La rialla dels chimpansés no és fàcilment reconeixible per als sers humans, en tant és generada alternant inhalacions i exhalació, lo que la fan sonar més com una respiració forta o pantaixe.[3] El seu sò és similar a un chirrido. Les diferències entre la rialla chimpansé i humana poden ser resultat d'adaptacions que han evolucionat per a permetre el parla humana. Un estudi[4] va analisar els sons emesos per bebés humans i bonobos en fer-se'ls cosquillas i va trobar que si be la rialla del bonobo era de freqüència més alta, seguia el mateix patró ecográfico que la de bebés humans i incloïa expressions facials similars. Sers humans i chimpansés compartixen àrees del cos similars que els provoquen cosquillas, tals com les aixelles o la pancha.

L'investigació ha notat la similitut en les formes de rialla entre humans i grans simis (chimpansés, goriles i orangutanes) en fer-se'ls cosquillas, lo que sugerix que la rialla deriva d'un orige comú entre espècies de primats i, per lo tant, va evolucionar abans de l'orige dels sers humans (Homo sapiens).[5][6]

Rates

Les rates grises emeten cridades de 50 kHz durant jocs bruscs, i quan se'ls fa cosquillas.

Les rates emeten llargues cridades ultrasòniques de 50 kHz de freqüència que són induïdes durant el joc brusc i volantins, i quan els humans els fan cosquillas. Tals vocalisacions són descrites com un «chirrido» distint. De la mateixa manera que els humans, les rates tenen àrees «cosquillosas» en els seus cossos que generen majors respostes de rialla que unes atres. Les rates que més riuen són al mateix temps les que juguen més i preferixen passar més temps en atres rates que riuen. S'ha reportat que no hi ha una disminució en la tendència a riure i respondre a les cosquillas a mida que les rates envellixen, si ben també s'ha reportat que en les femelles, la maduració cerebral despuix de la pubertat sembla redefinir les cosquillas com aversivas, lo que conduïx a l'estalvi en lloc de respostes apetitivas.[7] Atres estudis mostren que les rates chirrían en lluitar unes en unes atres, abans de rebre una dosis de morfina o durant el emparellament. Tal sò ha segut interpretat com una expectativa d'alguna cosa recompensante.[8] Les vocalisacions ultrasòniques d'alta freqüència són importants en la comunicació entre rates i tenen la funció de provocar comportaments d'acostament en els qui les reben.[9]

L'objectiu inicial d'esta investigació, realisada per Jaak Panksepp i Jeff Burgdorf, era rastrejar els orígens biològics de la manera en la que el cervell mamífer processa les emocions i el comportament social. Estos investigadors varen comparar les vocalisacions de rates durant interaccions socials en l'alegria i la rialla que comunament experimenten els chiquets durant el joc social. Varen aplegar a la conclusió de que les vocalisacions de 50 kHz de les rates podrien reflectir estats afectius (sentiments o emocions) positius, anàlecs als experimentats per chiquets que riuen durant el joc social.[10]


Estudis més recents han investigat els estats emocionals de les rates despuix de rebre cosquillas. L'optimisme o pessimisme d'un animal pot evaluar-se per mig d'estudis de biaix cognitius. Despuix de rebre cosquillas, les rates es comporten de manera més optimista, lo que sugerix que tal interacció invoca un estat afectiu positiu.[11] Aixina mateix, les rates es autoadministran reproduccions de cridades de 50 kHz al mateix temps que eviten reproduccions de cridades de 22 kHz.[12]

Quan s'administra naloxona (un antagonista d'opioides) a les rates, les cosquillas ya no evoquen vocalisacions de 50 kHz,cita requerida lo que sugerix que les propietats reforzantes de les cosquillas estan modulades per opioides endógenos.

Referències

  1. ↑ Panksepp, J.(2000).«The riddle of laughter neural and psychoevolutionary underpinnings of joy».Current Directions in Psychological Science.9(6): 183–186.doi:10.1111/1467-8721.00090.
  2. ↑ Johnson, Doug. «From apes to birds, there llaure 65 animal species that "laugh"», Ars Technica, 17 May 2021. Consultat el 20 May 2021.
  3. ↑ «Apes Laugh, Tickle Study Finds». National Geographic. Consultat el 2018-05-31.
  4. ↑ Ross, Marina Davila; Owren, Michael J; Zimmermann, Elke(2010-03).«The evolution of laughter in great apes and humans».Communicative & Integrative Biology.3(2): 191–194.ISSN 1942-0889.doi:10.4161/cib.3.2.10944.Consultat el 2022-12-12.(en en)
  5. ↑ "Tickled apes yield laughter clue", BBC, Juny 4 de 2009
  6. ↑ Davila Ross, Marina; j Owren, Michael; Zimmermann, Elke(2009).«Reconstructing the Evolution of Laughter in Great Apes and Humans».Current Biology.19(13): 1106–1111.doi:10.1016/j.cub.2009.05.028.
  7. ↑ Parets-Ramos, P.; Miquel, M.; Manzo, J.; Pfaus, J.G.(2012).«Tickling in juvenile but not adult female rats conditions sexual partner preference».Physiology & Behavior.107(1): 17–25.doi:10.1016/j.physbeh.2012.05.017.
  8. ↑ «Giggling rats help reveal how brain creates joy» (en en-us) (2016-11-10). Consultat el 2022-12-13.
  9. ↑ Wöhr, M.; Schwarting, R.K.(2007).«Ultrasonic communication in rats: Ca playback of 50-kHz calls induïx approach behavior?».PLOS ONE.2(12): i1365.doi:10.1371/journal.posa.0001365.
  10. ↑ Panksepp, J.; Burgdorf, J.(2003).«"Laughing" rats and the evolutionary antecedents of human joy?».Physiology & Behavior.79(3): 533–547.doi:10.1016/s0031-9384(03)00159-8.Consultat el 2014-08-06.
  11. ↑ Rygula, R.; Pluta, H.; Popik, P.(2012).«Laughing rats llaure optimistic».PLOS ONE.7(12): i51959.doi:10.1371/journal.posa.0051959.
  12. ↑ Burgdorf, J.; Kroes, R.A.; Moskal, J.R.; Pfaus, J.G.(2008).«Ultrasonic vocalizations of rats (Rattus norvegicus) during mating, play, and aggressió: Behavioral concomitants, relationship to reward, and self-administration of playback».Journal of Comparative Psychology.122(4): 357–367.doi:10.1037/a0012889.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rialla_en_animals&oldid=1390076»