Rhamphorhynchus
Rhamphorhynchus ("hocico en pico") o ranforrinco és un gènero extint de pterosaurio ranforrincoideo que va viure en algunes zones d'Europa i Àfrica a finals del Jurásico, fa uns 150 millons d'anys. Menys especialisats que els seus contemporàneus, els pterodactiloides de coa curta com Pterodactylus, posseïa una coa llarga, que era rígida gràcies a una série de lligaments, i acabava en un timó en forma de diamant. Les mandíbules de Rhamphorhynchus estajaven dents similars a alfileres, dirigits cap a avant, en una punta acabada en un pico curvat i esmolat carent de dents, indicant una dieta consistent sobretot de peixos i insectes. El gènero Rhamphorhynchus dona nom al grup de pterosaurios de coa llarga, coneguts com ranforrincoideos (Rhamphorhynchoidea).[1]
Encara que restants fòssilés que possiblement pertanyguen a Rhamphorhynchus han segut trobats en Anglaterra, Tanzània i Espanya, els espècimen millor preservats provenen de la Calcàrea de Solnhofen de Baviera, Alemània. Molts d'estos fòssils no solament han preservat els ossos sino també impressions de teixits blans com les membranes de les ales. Dents disperses que es cree podrien ser de Rhamphorhynchus també han segut trobats en Portugal.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]
El major eixemplar conegut de Rhamphorhynchus muensteri (número de catàlec BMNH 37002) medix 1.26 metros de llarc en una envergadura d'1.81 metros.
Cràneu
[editar | editar còdic]Contràriament a un reporte de 1927 de l'investigador de pterosaurios Ferdinand Broili, Rhamphorhynchus caria de cresta, tant òssea com de teixit bla, com les vistes en vàries espècies de pterosaurios pterodactiloides contemporàneus. Broili va afirmar haver trobat una cresta de dos milímetros d'alt composta d'os prim que corria a lo llarc de la major part de la llongitut craneana d'un eixemplar de Rhamphorhynchus, evidenciat per una impressió en la roca circumdant i uns pocs fragments de la pròpia cresta.[3] No obstant, exàmens subsegüents d'esta espècimen fets per Wellnhofer en 1975 i Bennett en 2002 usant tant llum visible com ultravioleta no varen trobar rastre de la cresta, i abdós varen concloure que Broili es va equivocar. La suposta cresta, segons varen concloure, era simplement un artefacte de preservació.[4][5]
Les dents de Rhamphorhynchus s'entrellacen quan es tanca la mandíbula i sugerixen que tenia una dieta piscívora.[2] Hi havia vint dents en la mandíbula superior i catorze en l'inferior.[2]
Història i classificació
[editar | editar còdic]
La classificació i taxonomia de Rhamphorhynchus, com la de moltes espècies de pterosaurios conegudes des de l'era victoriana, és complexa, en una llarga història de reclassificacions baix varis noms, freqüentment per als mateixos espècimen.
El primer espècimen nomenat de Rhamphorhynchus, va ser remés a Samuel Thomas von Soemmerring pel coleccioniste Georg Graf zu Münster en 1825. von Soermmerring va concloure que pertanyia a un au antiga. Quan la preparació adicional desenterró les dents, Graf zu Münster va enviar una rèplica al professor Georg August Goldfuss qui ho va reconéixer com un pterosaurio. Com a molts pterosaurios nomenats a mitan de el XIX, Rhamphorhynchus va anar originalment descrit com una espècie de Pterodactylus. No obstant, en eixe llavors molts científics varen considerar incorrectament a Ornithocephalus com el nom vàlit per a Pterodactylus. Este espècimen de Rhamphorhynchus va ser per lo tant referit com Ornithocephalus Münsteri. Açò va ser mencionat per primera volta en 1830 pel propi Graf zu Münster.[6] No obstant, la descripció que feya al nom vàlit va ser donada per Goldfuss en un seguiment de 1831 al curt artícul de Münster.[7] Note's que la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoológica (ICZN) més tart va dictaminar que els caràcters que no pertanygueren al alfabet llatí estàndar com ü no serien permesos en els noms científics, i per lo tant la grafia münsteri va ser esmenada a muensteri per Richard Lydekker en 1888.
En 1839, Münster va descriure un atre espècimen que ell va considerar que pertanyia a Ornithocephalus (és dir, Pterodactylus), en una distintiva coa llarga. Ell ho va nomenar Ornithocephalus longicaudus, que significa "coa llarga", per a diferenciar-ho dels eixemplars de coa curta (els verdaders espècimen de Pterodactylus).[8]
En 1845, Hermann von Meyer oficialment va corregir l'espècie original Ornithocephalus münsteri a Pterodactylus münsteri, ya que en este punt ya s'havia reconegut la prioritat del nom Pterodactylus sobre Ornithocephalus.[9] En un subsecuente artícul de 1846 descrivint una nova espècie de "pterodáctilo" de coa llarga, von Meyer va decidir que les formes de coa llarga de Pterodactylus eren lo suficientment diferents de les formes de coa curta com per a garantisar la seua ubicació en un subgénero, i ell va nomenar a la seua nova espècie Pterodactylus (Rhamphorhynchus) gemmingi per un espècimen propietat del coleccioniste capità Carl Eming von Gemming el qual més tart va vendre per trescents florines al Museu Teylers d'Haarlem.[10] No va ser sino fins a 1847 que von Meyer va elevar a Rhamphorhynchus al ranc de gènero de ple dret, i de manera oficial va incloure en est a les espècies de coa llarga de Pterodactylus conegudes en eixe llavors, R. longicaudus (l'espècie original preservava una coa llarga) i R. gemmingi.[11] l'espècie tipo de Rhamphorhynchus és R. longicaudus; este espècimen tipo o holotip també va ser venut al Museu Teylers, a on encara residix com l'eixemplar TM 6924.
L'espècie original, Pterodactylus muensteri, va permanéixer classificat de forma errònea fins a una revaluación publicada per Richard Owen en un llibre de 1861, en el qual la renombró com Rhamphorhynchus münsteri.[12] L'espècimen tipo de R. muensteri, descrit per Münster i Goldfuss, es va perdre durant la Segona Guerra Mundial. Si està disponible, un nou espècimen o neotipo deu ser designat en cas de la pèrdua de l'original o si este es troba en mal estat de preservació. Peter Wellnhofer va declinar designar un neotipo en la seua revisió de 1975 del gènero, degut a que existixen varis mòles d'alta calitat d'espècimen original que encara estan disponibles en coleccions de museus.[13] Estos poden servir com plastotipos.
En la década de 1990 (i seguint a la consolidació de Wellnfofer de moltes espècies nomenades anteriorment), prop de cinc espècies de Rhamphorhynchus varen ser reconegudes de la calcàrea de Solnhofen d'Alemània, en unes quantes sent nomenades d'Àfrica, Espanya i el Regne Unit basades en restants fragmentarios.[4][13] Moltes de les espècies de Solnhofen es diferenciaven segons el seu tamany relatiu, i característiques relacionades al tamany com la llongitut relativa del cràneu.[13]
En 1995, l'investigador Chris Bennett va publicar una extensa revisió de les espècies alemanes reconegudes. Bennett va concloure que totes les supostament distintes espècies alemanes eren realment eixemplars distints d'una única espècie, R. muensteri, que representaven distints grups per edat, de modo que les espècies chicotetes eren jovenils i les majors els adults. L'artícul de Bennett no va incloure a les espècies africana i britànica, encara que ell va sugerir que devien ser considerades com a membres indeterminats de la família Rhamphorhynchidae i no necessàriament espècies del propi Rhamphorhynchus. A pesar de la reducció del gènero a una única espècie, l'espècie tipo continua sent R. longicaudus.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Malam, J. & Parker, S. 2004. Enciclopèdia dels Dinosauris i atres criatures prehistòriques. Parragon Books Ltd, Bath. ISBN 978-1-4054-9355-0
- ↑ 2,0 2,1 2,2 "Rhamphorhynchus." In: Cranfield, Ingrid (ed.). The Illustrated Directory of Dinosaurs and Other Prehistoric Creatures. London: Salamander Books, Ltd. Pp. 302-305.
- ↑ (1927).Sitzungs-Berichte der bayerischen Akademie der Wissenschaften mathematisch naturwissenschaftlichen Abteilung.1927
- 29–48.
- ↑ 4,0 4,1 Wellnhofer, P. (1975). "Die Rhamphorhynchoidea (Pterosauria) der Oberjura-Plattenkalke Süddeutschlands." Palaeontographica, A 148: 1-33, 148: 132-186, 149: 1-30.
- ↑ (2002).Journal of Vertebrate Paleontology.22(1)
- 43–48.doi:10.1671/0272-4634(2002)022[0043:STPOTC]2.0.CO;2.
- ↑ Münster, G. Graf zu. (1830). "Nachtrag zu der Abhandlung dones Professor Goldfuss über donen Ornithocephalus Münsteri (Goldf.)." Bayreuth, 8 p.
- ↑ (1831).Nova acta Academiae Caesareae Leopoldino-Carolinae Germanicae Naturae Curiosorum.15
- 61–128.
- ↑ (1839).Neues Jahrbuch für Mineralogie, Geologie, und Palaeontologie.1839
- 676–682.
- ↑ (1845).Neues Jahrbuch für Mineralogie, Geognosie, Geologie und Petrefakten-Kunde.1845
- 278–285.
- ↑ (1846).Palaeontographica.1
- 1–20.
- ↑ Meyer, H. von. (1847). "Homeosaurus maximiliani und Rhamphorhynchus (Pterodactylus) longicaudus, zwei fossile Reptilien aus der Kalkschiefer von Solenhofen." 4X, Frankfurt, 22 p.
- ↑ Owen, R. (1861). Palaeontology, or a Systematic Summary of Extinct Animals and their Geological Relations. Adam and Charles Black, Edinburgh, 1-463.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 (1995).Journal of Paleontology.69
- 569–580.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rhamphorhynchus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.