Els retrats en miniatura són chicotetes pintures de retrat eixecutades des del art renaixentiste,[1] generalment en gouache, aquarela o esmalt. Els retrats en miniatura es varen desenrollar a partir de les tècniques de les miniatures dels manuscrits allumenats i varen ser populars sobretot entre les èlits de el XVI, principalment en Anglaterra i França, i es varen estendre pel restant d'Europa des de mediats de el XVIII, mantenint-se molt populars fins al desenroll d'els daguerrotipos i la fotografia a mitan de el XIX.[2] Per lo general, eren regals íntims daus dins de la família, o per hòmens en el corteig nupcial, pero alguns governants, com Jacobo I d'Anglaterra, varen donar vàries com a regals diplomàtics o polítics.[3] Era especialment provable que es pintaren quan un membre de la família anava a estar absent per periodos significatius, ya fora un espós o un fill que anava a la guerra o emigrava, o una filla que es casava.

Retrat en miniatura

Els primers miniaturistas usaven aquarela per a pintar sobre pergamí estirat o (especialment en Anglaterra) sobre naïps retallats a la forma desijada. La tècnica solia cridar-se limning (com en el tractat de Nicolas Hilliard sobre el art del limming, de c. 1600).[4] Durant la segona mitat de el XVII, l'esmalt vítreo pintat sobre coure es va popularisar cada volta més, especialment en França. En el XVIII, les miniatures es pintaven en aquarela sobre marfil, que ya s'havia tornat relativament barat. De tamany tan chicotet com 30 x 40 mm.Les miniatures de retrats solien colocar-se en medallones, dins de fongues de rellonges o joyes per a que la persona poguera dur-les en si. Unes atres s'emmarcaven en soports, es penjaven en la paret o es colocaven en tapes de tabaqueres.[5]

Començos

El retrat en miniatura es va desenrollar a partir dels manuscrits allumenats, que havien segut reemplaçats per a l'ilustració de llibres per tècniques de gravat com la xilografia i la calcografia.[6] Els primers miniaturistas de retrats varen ser famosos pintors de manuscrits com Jean Fouquet (autorretrato de 1450) i Simon Bening, la filla del qual, Levina Teerlinc, va pintar principalment retrats en miniatura i es va traslladar a Anglaterra, a on el seu predecessor com a artiste de la cort, Hans Holbein el Jove, va pintar algunes miniatures. Lucas Horenbout va ser un atre miniaturista neerlandés en la cort d'Enrique VIII.


França també va tindre una sòlida tradició de retrats en miniatura, centrada en la cort, encara que a mitan de el XVI esta es va concentrar en imàgens de major tamany, de tamanys similars als del llibre de bojaca moderna, que podrien no considerar-se miniatures en el sentit habitual. Estes podien ser pintures o dibuixos terminats en una miqueta de color, i varen ser produïdes sobretot per François Clouet ( – 1572) i els seus seguidors.

Atres pintors de miniatures francesos varen ser Jean Clouet (fallit ), el seu fill François Clouet, Jean Perréal i uns atres; pero del seu treball en el retrat de miniatura tenim pocs rastres en l'actualitat, encara que hi ha molts retrats i un gran número de dibuixos atribuïts a ells. Els sèt retrats en el Manuscrit de la Guerra de les Galias (Bibliothèque Nationale ) estan assignats a Jean Clouet; i a ells pot agregar-se una excelent obra, en la colecció Pierpont Morgan, que representa al Mariscal de Brissac. Despuix d'estos hòmens trobem a Simon Renard de St. André (1613–1677) i Jean Cotelle. Uns atres els noms del qual podrien mencionar-se varen ser Joseph Werner (1637–1710) i Rosalba Carriera (1675–1757).

Atres miniaturistas de la mateixa época varen ser Balthazar Gerbier, George Jamesone, aixina com Penélope Cleyn i els seus germans. A John Hoskins (fallit en 1664) li va succeir un fill del mateix nom, que se sap que va viure fins a 1700, ya que una miniatura firmada per ell, en eixa data, es troba en la colecció de Pierpont Morgan i representa a James FitzJames, primer duc de Berwick.

Samuel Cooper (1609-1672) va ser nebot i alumne de Hoskins pare, i se li considera el major retratiste en miniatura anglés. Va passar gran part de la seua vida en París i en Holanda, i a pesar de la seua fama, se sap molt poc de la seua carrera. La seua obra posseïx una amplitut i dignitat soberbes, i li l'ha calificat en raó d'obra de tamany natural en miniatura. Els seus retrats d'hòmens de l'época puritana són notables pel seu realisme i per la força de la seua eixecució. Va pintar sobretot sobre cartulina, pell de pollet i pergamí i a lo manco en dos ocasions sobre fins trossos d'os de corder ya que l'us del marfil no es va introduir fins a molt despuix de la seua época. La seua obra sol estar firmada en els seus inicials, generalment en or, i molt a sovint en la data afegida.

Atres miniaturistas d'este periodo inclouen a Alexander Cooper (fallit en 1660), qui va pintar una série de retrats dels fills del rei i la reina de Bohèmia, David dones Granges (1611-1675); Richard Gibson (1615-1690); i Charles Beale el Vell i Mary Beale. Els seguixen atres artistes menors com Gervase Spencer (fallit en 1763), Bernard Lens III, Nathaniel Hone i Jeremiah Meyer, estos dos últims notables en relació en la fundació de la Royal Academy of Arts. No deuen passar-se per alt els que practicaven la tècnica del plom negre (plombagina, com es dia en eixe moment), especialment David Loggan, William Faithorne i John Faber el Vell, que varen dibuixar en exquisit detall i gran efecte sobre paper o pergamí.

El 28 d'abril de 1733,[7] es va produir una terrible destrucció de retrats en miniatura en un incendi de la Chocolatería i Cafeteria White. Sir Andrew Fountaine va llogar dos habitacions en la Casa White per a albergar temporalment la seua enorme colecció de retrats realisats per Hilliard, els Oliver, Samuel Cooper i uns atres. Tota la casa es va incendiar i la cantitat de pintures destruïdes va ser tal que les cendres es tamizaron cuidadosadament per a recuperar l'or dels ensellaments incinerats de les miniatures.[8]


El periodo de màxim esplendor, per país

Dinamarca

En Dinamarca, Cornelius Høyer es va especialisar en la pintura en miniatura (a sovint en el format de 40 mm × 30 mm o en molts casos, de forma ovalada o redona) en la segona mitat de el XVIII i va ser nomenat pintor de miniatures de la cort danesa en 1769. També va treballar en vàries atres corts europees i es va guanyar una considerable reputació internacional.[9] Va ser succeït per Christian Horneman com el principal impulsor en Dinamarca de l'ofici especial dels retrats en miniatura. Entre les seues obres més conegudes es troba un retrat de Ludwig van Beethoven de 1802, pel que Beethoven sentia especial carinyo — possiblement perque ho presenta en una apariència més atractiva que la majoria dels seus atres retrats.[10]


Anglaterra

El XVIII va produir un gran número de pintors de miniatures, dels quals Richard Cosway (1742-1821) és el més famós. Les seues obres són de gran bellea, eixecutades en una gran agilitat i lluentor que cap atre artiste va poder igualar. Les seues millors obres daten d'al voltant de 1799. Els seus retrats són generalment sobre marfil, encara que ocasionalment va pintar sobre paper o pergamí, i va produir numerosos dibuixos a llapis de cos sancer sobre paper, en els que coloreó llaugerament els rostres i les mans, als que va cridar "dibuixos atirantados".[11] Les millors miniatures de Cosway estan firmades en el revers i molt poques duen siquiera els seus inicials en l'anvers.

George Engleheart (1750-1829) va pintar 4900 miniatures; a sovint es firmen com I o GE. Andrew Plimer (1763-1837) va ser alumne de Cosway, i tant ell com el seu germà Nathaniel Plimer varen realisar alguns retrats preciosos. La lluentor dels ulls, la tersura del cabell, l'exuberància del color, combinada en un claroscuro forçat i un dibuix a sovint molt imprecís, són característiques de l'obra d'Andrew Plimer. John Smart (c. 1740) va destacar en alguns aspectes com el més gran dels miniaturistas de el XVIII. La seua obra va ser aclamada pels seus contemporàneus per la seua excelència en refinament, força i delicadea; la seua textura sedosa i acabament elaborat.[12] Atres pintors notables varen ser Richard Crosse (1742–1810), Ozias Humphry (1742–1810), Samuel Shelley (c. 1750–1808), les millors pintures del qual són grups de dos o més persones, Henry Edridge (1769–1821), John Bogle i Edward Dayes.

Este periodo també va produir un pintor excepcional d'esmalt sobre coure, Henry Bone RA (1755-1864). Bone va ampliar el tamany de les miniatures estenent la seua temàtica als retrats històrics i contemporàneus, escenes religioses i mítiques, i obres d'antics mestres.[13] Es va convertir en l'únic pintor de #esmalt en ser membre de la Real Acadèmia i va ser nomenat esmaltador dels reis Jorge III, Jorge IV i Guillermo IV.


França

En el XVIII coneixem miniatures de Nicolas de Largillière, François Boucher, Jean-Marc Nattier i Jean Germain Drouais, Peter Adolf Hall de Suècia, François Dumont de França i Friedrich Heinrich Füger d'Àustria. Els diminuts quadros pintats per la família Blarenberghe són agrupats per moltes persones com a miniatures, i alguns dels artistes francesos posteriors, com Pierre Paul Prud'hon i Constance Mayer, varen eixecutar retrats en miniatura. No obstant, els artistes més populars en França varen ser Jean-Baptiste Jacques Augustin (1759-1832) i Jean-Baptiste Isabey (1767-1855). Els seus retrats de Napoleón i de la seua cort són extremadament fins, i potser cap atre francés va pintar miniatures tan ben com ell.

Espanya

Les miniatures de retrats es varen usar en la cort espanyola a finals de el XV, començant en l'aliança política entre Enrique VII d'Anglaterra (r. 1485-1509) i Fernando d'Aragó (r. 1479-1519). Esta aliança es va plasmar en el matrimoni entre Catalina d'Aragó (1485-1536) i el príncip Arturo d'Anglaterra (1486-1502) en el Tractat de Medina del Camp en 1489. La promesa de matrimoni va començar en l'intercanvi de regals que incloïen joyes i miniatures de retrats de la jove parella. La moda de les miniatures de retrats per a les promeses de matrimoni va començar a circular en totes les corts poc despuix, especialment en Espanya.[3] Les miniatures de retrats per a commemorar una aliança a través del matrimoni es consideraven extremadament íntims i personals per a la parella promesa, aixina com per a les seues famílies.[2] Tant en Espanya com en les corts angleses, les miniatures de retrats solien estar adornades en joyes o guardades en elaborats medallones que podien ocultar-se o traure's per a ser admirades.[5]

Se sap que el pintor espanyol Francisco de Goya (1746-1828) va pintar miniatures de retrats per a sepelis i bodes a partir de 1806. L'oli va ser la seua principal tècnica, pero també va rebre encàrrecs de miniatures en dibuix. Entre 1824 i 1825, Goya va registrar més de 40 encàrrecs de miniatures sobre marfil. Mentres que la majoria dels retratistes aplicaven punts de color sobre el marfil, Goya modelava les llínees de les miniatures en témpera. Goya afirmava que la seua tècnica de modelació era innovadora i molt diferent de la tècnica en tinta desenrollada en l'Anglaterra de el XIX per Alexander Cozens.[14]

Suècia

Anton Ulrik Berndes va eixercitar un paper important en l'art suec de finals de el XVIII i principis de el XIX. Va realisar al voltant de 600 retrats en miniatura i va rebre encàrrecs de figures de la cort real i d'atres capes de la població adinerades.[15]


Estats Units

L'estil anglés de miniatures de retrats també es va exportar a les colónies americanes. Entre les primeres miniaturistas americanes registrades està Mary Roberts (fallida en 1761), la primera dòna americana en treballar en esta forma. A finals de el XVIII, Mary Way i la seua germana Betsey varen crear retrats que incloïen "miniatures vestides", en tela, cintes i encaix fixats a les imàgens.[16] La miniaturista Amalia Küssner Coudert (1863–1932), de Terre Haute, Indiana, va ser coneguda pels seus retrats de figures neoyorquines i de la realea europea en l'última década de el XIX. Entre els destinataris dels seus retrats en témpera sobre marfil es troben Caroline Astor,[17] el rei Eduardo VII, el sar Nicolás II de Rússia i Cecil Rhodes.[18]

Un dels pintors de miniatures més famosos d'Amèrica durant el XVIII va ser Robert Field. Pero molts dels eixemples més destacats varen ser produïts per dònes artistes, entre elles Eda Nemoede Casterton, qui va ser seleccionada per a expondre la seua obra en el prestigiós Saló de París. Al voltant de 1900, Estats Units va experimentar un resorgiment del retrat en miniatura, marcat per la fundació en 1899 de la Societat Americana de Pintors de Miniatures i l'èxit d'artistes com Virginia Richmond Reynolds, Lucy May Stanton i Cornelia Ellis Hildebrandt. Açò s'ha reflectit més recentment en artistes realistes contemporàneus com Dina Brodsky. La realista contemporànea Ann Mikolowski va ser simultàneament retratista en miniatura i ilustradora de material imprés.

Materials i tècniques

Les primeres miniatures varen ser pintades sobre pergamí, pell de pollet o cartó, o per Hilliard i unes atres en l'esquena de naïps, i també sobre pergamí molt fi montat sobre els naïps.

En el XVII, el pergamí o la pell de becerro preparada es consideraven una alternativa fàcil al coure.[19]

Durant el XVIII, la témpera sobre marfil es va convertir en el mig estàndar. L'us del marfil es va adoptar per primera volta al voltant de 1700, durant l'última part del regnat de Guillermo III.


Esmalt: Les miniatures de retrats pintades sobre esmalt a l'oli sobre soport de coure varen ser un método creat en Itàlia durant el XVI. Existix un debat sobre si este método va ser creat per artistes italians o neerlandesos.[20] Durant els sigles XVII, XVIII i XIX, els artistes de miniatures de retrats varen utilisar esmalt en soport de coure en Alemània, Portugal i Espanya. Molts artistes neerlandesos i alemans varen adoptar el coure com a mig per a realçar encara més les imàgens. En el temps, solament les èlits podien permetre's el coure, lo que obligava als artistes a usar pergamí, marfil o paper.[20] Les miniatures neerlandeses i alemanes es pintaven a l'oli i, per regla general, es pintaven sobre coure; i hi ha retrats en el mateix mig, i a sovint en el mateix material, atribuïts a molts dels grans artistes italians, en particular als de l'escola de Bolonya. Es diu que Samuel Cooper va realisar algunes pintures a l'oli sobre coure. A partir de mediats de el XVII, es varen realisar moltes témperas o #aquarela en esmalt vítreo. Jean Petitot (1607-1691) va ser el major artiste d'este material i va pintar els seus millors retrats per a Luis XIV de França. El seu fill ho va succeir en la mateixa professió. Atres artistes de l'esmalt varen ser Christian Friedrich Zincke (fallit en 1767) i Johann Melchior Dinglinger. Encara que molts d'estos artistes eren francesos o suïssos, pero la majoria va visitar Anglaterra i va treballar allí durant un temps. El major retratiste anglés en esmalt va ser Henry Bone (1755-1839). Una gran colecció de les seues chicotetes reproduccions en esmalt de pintures célebres es troba en la Colecció Real Britànica.[19]

Mica: La mica és un mineral molt fi que es pot esfoliar fins a obtindre chicotetes làmines transparents.[21] El material, fi com el paper, es podia pintar al oleo i colocar sobre el retrat per a que l'amo de la miniatura poguera vestir o disfrassar el retrat.

Mostres

Varis museus exhibixen pintures a l'oli originals en miniatura, com el Museu d'Art de Boston, la Galeria Nacional de Retrats de Washington D. C. i el Museu de Victoria i Alberto de Londres que alberguen una gran cantitat de miniatures de retrats en les seues coleccions; moltes d'elles també estan disponibles en llínea.

Exposicions

Fonts

  • Coombs, Katherine (1998). The Portrait Miniature in England, London: Victoria and Albert Museum. ISBN 1-85177-207-3.
  • Foskett, Daphne (1987). Miniatures: Dictionary and Guide, London: Antique Collectors' Club. ISBN 1-85149-063-9.
  • Lounsbery, Elizabeth (1917-01-15). American Miniature Painters, The Mentor.
  • Reynolds, Graham (1999). The Sixteenth and Seventeenth-Century Miniatures in the Collection of Her Majesty the Queen, London: The Royal Collection. ISBN 978-1-90216-345-1.
  • Walker, Richard (1992). The Eighteenth and Early Nineteenth Century Miniatures in the Collection of Her Majesty the Queen, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-52130-781-9.

Referències

  1. ↑ «Miniature - A miniature is a small painting, usually a portrait». www.tate.org.uk.
  2. ↑ 2,0 2,1 Coombs, Katherine (1998). The portrait miniature in England, London: V & A Publications. OCLC 39803970. ISBN 1-85177-206-5.
  3. ↑ 3,0 3,1 Ungerer, Gustav (1998). Juan Pantoja de la Cruz and the Circulation of Gifts Between the English and Spanish Courts in 1604/5, Societat Hispà-Portuguesa d'Estudis Renaixentistes Anglesos= Sociedade Hispà-Portuguesa de Estudos Renascentistas Anglesos = Spanish and Portuguese Society for English Renaissance Studies. OCLC 800674221.
  4. ↑ Fumerton, Patricia(1986).«"Secret" Arts: Elizabethan Miniatures and Sonnets».Representations.(15): 57–97.ISSN 0734-6018.doi:10.2307/2928392.
  5. ↑ 5,0 5,1 MacLeod, Catharine (2019). Elizabethan treasures : miniatures by Hilliard and Oliver, MacGibbon, Rab, London: National Portrait Gallery. OCLC 1048934990. ISBN 978-1-85514-702-7.
  6. ↑ Coltman, Viccy(2017-03-30).«Sojourning Scots and the Portrait Miniature in Colonial Índia, 1770s-1780s».Journal for Eighteenth-Century Studies.40(3): 421–441.ISSN 1754-0194.doi:10.1111/1754-0208.12467.
  7. ↑ Ashton, John (1898). «fire at White's», The history of gambling in England, London: Duckworth & Co, p. 90.
  8. ↑ Propert, John Lumsden (1887). «fire at White's Coffee House», A history of miniature art: with notes on collectors and collections, Macmillan and Company, pp. 78–79.
  9. ↑ «Cornelius Høyer». Gyldendal. Consultat el 2010-09-29.
  10. ↑ «Ludwig Van Beethoven». Art Experts, Inc.. Archivat des de l'original, el 2010-12-06. Consultat el 2010-08-02.
  11. ↑ (2011-10-31) Cosway, Richard, Oxford University Press. doi:10.1093/benz/9780199773787.article.b00043148.
  12. ↑ (2011-10-31) Smart, John, Oxford University Press. doi:10.1093/benz/9780199773787.article.b00170809.
  13. ↑ Pans, Nicholas (February 2025). Henry Bone R.A. (1755-1834) - The Kings' Enameller (en anglés), London: Nicholas Pans. ISBN 9780956226723.
  14. ↑ Goya, Francisco (2015). Goya: the portraits, Bray, Xavier; Mena, Manuela; Gayford, Thomas; Goudie, Allison; Wilson-Bareau, Juliet; National Gallery (Great Britain), London: National Gallery Company. OCLC 909251478. ISBN 978-1-85709-573-9.
  15. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  16. ↑ «The Way Sisters: Miniaturists of the Early Republic». Lyman Allen Art Museum. Archivat des de l'original, el 2021-07-30. Consultat el 2021-07-30.
  17. ↑ McCormick, Mike(1997).«Amalia Kussner Coudert».Wabash Valley Profiles.Consultat el 2011-03-10.
  18. ↑ Leonard, John W. (1908). Who's Who in New York City and State, New York City: Hamersly & Co., pp. 326.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Collecting guide: Portrait miniatures | Christie's» (en en). www.christies.com. Consultat el 2020-05-02.
  20. ↑ 20,0 20,1 Veiga, Alfredina; Mirão, José; Candeias, António J.; Simõés Rodrigues, Paulo(2014-08-14).«Pigment analysis of Portuguese portrait miniatures of 17th and 18th centuries by Raman Microscopy and SEM-EDS».Journal of Raman Spectroscopy.45(10): 947–957.ISSN 0377-0486.doi:10.1002/jrs.4570.
  21. ↑ «An Unknown woman (Portrait miniature with mica overlays) | V&A Search the Collections» (en en). V and A Collections (2020-05-02). Consultat el 2020-05-02.


Referències