Anar al contingut

Retaule dels Sèt Sacraments (Gherardo Starnina)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Retaule dels Sèt Sacraments (Gherardo Starnina)

El Retaule dels Sèt Sacraments és una obra realisada entre 1396-1397 per a la Cartuja de Porta Coeli, atribuïda a  Gherardo Starnina,[1] i conservada actualment en el Museu de Belles arts de Valéncia.[2][3]

Localisació

Esta obra va ser encarregada per fra Bonifacio Ferrer a Gherardo vaig donar Jacopo ‘Starnina',[4] la culminació del qual va tindre lloc, segons Hériard Dubreuil, entre 1396-1398.[5] El retaule procedix de la cartuja de Porta Coeli, passant a l'antic Museu Provincial de Pintures (ara Museu de Belles arts) aproximadament en 1837, a raïl de la desamortisació de Mendizábal.[2]

Anàlisis formal i estilístic

Per a separar i enriquir els distints episodis, s'ha utilisat arquitectura estructural de tracerías gòtiques decorada en or, l'ocupació del qual és fonamental en la pintura dels sigles XIII al XV ya que mostra una relació entre l'espai i la llum com a concepte plàstic.[6] Les taules que ho conformen varen ser realisades en la tècnica del temple sobre taula.

El carrer central es caracterisa per una composició triangular i compactar que es recolza en la creu. El passage del carrer esquerre del retaule evoca moviment en la caiguda d'un soldat del cavall. En l'àtic del retaule estan representats tres episodis en el mateix esquema compositiu: una arquitectura cenyida d'or, i en la part central tres figures femenines sobre fondo obscur. En la part inferior la predela mostra distints passages en les que, per mig de decoració composta per arcs i or, es mostra una heterogeneïtat de personages en pose oratòria.

Sense dubte, Gherardo Starnina, també malnomenat pictor civis Valéncia o pictor civies Florencia,[7] va ser un destacat promotor de l'alvertent florentina i flamenca del gòtic internacional. Aixina que, aspectes com l'espai, el coneiximent perspectiu, el volum de les figures o la pròpia expressivitat dels rostres[8] resumixen les traces estilístiques de l'época i, més concretament, de l'obra. Partint de l'ombra, realisa un modelaje en colors predominantment blancs, rojos i ocres.

Com a característiques específiques de cada estil, el gòtic internacional mostra llínees ondulantes i sinuoses que tendixen a un preciosisme refinat.[9]Esta pintura servix de base a la difusió de la pintura flamenca en Valéncia. En ella es fa una valoració de la llínea, el moviment i una exaltació cromàtica. Es desprecia el volum, aumentant la representació de paisages i arquitectura, no com a representacions realistes sino com a elements simbòlics de caràcter decoratiu.

Esta obra és clau per a comprendre l'impacte que va tindre l'estil gòtic internacional en la ciutat de Valéncia, l'eixecució de la qual es va portar a terme en un taller local en elements autòctons com la fusteria o els dorats.[10]

Aproximació al significat

La taula principal mostra el Sacrifici de Crist en la Creu per a redimir el pecat original, possibilitant d'esta manera la salvació als fidels a través dels sacraments que naixen de la seua sanc i estan plasmats en forma de medallones: Batisme, Eucaristía, Confirmació, Penitència, Orde sacerdotal, Matrimoni i Extremaunción.[11]Açò mostra l'importància durant el XV dels cicles sobre la llegenda de la Santa Creu i la seua plasmació artística.[12]

D'esta manera, també és important acodir a la font lliterària, ya que sant Agustín descriu el naiximent dels sèt sacraments: "Ut illic quodammodo vitae ostium panderetur, unde sacramenta Ecclesiae manaverunt, sine quibus ad vitam, quae vora vita est, senar intratur".[13]

Un atre aspecte important que rodeja tota l'obra és l'us de la llum, element fonamental també en el pla simbòlic ya que es relaciona directament en la divinitat, envolent a l'espectador fora de l'espai i del temps.[14]

Respecte al carrer lateral dret, es representa el Batisme de Crist, considerat el primer dels sèt sacraments. Aixina que, sant Juan Bautista, l'últim profeta veterotestamentario, identifica a Jesús com Ecce Agnus Dei. De la mateixa manera, Jesús els va donar estes últimes paraules als apòstols: “El que creguera i anara batejat, serà salve; mes el que no creguera, serà condenat” (Mc 16.16). Per un atre costat, el carrer lateral esquerra es dedica a la Conversió de sant Pablo, al com se li va aparéixer Crist resucitat i es va convertir al catolicisme en el I Este últim tema fa alusió a la seua pròpia “conversió” a la vida religiosa.[15] Aixina mateix, el Nou Testament plasma de forma lliterària esta escena: "Saulo, alumne del gran rabino fariseo Gamaliel, havia perseguit als cristians, pero es va convertir sobtadament en el camí a Damasc quan el nostre Senyor se li va aparéixer en La seua glòria resucitada" (Hch 9:1-9).

La predela, per la seua banda, té com a tema principal la mort,[16] centrant-se en l'image del Vir dolorum junt a la Lapidació de sant Esteban i la Decapitació de sant Juan Bautista. De la mateixa manera, apareix el propi comitente, fra Bonifacio Ferrer, en els seus dos fills Joan i Francisco.[17] Aixina mateix, la seua dòna junt a les seues sis filles fallides estan representades en vestidures blanques i corones de roses anunciant la seua primerenca mort.[15] 

Finalment, en la part superior observem un discurs visual que s'identifica en el centre en la salvació en el Juí Final alcançada per mig del batisme. Aixina que, els justs se salvaran gràcies a la intercesión de María.[11]

Este retaule va ser encarregat per Bonifacio Ferrer a Gherardo vaig donar Jacopo ‘Starnina’ una volta va ingressar com prior de la Cartuja de Porta Coeli a finals del XIV. Aixina que, la representació del comitente i la seua família mostra cóm va ser el propi promotor qui es va encarregar de confeccionar una temàtica particular alluntada de les habituals hagiografia.[10]

En esta obra es narra la trayectòria vital de fra Bonifacio Ferrer, el germà del qual, sant Vicente Ferrer, va promoure la seua entrada a la Cartuja de Porta Coeli. Una possible interpretació del retaule és el procés penal de fra Bonifacio Ferrer entre els anys 1388 i 1395, ya que durant dit pleit varen fallir tràgicament la seua esposa i gran part dels seus fills a excepció de Joan i Francisco.[17]

Respecte al context històric, estem en un moment en el qual Valéncia és el cresol de cultures de tota Europa i rep a artistes de tot el continent. No obstant, un motiu clar pel qual s'aludix als sèt sacraments és el Cisma d'Aviñón, una important crisis que es tracta de resoldre per mig de l'unió eclesiàstica.

Referències

  1. ↑ Ruiz i Quesada, Francesc (2016), Starnina en Valéncia. Iconografies i una obra inèdita procedent de l'antic retaule major d'Alpuente, Estudis d’art migeval, 19, p.3.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Retaule dels Sèt Sacraments - Pintura - Generalitat Valenciana». museobellasartesvalencia. gva. és. Consultat el 2024-05-02.
  3. ↑ Benito Doménech, Fernando (2009). Guia del Museu de Belles arts de Valéncia. Valéncia: Ruzafashow, p.45.
  4. ↑ Rodrigo Zarzosa, Carmen (1985), Entorn al retaule de fra Bonifacio Ferrer, Archiu d'Art Valencià, 66, p.31.
  5. ↑ Lacarra Ducay, M.ª del Carmen (2007). La pintura gòtica durant el sigle XV en terres d'Aragó i atres territoris peninsulars. Saragossa: Fernando el Catòlic, p.215.
  6. ↑ Valero Conca, Aurora (2011), L'or: símbol de lo transcendent en la pintura gòtica. La seua capacitat com a element transformador, espiritual i plàstic, Archiu d'Art Valencià, 92, p.15.
  7. ↑ Lacarra Ducay, M.ª del Carmen (2007). La pintura gòtica durant el sigle XV en terres d'Aragó i atres territoris peninsulars. Saragossa: Fernando el Catòlic, p.210.
  8. ↑ Piquero López, Blanca (2001). La pintura gòtica dels sigles XIII i XIV. Valéncia: Vicens Vives, p.12.
  9. ↑ Benito, Fernando; Català, José Ignacio (1999). El Museu de Belles arts de Valéncia Sant Pío V, la seua història i les seues coleccions. Valéncia: Generalitat Valenciana, p.66.
  10. ↑ 10,0 10,1 Lacarra Ducay, M.ª del Carmen (2007). La pintura gòtica durant el sigle XV en terres d'Aragó i atres territoris peninsulars. Saragossa: Fernando el Catòlic, p.214.
  11. ↑ 11,0 11,1 Ruiz i Quesada, Francesc (2016), Starnina en Valéncia. Iconografies i una obra inèdita procedent de l'antic retaule major d'Alpuente, Estudis d’art migeval, 19, p.50.
  12. ↑ Rodríguez Culebras, Ramón (1978), El retaule de fra Bonifacio Ferrer, peça clau en l'iconografia sacramentaria de l'art valencià, Archiu d'Art Valencià, 49, p.13.
  13. ↑ Sant Agustín. In Evangelium Ioannis Tractatus 124,2.
  14. ↑ Valero Conca, Aurora (2011), L'or: símbol de lo transcendent en la pintura gòtica. La seua capacitat com a element transformador, espiritual i plàstic, Archiu d'Art Valencià, 92, p.16.
  15. ↑ 15,0 15,1 Rodríguez Culebras, Ramón (1978), El retaule de fra Bonifacio Ferrer, peça clau en l'iconografia sacramentaria de l'art valencià, Archiu d'Art Valencià, 49, p.14.
  16. ↑ García Borrás, Ximo (1988), Entorn al retaule de fra Bonifacio Ferrer, Archiu d'Art Valencià, 69, p. 29.
  17. ↑ 17,0 17,1 Ruiz i Quesada, Francesc (2016), Starnina en Valéncia. Iconografies i una obra inèdita procedent de l'antic retaule major d'Alpuente, Estudis d’art migeval, 19, p.43.

Bibliografia

Benito Doménech, Fernando (2009). Guia del Museu de Belles arts de Valéncia. Valéncia: Ruzafashow.

Benito, Fernando; Català, José Ignacio (1999). El Museu de Belles arts de Valéncia Sant Pío V, la seua història i les seues coleccions. Valéncia: Generalitat Valenciana.

García Borrás, Ximo (1988), Entorn al retaule de fra Bonifacio Ferrer, Archiu d'Art Valencià, 69, p.27-31.

Lacarra Ducay, M.ª del Carmen (2007). La pintura gòtica durant el sigle XV en terres d'Aragó i atres territoris peninsulars. Saragossa: Fernando el Catòlic.

Piquero López, Blanca (2001). La pintura gòtica dels sigles XIII i XIV. Valéncia: Vicens Vives.

Rodríguez Culebras, Ramón (1978), El retaule de fra Bonifacio Ferrer, peça clau en l'iconografia sacramentaria de l'art valencià, Archiu d'Art Valencià, 49, p.12-17.

Rodrigo Zarzosa, Carmen (1985), Entorn al retaule de fra Bonifacio Ferrer, Archiu d'Art Valencià, 66, p.30-33.

Ruiz i Quesada, Francesc (2016), Starnina en Valéncia. Iconografies i una obra inèdita procedent de l'antic retaule major d'Alpuente, Estudis d’art migeval, 19.

Sant Agustín. In Evangelium Ioannis Tractatus 124,2.

Valero Conca, Aurora (2011), L'or: símbol de lo transcendent en la pintura gòtica. La seua capacitat com a element transformador, espiritual i plàstic, Archiu d'Art Valencià, 92, p.13-19.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Retaule_dels_Sèt_Sacraments_(Gherardo_Starnina)&oldid=1529072»