Anar al contingut

Ret recíproca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Difracció per un cristal: cada punt de difracció correspon a un nodo de la ret recíproca de la ret cristalina

La ret recíproca és un concepte usat en física i matemàtiques per a denotar a la transformada de Fourier d'una ret en l'espai real. Els nodos o punts que conformen la ret recíproca estan constituïts per totes les combinacions llineals d'una base vectorial en el espai recíproc, també conegut en diverses aplicacions com a espai de Fourier, espai de moments o espai de fases.[1][2] L'espai recíproc relaciona variables conjugades i és un concepte fonamental per a l'anàlisis de processos físics en els que es produïx una transferència de moment. En cristalografia, els punts de la ret recíproca de la ret de Bravais corresponen a les direccions en les que es pot observar difracció per un cristal.[3][4]

Definició matemàtica

Siguen 𝐚, 𝐛 i 𝐜 els vectores base d'una ret cristalina, tal que qualsevol punt de la ret es pot expressar com una combinació llineal d'estos vectores. Els vectores base de la corresponent ret recíproca 𝐚∗, 𝐛∗ 𝐜∗ es definixen com:[n. 1][5][6]

De la definició es desprén que els vectores 𝐚*, 𝐛* i 𝐜* són perpendiculars als plans definits pels vectores 𝐛 𝐜, 𝐚 𝐜 i 𝐚 𝐛 respectivament; és dir, es complixen les relacions:[2][7][6]

Els vectores 𝐚, 𝐛, 𝐜 i 𝐚∗, 𝐛∗ 𝐜∗ són mútuament recíprocs, és dir, la ret recíproca d'una ret recíproca és la ret cristalina original.

Transformada Fourier d'una ret de Bravais i espai recíproc

En una ret de Bravais tots els punts són equivalents, és dir, les propietats físiques d'un punt qualsevol de l'espai 𝐫 són idèntiques a les d'un atre punt relacionat per una translació 𝐫+𝐓, a on 𝐓 és un vector de la ret de Bravais. l'expansió de Fourier d'una funció periòdica f(𝐫) és:

Com f(𝐫) deu ser igual a f(𝐫+𝐓), es complix que 𝐆⋅𝐓=2πn, a on n és un sancer, lo que implica que el vector 𝐆 és el recíproc del vector 𝐓.[6] El conjunt de tots els vectores 𝐆 constituïx l'espai recíproc.

L'expansió Fourier es pot generalisar fàcilment a funcions no periòdiques (periodo infinit) per mig de la transformada de Fourier:

Les variables 𝐫 i el seu corresponent en l'espai recíproc 𝐆, relacionades per una transformada de Fourier, es denominen variables conjugades. Són eixemples de variables conjugades la posició i el moment, i el temps i la freqüència. Gràcies a la relació recíproca és possible interpretar observacions experimentals directes de la distribució de moments en experiments de difracció i espectroscopía i relacionar-los en la distribució espacial d'àtoms o partícules que no es poden observar a simple vista.[8]

Referències

  1. ↑ «Reciprocal lattice» (en anglés). Online Dictionary of Crystallography. Unió Internacional de Cristalografia (25 de maig de 2007). Consultat el 31 de decembre de 2012.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Reciprocal space» (en anglés). Online Dictionary of Crystallography. Unió Internacional de Cristalografia (26 de febrer de 2007). Consultat el 31 de decembre de 2012.
  3. ↑ «Cristalografia de rajos X». Centre Universitari de Ciències Exactes i Ingenieries (Universitat de Guadalajara). Archivat des de l'original, el 16 de juny de 2013. Consultat el 31 de decembre de 2012.
  4. ↑ Authier, 1981, p. 14.
  5. ↑ Authier, 1981, p. 2.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Kittel, 1995, pp. 38-41.
  7. ↑ Authier, 1981, p. 3.
  8. ↑ Steiner, Erich (2005). Matemàtiques per a les ciències aplicades, Reverte, p. 392. ISBN 9788429151596.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>