Ret Stay Behind
La Ret Stay Behind era un operatiu dut per organisacions secretes en un país, llistes per a actuar en cas que un enemic atacara el seu territori. En este cas, els operatius passarien a formar la base d'un moviment de resistència o a actuar com a espies darrere de les llínees enemigues. Les operacions podrien cobrir chicotetes zones o tindre capacitat de poder reaccionar davant la conquista de tot un país.
Naiximent
[editar | editar còdic]Les Rets Stay Behind, incloent moviments partisanos i de resistència, varen tindre un tamany significatiu durant la Segona Guerra Mundial,[1][2] lliberant per ells mateixos vasts territoris de països ocupats pel Eix, com Itàlia, Yugoslàvia o l'Unió Soviètica, o mantenint ocupades a numeroses tropes alemanes en la retaguàrdia.
Durant la Guerra Freda, l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort (OTAN) i l'Agència Central d'Inteligència (CIA) d'Estats Units varen patrocinar numeroses Rets Stay Behind en molts països europeus en l'intenció d'activar-los en cas que els països del Pacte de Varsòvia els atacaren o que algun partit comuniste d'estos països aplegara en poder democràticament. Segons Martin Packard, estos grups «varen ser finançats, armats i entrenats en activitats de resistència encoberta, incloent assessinats, provocació política i tàctiques de desinformació».[3] A lo llarc dels anys es varen trobar molts amagatalls d'armes amagades en Itàlia, Àustria, Alemània, Holanda i atres països, a disposició d'estos eixèrcits secrets. La més famosa d'estes operacions de la OTAN va ser l'Operació Gladio, l'existència de la qual va ser reconeguda pel primer ministre italià Giulio Andreotti el 24 d'octubre de 1990.[4]
En alguns casos, estos operatius es desvien del seu propòsit declarat i es convertixen en actius contra elements en els seus propis països que consideren «subversivos» -en lloc d'esperar i lluitar contra una invasió directa, aleguen estar lluitant contra «una subversión silenciosa en el seu país».[4]
Desenrolle
[editar | editar còdic]La Ret Stay-Behind va ser mencionada en 1976 en l'informe de la comissió d'investigació parlamentària de EE. UU. sobre la CIA presidit pel senador Frank Church.[5] Informacions més precises varen ser donades per a coneiximent públic en 1978 per l'antic cap del stay-behind i exdirector de la CIA, Wiliam Colby, en la seua autobiografia.[6]
Numerosos detalls han segut publicats en 1982 pel coronel Alfred H. Paddok,[7] antic comandant del 4.º. Grup d'Acció Sicològica. En el mateix 1982, el responsable de l'Oficina d'Investigacions Especials,[8] John Loftus, va revelar les condicions de reclutament dels stay-behind entre els agents nazis. El periodiste i historiador Gianni Flamini va descriure les seues accions en Itàlia en la seua monumental obra[9] (1981 a 1984). La redefinició de les accions del stay-behind va ser analisat durant un coloqui organisat en 1988 pel United States National Strategy Informació Center (Centre Nacional d'Informació Estratègica dels EE. UU.).[10]
A pesar de l'abundant bibliografia i documentació d'este moviment, dita informació està tallada i dona una image tergiversada del sistema. Documents del Departament d'Estat de EE. UU. desclasificados i publicats han completat l'informació respectiva, donant a conéixer l'existència d'un dispositiu global d'ingerència en la vida democràtica dels països aliats. Esta ret d'espionage va ser molt més àmplia de lo que es pensava, inclús els stay-behind no varen ser els únics en participar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gill, H. A.; Gill, Henry A. (1 de giner de 1998). Soldier Under Three Flags: Exploits of Special Forces' Captain Larry A. Thorne (en en), Pathfinder Publishing, Inc.. ISBN 9780934793650.
- ↑ Collins, John M. (1 de març de 2011). Military Geography: For Professionals and the Public (en en), Potomac Books, Inc.. ISBN 9781597973595.
- ↑ Packard, Martin (2008). Getting It Wrong: Fragments From a Cyprus Diary 1964. UK: AuthorHouse. p. 364. ISBN 978-1-4343-7065-5.
- ↑ 4,0 4,1 «L'organizzazione Gladio». Consultat el 9 de setembre de 2015.
- ↑ US Congress, Senate, Select Committee to Study Governmental Operations with Respect to Intelligence Activities, Final Report, 94 th Cong., 2d sess., 1976. Extractes de l'informe Church varen ser publicats en versió francesa en Els Complots de la CIA, manipulacions i assessinats, Estoc, 1976. No prenen en conte els passages relatius al Gladio continguts en els llibres I i IV de l'informe.
- ↑ Honorable Men, my Life in the CIA, traduït en francés baix el títul 30 anys de CIA, William Colby, Presses de la Renaissance, 1978.
- ↑ US Special Warfare: its origins, Alfred H. Paddock, National Defence University Press, 1982.
- ↑ The Belarus Secret, 1982. Versió francesa: Horrible secret, quan els nortamericans reclutaven espies nazis. De Gehlen à Klaus Barbie. John Loftus, Plon, 1985.
- ↑ Il partit del colp. Li strategie della tensione i del terrore dal primer centrosinistra organico al sequestro Moro, Gianni Flamini, Italo Bovolenta, 4 vol., 1981 à 1984
- ↑ Political Warfare and Psychological Operations, Rethinking the US Approach, US National Strategy Information Center, National Defence University Press, 1989.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Red Stay Behind» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.