Reserva marina de las Islas Columbretes
| Reserva marina de las Islas Columbretes | |
|---|---|
| Localisació | |
| Tipos | Espai natural / Bosc |
| Província | Castelló |
| Dimensions | |
| Superfície | 19 ha |
La Reserva marina de les Illes Columbretes es correspon en l'espai marí que circunda a l'archipèlac mediterràneu espanyol de les illes Columbretes, un dels espais naturals protegits més importants de la Comunitat Valenciana, per la diversitat biològica i ecològica del seu entorn.
La Reserva natural de les illes Columbretes té una extensió emergida de 19 ha (14 de les quals pròpies de la illa Grossa), mentres que la reserva marina circumdant comprén una superfície de 5543 ha.
Les illes Columbretes constituïxen un conjunt de quatre grups d'illes volcàniques situades a 28 milles del Port Deportiu de les fonts de Alcocebre, (Alcalà de Chivert), front a la costa de la província de Castelló (Espanya). Els grups d'illes són (en espanyol i valencià respectivament): Columbrete Gran o Illa Grossa; La Ferrera; La Foradada o La Foradada; i El Bergantín o Carallot. També existixen en l'archipèlac numerosos esculls i baixos, i una orografia caracterisada per numerosos cràters i fumerals volcànics.
Protecció
Les illes Columbretes varen ser declarades Parc natural pel Decret 15/1988, del 25 de giner, del Consell de la Generalitat Valenciana,[1] i reserva marina de 4.400 hectàrees (una de les majors d'Espanya) per Orde del 19 d'abril de 1990, del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació.[2] Varen ser recalificadas com Reserva Natural per Llei 11/1994, del 27 de decembre, de la Generalitat Valenciana.[3] Aixina mateix està declarada com: Zona Especialment Protegida d'Importància per al Mediterràneu (ZEPIM), Lloc d'Importància Comunitària (LIC), Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA), i microrreserva de flora.
En l'actualitat les illes estan habitades únicament per guardes i tècnics, i la normativa del parc solament permet la visita a la Columbrete Gran, aixina com les llabors de recuperació del mig natural (erradicació d'espècies introduïdes, recuperació de la coberta vegetal, protecció de les aus que anidan), baixe la condició de no recolectar minerals, plantes, o animals (entre atres mides).
Orografia
Les illes constituïxen un àrit conjunt de quatre grups d'illes volcàniques assentades sobre fondos de 80 metros de profunditat i comprenent una cobertura de tres milles marines. Existixen en l'archipèlac numerosos esculls i baixos, i la numerosa presència de cràters i fumerals volcànics.
La geomorfologia, la vegetació i la fauna de les illes estan absolutament modelades per l'acció de la mar, ya que els processos erosivos produïts pels agents climàtics esculpen constantment el paisage de les illes.
L'illa de major tamany, coneguda com la Columbrete Gran o L'illa Grossa, té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina, i en ella es troba el punt més elevat de l'archipèlac (67 metros d'altitut a on també s'ubica el far de les illes). Per la seua banda, el Carallot, en el seu 32 metros d'altura, representa els restants del fumeral central d'un volcà.
Clima
Les illes tenen un clima mediterràneu, pero més sec que el peninsular, en uns 300 litros de pluja a l'any, i de temperatures més càlides.
Segons informen alguns mijos, en els últims huit anys, les illes columbretes de Castelló han perdut la mitat de tota la seua extensió en els seus fondos marins. El principal motiu pel qual s'ha produït este fenomen, és per les altes temperatures dels últims anys a conseqüència del canvi climàtic. El moment més delicat per a estes espècies, és quan aplega l'estiu, ya que la temperatura mija del mediterràneu ascendix considerablement durant esta estació. Més concretament durant el 2003 es varen registrar temperatures récort alcançant una mija d'uns 26 graus en picos màxims d'uns trenta graus front als 26 graus que es consideren normals. Lo que provoca que les colónies que habiten baix les aigües de les illes columbretes vegen alterat el seu hàbitat produint com a conseqüència la mort d'una gran cantitat d'estos eixemplars. I si junt a açò, li vàrem sumar que tenen un ritme de creiximent i de reproducció molt llent, en un futur no molt lluntà, esta espècie de coral podria extinguir-se.
Diversitat biològica

En l'actualitat l'archipèlac és una Reserva Natural que acull algunes espècies en perill d'extinció, com el falcó de Eleonor i la gavina de Audouin (o gavina corsa) i els seus fondos són una Reserva de Peixca de gran importància que contribuïx a la regeneració de numeroses espècies peixqueres de la zona, com la langosta.
L'única vegetació que existix actualment és baixa, en forma de xara i gràcies a les llabors de protecció i regeneració cobrix gran part de les illes. Sobre la fauna varen extinguir a les moltes serps que allí es trobaven i que varen donar nom a les illes.
Vegetació
Gran part de la vegetació de l'illa va ser destruïda per antics pobladors per a fer llenya i extinguir a les serps. Ademés, també es varen introduir animals domèstics com a conills, cabres, i porcs, que varen contribuir a eliminar més encara l'escassa vegetació de l'illa.
En l'archipèlac destaquen dos espècies endèmiques vegetals com són: el mastuerzo marítim de Columbretes (Lobularia maritima columbretensis) i l'alfalfa arbòrea (Medicago citrina).
Solament en la Ferrera es conserven els últims restants de vegetació original (que antigament també cobria a tota l'illa Grossa), com el margallonera (Chamaerops humilis), lentisco (Pistacia lentiscus), i zarzaparrilla (Smilax aspera). L'Illa Grossa està coberta majoritàriament pel moixa fina (suaeda vora), que és la planta predominant de l'archipèlac.
En les zones més pròximes a la mar també trobem fenollera marina (Crithmum maritimum) i carlota marina (Daucus gingidium), mentres que en les parts més altes abunda la xara de moixa fina i la alfalfa arbòrea.
Fauna
Per la seua banda, aus marines com el falcó de Eleonor (Falco eleonorae), la gavina de Audouin (Larus audouinii), la pardela cenicienta (Calonectris diomedea), o el cormorán moñudo (Phalacrocorax aristotelis), anidan en les illes, ya que es tracta de l'únic lloc posat que les illes constituïxen un important lloc de pas per a les rutes migratòries d'Europa cap a Àfrica.
També és important l'existència d'una subespecie endèmica de la lagartija ibèrica coneguda com lagartija o sargantana de les Columbretes (Podarcis hispanica atrata), aparte de la presència de 10 espècies d'insectes endèmics més.
Mentres que en l'interior de les aigües podem trobar-nos en les algues laminaria (molt poc freqüents en el Mediterràneu), o el coral roig, aixina com en gran cantitat de corvas, dorades, i sargos. Ademés, les illes també constituïxen un important espai reservat per a la crío i reproducció de la langosta.
Reserva marina
La reserva marina té forma de quadrilàter i una superfície de 5543 ha, en la seua totalitat, en aigües exteriors, mentres que la zona emergida és la Reserva Natural de les Illes Columbretes, la qual té una extensió de 19 ha. La situació geogràfica és 39°55′N,0°40′E.
Les 30 milles que separen les illes Columbretes de Castelló aixina com les seues característiques d'illots volcànics de menuda extensió, han supost una forma de protecció per a l'entorn marí.
Les illes varen ser calificades de parc natural per la Comunitat Valenciana en 1988 i actualment ostenten la calificació de Reserva Natural. La necessitat de protegir les espècies d'interés peixquer a la vista del decliu de les captures, va impulsar la creació de la reserva marina que va culminar en 1989.
Rodejades d'aigües transparents i abruptes parets sumergides, oferixen les condicions idònees per a albergar una rica i variada biodiversitat marina.
Els fondos de la reserva marina presenten una gran varietat d'ambients: parets i oquedades, fondos detrítics d'arenes i pedres, fondos de maerl, maërl o marl, i praderies de la fanerògama marina (Cymodocea nodosa).
Les principals comunitats marines mediterrànees, segregades principalment per l'allumenament, el hidrodinamisme, i el tipo de fondo, estan representades en l'archipèlac.
Els fondos de Columbretes presenten una densa cobertura algal que alcança profunditats considerables i permeten el desenroll d'interessants comunitats d'estes espècies. Espècies característiques com l'alga parda (Laminaria rodriguezii) són freqüents en Columbretes.
Destaquen poblacions de peixos com els mers (Epinephelus marginatus), les poblacions de nacras (Pinna nobilis) la langosta roja (Palinurus elephas), de gran importància per a la peixca; o la cridanera gorgonia roja (Paramuricea clavata).
Des de la creació de la reserva s'han observat auments significatius del número de langostas, lo que ha dut a pensar en la possibilitat de que la reserva actue de foc de repoblament de langosta en aquelles zones adjacents a les que, de manera natural, puguen aplegar les larves d'este crustaci que tenen un prolongat periodo de vida planctónica, segons resultats dels estudis de seguiment realisats per l'Institut Espanyol de Oceanógrafia.
Vore també
Referències
- ↑ «Decreto 15/1988, de 25 de enero, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaración de Parque Natural de las Islas Columbretes. (DOGV núm. 752, de 29.01.88)». Archivat des de l'original, el 23 de septiembre de 2015. Consultat el 16 de octubre de 2020.
- ↑ Orden de 19 de abril de 1990 por la que se establece una reserva marina en el entorno de las islas Columbretes
- ↑ «Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat Valenciana, de espacios naturales protegidos de la Comunitat Valenciana. (DOGV núm. 2423, de 09.01.98)». Archivat des de l'original, el 11 de septiembre de 2015. Consultat el 16 de octubre de 2020.