Replanell central siberiana
El replanell central siberiana o replanell de Siberia central (en ruso: Среднесиби́рское плоского́рье) és una regió geogràfica de la Siberia central, consistix en un conjunt de replanells poc elevats que es troba entre els grans rius Yeniséi i Lena.[1] El replanell central siberiana està formada per una série de superfícies de replanell molt marcades, en una altitut que oscila entre 300 i 700 metros. Cap al nort, els monts Putorana s'eleven fins als 1.701 metros. El costat sur del replanell està delimitat per les estribaciones dels monts Sayanes orientals i el llac Baikal, al nort descendix fins a les terres baixes de Siberia septentrional, una extensió cap a l'est de la planura de Siberia occidental. Més al nort, els monts Byrranga alcancen els 1.146 metros en la península de Taimyr[1], que s'estén fins al oceà Àrtic. En la seua part oriental, el replanell de Siberia Central dona pas a la planura de Yakut Central.
En una extensió de més de 3 500 000 km², sent la part més elevada de la mateixa la replanell de Putorana que aplega fins als 1700 m. És una regió en un clima hostil, continental i fret, en zones remotes habitades i, encara que dotada d'una considerable riquea mineral, com a gran part de Siberia, es va mantindre pràcticament deshabitada fins ara.
La major part del territori està cobert per boscs de coníferes. El riu més important del replanell és el Tunguska Inferior. El clima és de tipo continental, en estius curts i càlits i llarcs hiverns molt frets.
Està baix la jurisdicció de la Rússia, i l'administració de la república de Sajá, l'óblast de Irkutsk i el krai de Krasnoyarsk.
Geografia
[editar | editar còdic]L'immens replanell central siberiana està llimitada, al nort, per les terres baixes del nort de Siberia en la que es troba la planura pantanosa Taimyr (al sur de la península de Taimyr), al sur pels diferents massiços montanyosos de Siberia meridional, com els monts Sayanes i montanyes Baikal que voregen el llac Baikal; a l'oest, de nort a sur, pel riu Yeniséi, que la separa de la planura de Siberia Occidental; a l'est, el massiç aplega fins a les terres baixes de Yakutia central, en la que discorre el curs baix del riu Lena. A l'est del riu es troben la cordillera Verjoyansk que pertanyen a les montanyes de Siberia Oriental.
El clima és continental, en curts estius i en hiverns molt frets (la temperatura mija de giner pot caure per baix de –40 °C.
Hidrologia
[editar | editar còdic]El replanell central siberiana està recorreguda per diversos rius, sent els més importants:
- El Yeniséi. Forma el llímit occidental de la regió i desagua en el mar de Kara. En una llongitut de 4093 km, és el 4.º riu més llarc de Rússia i el 15.º del món (sense contar les seues fonts, que ho convertirien en l'1.º i 5.º respectivament). Els seus afluents en la marge dreta que discorren per la regió són els següents:
- Riu Angará, en 1779 km (en el curs baix alcança la cridada Tunguska Alta) i el seu afluent en la ribera esquerra al sur, el riu Taséyeva.
- Riu Tunguska Inferior, en 2989 km.
- Riu Tunguska Pedregoso, en 1830 km.
- Riu Kureika, en 888 km.
- Riu Piasina, en 818 km, desemboca en la mar de Kara, a la vora de la península de Taimyr.
- Riu Játanga, en 227 km, que desagua en el mar de Láptev, format per la confluència del riu Jeta (604 km) i riu Kotuy (1409 km).
- Riu Anabar, en 939 km, que desagua en la mar de Láptev.
- Riu Oleniok, en 2292 km, que desagua en la mar de Láptev.
- Riu Lena. Forma el llímit oriental de la regió, i desagua en la mar de Láptev. En una llongitut de 4440 km, és el 3.º riu més llarc de Rússia i el 9.º del món (sense contar els sistemes en les seues fonts, que ho convertirien en el 4.º i 10.º respectivament). Els seus afluents en la marge esquerra que discorren per la regió són els següents:
- Riu Viliui, en 2650 km, i els seus afluents, el riu Cona (550 km) i Breçol (1203 km).
Ciutats
[editar | editar còdic]Les majors ciutats que es troben en esta regió, principalment en la part meridional, són:
- Yakutsk 210 642 habitants (2002), a la vora del Lena.
- en l'óblast de Irkutsk:
- Angarsk 247 118 habitants (2002).
- Bratsk, 256 600 habitants (2005), a la vora del riu Angará.
- Irkutsk, 593 604 habitants (2002).
- Ust-Ilimsk, 99 800 habitants (2005), a la vora del riu Angará.
- en el krai de Krasnoyarsk:
- Krasnoyarsk, 909 341 habitants (2002).
- Norilsk, 134 832 habitants (2002).
- Kansk, 103 000 habitants (2002)
Estructura
[editar | editar còdic]El replanell central siberiana està constituïda principalment per replanells i cadenes montanyoses clarament separades, en una altitut mija entre 500 i 700 m s. n. m., encara que alguns subconjunts superen els 1000 m s. n. m. El replanell culmina en la seua part central a 1044 m s. n. m., al suroest als 1104 m s. n. m. (dins de les montanyes del Yeniséi) i al noreste, en la replanell de Viliui, que separa les conques del riu Oleniok i del riu Lena, a 962 m s. n. m. El punt culminant del replanell està situat en el noroest dels monts Putorana (1701 m s. n. m.).
Este sistema comprén una série de replanells més menuts, incloent, entre unes atres, les següents:[2]
- Replanell de Putorana, el punt més alt i al noroest Monte Kamen (el més alt del sistema del replanell, 1678 m)
- Replanell de Anabar en l'extrem nort, punt més alt (905 m)
- Replanell de Vilyuy, punt més alt (962 m)
- Replanell de Syverma, punt més alt Nakson l1035 m)
- Replanell de Tunguska, punt més alt (866 m)
- Replanell de Lena, punt més alt (700 m)
- Replanell de Lena-Angara, punt més alt Namai, (1509 m)
- Cordillera Yenisei, punt més alt (1125 m)
- Serra de Angara, punt més alt (1022 m)
Geologia
[editar | editar còdic]El replanell és part de la Traps Siberianas, una immensa regió geològica creada per una important erupció volcànica major fa uns 250 millons d'anys entre els periodos geològics Pérmico i Triásico. El replanell és ric en recursos minerals i energètics: or diamants, ferro, carbó, petròleu i gas natural.
Riquea mineral
[editar | editar còdic]El replanell de Siberia Central és rica en diversos minerals, com a carbó, or, mineral de ferro, diamants i elements de terres rares. La riquea mineral de la regió atrau des de fa temps l'atenció de les empreses estatals i les corporacions privades russes. La zona és especialment coneguda per les seues importants reserves de carbó, en vasts jaciments situats en la conca de Tunguska i atres regions del replanell. La mineria del carbó, que s'utilisa principalment per a la producció nacional d'energia, seguix sent un dels principals motors econòmics de la regió. Rússia és un dels majors productors de carbó del món, i el Replanell Central de Siberia contribuïx de forma significativa a esta producció.[3]
La mineria de l'or és una atra activitat fonamental en el replanell, en jaciments d'or tant de torrentada com de roca dura en vàries parts de la regió. l'Escut de Aldán i atres zones geològicament riques alberguen algunes de les majors reserves d'or de Rússia. Les operacions mineres en estes zones estan impulsades tant per la demanda nacional com pels mercats internacionals. Siberia també alberga importants reserves de diamants, sent la regió de Yakutia, situada en l'extrem nort-oriental del replanell, una de les principals fonts de diamants del món. La presència de metals de terres rares, essencials per a l'electrònica moderna, afig una atra capa d'importància a la riquea mineral de la regió.[4][5]
Flora i fauna
[editar | editar còdic]El replanell central de Siberia està coberta principalment per la taiga (avet, làrix, pins...) que, anant al nort, se substituïx gradualment per tundra i tundra boscosa. Esta última es caracterisa per la vegetació a nivell del sol de verdets, falagueras i arbustos.
Predominen els boscs de pi-làrixs i pi en la partix sur. La partix nort del replanell està ocupada per la tundra montanyosa. En les valls del sur del replanell de Siberia central es troben les zones de bosc estepario (Kanskaya i Krasnoyarskaya) i estepa (estepas de Balagan).
Les importants amplitut d'altitut i el relleu molt accidentat provoquen una zonalidad altitudinal clarament pronunciada. Aixina, en les montanyes de la part baixa del Tunguska inferior, a una altitut de 250–400 m es troba la taiga obscura de coníferes, que és substituïda per boscs clars de làrix per damunt. A una altitut de 500-700 m canvien a boscs ralos de làrix de montanya o xares arbustivos d'aliso; els cims dels massiços que s'eleven per damunt dels 700-800 m estan ocupades per tundra[7] rocosa de montanya.
El món animal és molt divers. En la taiga es troben orso pardo, alces, glotonés, lepus, martes. En la tundra habiten renos i rabosots àrtics. Els rius són rics en varietat de peixos, les espècies dels quals més valioses són l'esturión, el taimen, acipenser i el sigí. Entre les aus es destaquen l'urogallo occidental i grévol comú.[7]
Economia
[editar | editar còdic]A pesar dels recursos que conté, el replanell està pràcticament despoblada a causa del seu clima i l'extrema lluntea dels principals centres de població.
Infraestructura i transport
[editar | editar còdic]Com la majoria de les carreteres de les vastes montanyes de Siberia central no estan asfaltades, es convertixen en barrizales esvarosos quan el sol es descongela en primavera per les numeroses pluges. Aixina, durant la major part de l'any, a penes són transitables, o ho són en dificultat. Només quan les gelades les convertixen en ales dures com el formigó en hivern i la profunditat de la neu ho permet, es poden tornar a transitar en facilitat. Les vies de transport més importants són la ret ferroviària, algunes carreteres principals, les conexions aérees i les rutes de navegació dels numerosos rius, sempre que no estiguen congelats.
Història
[editar | editar còdic]El replanell central siberiana té una història rica i complexa, molejada per la seua geografia, els moviments de persones i l'interacció d'influències culturals. Hui en dia, seguix sent una regió de bellea natural i significancia econòmica, reflectint els llegats del seu passat mentres enfronta desafius contemporàneus.[8]
El replanell central siberiana ha estat habitada des de temps prehistòrics. L'evidència arqueològica sugerix que les tribus nómades depenien de la caça, la peixca i la recolecció. La presència humana més antiga en la regió es remonta al Paleolític, fa uns 30,000 anys. Llocs arqueològics prop del riu Lena han revelat ferramentes i artefactes de societats caçadores-recolectores. Estos grups depenien de la caça de grans animals com a mamuts, rinoceronts lanudos i renos. La seua supervivència depenia de la movilitat, seguint les migracions dels animals.
A mida que el clima es calfava i la megafauna s'extinguia, les poblacions es varen adaptar a nous entorns. El periodo mesolítico (aproximadament 10,000 a 5,000 a. C.) va vore una diversificació de les estratègies de subsistència, incloent la peixca i la recolecció.
S'han trobat evidències d'assentaments semipermanentes, lo que indica un canvi cap a condicions de vida més estables.
Per al periodo neolític (al voltant de 5,000 a 3,000 a. C.), les comunitats varen començar a assentar-se en les valls fluvials, lo que va dur al desenroll de l'agricultura en algunes àrees. L'introducció de la ceràmica i el teixit senyala alvanços tecnològics. La població es va tornar més sedentaria, donant lloc a l'establiment d'estructures socials i rets comercials.
En el temps, estos primers habitants varen desenrollar cultures úniques, a sovint influenciades pel clima rigorós i l'aïllament geogràfic.[8]
En el XIII, l'Imperi Mongol es va expandir cap a Siberia, afectant a les poblacions indígenes i les rutes comercials.[8] A finals de el XVI i principis de el XVII, exploradors i colon russos varen començar a traslladar-se a Siberia, inclosa el replanell central de Siberia. L'establiment de forts i llocs comercials va dur a un major contacte en els grups indígenes.
El descobriment de recursos naturals, inclosos minerals i fusta[9], va dur a una explotació intensificada de la regió. El govern rus va fomentar l'assentament i el desenroll industrial. Baixe el domini soviètic, el replanell central de Siberia va experimentar un desenroll significatiu d'infraestructura, inclosa la construcció de ferrocarrils i ciutats. La regió també es va convertir en un lloc per a camps de treball durant l'era de Stalin, afectant a les poblacions locals i les economies.[8]
En l'actualitat han sorgit problemes ambientals per les activitats industrials, inclosa la mineria i la deforestación. Els esforços per equilibrar el desenroll econòmic en la preservació ecològica estan en curs. Les cultures indígenes estan experimentant un resorgiment, en moviments per a preservar llengües, tradicions i drets.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mikhail S. Blinnikov. A Geography of Russia and Its Neighbors. (2021) 518 pag. ISBN-10 1462544592, ISBN-13 978-1462544592
- ↑ Среднесибирское плоскогорье (Replanell central siberiana) [1] archivat en Wayback Machine. / Great Russian Encyclopedia; in 35 vol.] / Ch. ed. Yu.S. Osipov. - M.: Great Russian Encyclopedia, 2004—2017. (rus)
- ↑ Mikhaïlov, V. I., & Shilov, S. P. (2005). Mining and Metallurgy in Siberia. Springer. Pàgines: 212. ISBN: 978-1402031047.
- ↑ Kuksov, A. (2012). Geological Resources of Siberia: Opportunities and Challenges. Geos Publishing. pag 301. ISBN: 978-5905010321.
- ↑ Kucherov, M., & Chernykh, A. (2018). Siberian Resources: Natural Wealth and Industrial Exploitation. Taylor & Francis. Pàgines: 367. ISBN: 978-1138044014.
- ↑ «Descripció de flickr.com» (en en).
- ↑ 7,0 7,1 Среднесибирское плоскогорье «Replanell central siberiana» en Wayback Machine (archivat el 24 de febrer de 2015).
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Tishkov, A. A. Siberia: A Cultural History (2003) Oxford University Press 304 pag ISBN: 978-0195138275
- ↑ Pavlova, Y. The Siberian Taiga: Forests of the World (2015) Springer 210 pag. ISBN: 978-3319174235
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- The Demise of the Siberian Plume (La desaparició del penacho siberiano) (anglés)
- №1 Travel Guide, guia de viage no. 1 (anglés)
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Meseta central siberiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.