República d'Entre Rius

La República d'Entre Rius o República Federal Entre-Riana va ser un efímer estat provincial de facto independent dins de les Províncies Unides del Riu de l'Argent. Va ser fundada per Francisco Ramírez el 29 de setembre de 1820, desapareixent poc despuix de la seua mort, ocorreguda el 10 de juliol de 1821. Quan el 28 de setembre d'eixe any Lucio Norberto Mansilla va ser elegit governador de la província d'Entre Rius, la República d'Entre Rius va quedar dissolta.

Pese al seu nom de "república", no es va proclamar com a estat formalment independent ni es va manifestar un propòsit secessioniste, sino que l'us de la paraula estava en contraposició a les idees monàrquiques i centralistes predominants en Buenos Aires. Quan en abril de 1821 Ramírez va iniciar la campanya que ho va dur a la mort va emetre una proclama que va titular Proclama del Governador d'Entre Rius don Francisco Ramírez, Cap Suprem de la República d'Entre Rius, als compatriotes de Buenos Aires i la seua campanya, deixant clar que es considerava un governador provincial dins de la mateixa pàtria que Buenos Aires.

Antecedents

Guerra entre Artigas i Ramírez

Artícul principal → Guerra entre Artigas i Ramírez.

L'1 de febrer de 1820 el general Ramírez, aliat del governador de la província de Santa Fe —Estanislao López— comandó l'eixèrcit federal que va véncer a José Rondeau en la batalla de Cepeda. Abdós vencedors varen firmar el 23 de febrer el Tractat del Pilar en el nou governador de Buenos Aires —Manuel de Sarratea— que estipulava que les províncies firmants reasumían la seua sobirania particular, pronunciant-se per la federació. Es convocava també a un congrés general que devia reunir-se en Sant Lorenzo. Els caps federals varen recordar a Buenos Aires el seu deure defendre a la Banda Oriental, encara que no li la comprometia en res respecte a això. Ramírez es va comprometre a invitar al seu fins a llavors cap superior, el protector dels pobles lliures José Artigas, a firmar el tractat, fent-ho no ya com el seu subordinat sino que com a aliat del governador de la Banda Oriental. En una clàusula secreta, el governador Sarratea es va comprometre a entregar abundant material de guerra als caps federals.

Quan les notícies de la firma del Tractat del Pilar varen aplegar a Artigas, l'exclusió de la província Oriental dels acorts va provocar el seu enfrontament en els caudillos federals litoraleños. Després de que Artigas fora batut per tropes brasileñas en la batalla de Tacuarembó, la seua vanguarda al mando de Francisco Javier Sití va desestajar a les forces de Ramírez de Concepció de l'Uruguay. Ramírez va resistir l'intent de subordinar-ho novament i va prendre les armes contra ell. En una primera trobada el 13 de juny en la batalla de les Guachas Ramírez va ser derrotat pel propi Artigas, pero el 24 de juny ho va véncer en la batalla de les Tunas, en la que va fer un inteligent us de l'artilleria al mando del comandant Lucio Norberto Mansilla. Est va ser enviat en la seua ajuda des de Buenos Aires en compliment d'una clàusula secreta del Tractat del Pilar, en calitat de custodie de l'armament que es va entregar a Ramírez. Posteriorment Artigas va anar novament derrotat en la batalla del Racó de Ávalos el 24 de juliol, marcant el final de l'etapa del liderage eixercit per Artigas, qui despuix d'intentar resistir en Missions, va deure refugiar-se fins a la seua mort en el Paraguay governat per José Gaspar Rodríguez de França.

Ocupació de Corrents i del sur de Missions

Mentres els seus segons perseguien a Artiga per tot el territori misionero, Ramírez va ocupar la ciutat de Corrents el 19 de setembre de 1820, i es va fer nomenar governador de la província de Corrents eixe dia, al mateix temps que lo era d'Entre Rius. El 14 d'octubre de 1820 va designar a Juan José Fernández Blanco com a comandant d'armes de Corrents. Ramírez va retindre el càrrec fins al 13 de febrer de 1821, quan va assumir Evaristo Carriego com a comandant del departament de Corrents.

En juny de 1820 Sant Antonio del Bote Chic (actual Concòrdia) va sofrir l'èxodo total dels seus moradores guaraníes artiguistas davant la derrota del seu líder, els qui varen creuar el riu Uruguay i es varen refugiar en la ribera de la Banda Oriental front a Sant Antonio del Bote Chic, atrets pel exjefe artiguista de Mandisoví, Dumenge Manduré, passat al bando lusità-brasiler. Manduré va rebre del comandant lusità-brasiler Carlos Federico Lecor el grau de tinent coronel i comandant del seu poble d'emigrats guaraníes.

El 5 de març de 1820 el que anara lloctinent d'Andrés Guazurary, Francisco Javier Sití, va ser aclamat com a comandant general interí de la província de Missions. El 25 de juliol es va passar al bando de Ramírez, firmant el 28 de juliol l'Acort de Mocoretá, a on va reconéixer a Ramírez la direcció de la província de Missions, incloent a Mandisoví que des d'agost de 1819 tenia un alcalde guaraní dependent del govern de Missions i un comandant militar per als criollos depenent d'Entre Rius.

Creació de la República

Retrat de Francisco Ramírez.

El 29 de setembre de 1820, dia de sant Miguel el sant patró del Continent d'Entre Rius, Ramírez va expedir en Corrents un reglament constitucional, el qual contava en 16 artículs normatius per a l'administració pública, la justícia, l'orde militar, l'orde econòmic i la policia. El 24 de novembre de 1820, per mig d'eleccions realisades en els pobles, va ser elegit cap suprem de la República, d'a on deriva el títul de suprem entrerriano en el que hui li'l recorda. El 30 del mateix més en la capella de La nostra Senyora del Rosari de Rosario del Tala va proclamar la creació de la República d'Entre Rius, com a província federal que desijava unir-se a les demés en una federació d'iguals.

Onze anys perentoris ha lluitat l'Amèrica del Sud per la seua llibertat i independència, combatent en la mar borrascoso de discòrdia intestinas que han entorpit la pronta realisació de l'obra més magestuosa que devia vore el món ilustrat; i, en la part que m'ha tocat, he fet l'esforç que ha estat en l'esfera de les meues facultats en el decoroso desig de ser útil al país, en la guerra que sosté contra l'Espanya en defensa dels seus sagrats drets.
Penetrat d'estos sentiments, res em serà més dolç i gloriós que oir el vot lliure d'eixos beneméritos habitants; el meu interés és el seu i de cap atra cosa he segut tan celós com dels seus drets naturals.
Per estes imperioses raons tinc a be ordenar a V. S. que ha la major brevetat mane a tots els pobles de la comprehensión del seu mando, que reunit el seu veïnat lliurement i precedit pel Comandant de cada poble, alcalde ordinari i oficial de més graduació que allí hi haguera, posada una taula en la plaça en tota la formalitat deguda, es procedixca a l'elecció del Cap Suprem que deu regir esta República, del sufragi de la qual es formarà un acta que deu guardar-se archivada en els Registres Públics, manant còpia a esta Supremacia per als fins que són consegüents.

Ofici de Ramírez ordenant la realisació d'eleccions

Ramírez va realisar als primers comicis en la regió, ya que va convocar als pobles per a que procediren a elegir al cap suprem de la República. Les eleccions es varen realisar en decembre de 1820, resultant triunfante Ramírez en forma unànim.

El territori comprenia a les actuals províncies d'Entre Rius i Corrents i part de Missions. Esta última es trobava en constant atac per part de Portugal.

El 24 de novembre de 1820 el governador de Buenos Aires, Martín Rodríguez, i el de Santa Fe, Estanislao López, varen firmar el Tractat de Benegas per mediació del governador de Còrdova, Juan Batiste Busts. Per este tractat Santa Fe va ser indemnisada en ganado vacú per Buenos Aires i es va acordar la reunió d'un congrés de diputats en la ciutat de Còrdova, en l'objecte d'organisar el país. El tractat deixava solament a Ramírez en el seu encabotament per lliberar la Banda Oriental i anulava vàries de les disposicions del Tractat del Pilar.

Vore també

• Història de la província d'Entre Rius
• Història de la província de Corrents
• Història de la província de Missions