Anar al contingut

Rendiment quàntic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El rendiment quàntic (Φ o φ), també conegut com a rendiment fotoquímic, d'una reacció induïda per la radiació és el número de voltes que es produïx un procés concret per cada fotó absorbit pel sistema. El procés citat és habitualment algun tipo de reacció química.

Definició

[editar | editar còdic]

El rendiment quàntic es definix[1] tal que

ϕ=nu´mero de eventos definidosnu´mero de fotones absorbidos,

per lo que en una reacció fotoquímica,

ϕ=nu´mero de mole´culas descompuestasnu´mero de fotones absorbidos.

Per a una reacció fotoquímica, el rendiment també es pot definir[2] tal que

ϕ=|dξ/dtdnγ/dt|,

a on el numerador és la velocitat de conversió i el denominador la velocitat d'absorció de fotons.

També pot ser definit per a atres processos, com la fluorescència:[3]

Φ=nu´mero de fotones emitidosnu´mero de fotones absorbidos.

Ací, el rendiment quàntic és l'eficàcia d'emissió d'un fluorocromo donat.

Eixemples

[editar | editar còdic]

El rendiment quàntic és utilisat en la modelización de la fotosíntesis:[4]

Φ=μmol CO2 fijadoμmol fotones absorbidos

En un procés de fotodegradación químic, quan una molècula es disocia despuix d'absorbir un quant de llum, el rendiment quàntic és el número de molècules destruïdes dividit pel número de fotons absorbits pel sistema. Ya que no tots els fotons són absorbits de forma efectiva, el rendiment quàntic serà normalment un número menor que 1.

Rendiments quàntics majors que 1 són possibles per a reaccions en cadena induïdes per la llum o una atra radiació, en les que un únic fotó pot provocar una llarga cadena de transformacions. Un eixemple és la reacció de l'hidrogen en el clor, en la que poden aplegar a formar-se 106 molècules de clorur d'hidrogen per cada quant de la llum blava absorbida.[5]

En espectroscòpia òptica, el rendiment quàntic és la provabilitat de que un estat quàntic dau es transforme en algun atre estat quàntic. Per eixemple, la fracció de molècules que, despuix de ser fotoexcitadas, passen de produir una llínea simple en un espectre lluminós a generar triplets.


El rendiment quàntic de fluorescència es definix com la proporció del número de fotons emesos respecte al número de fotons absorbits.[3] Experimentalment, poden calcular-se els rendiments relatius medint la fluorescència d'un fluorocromo de rendiment conegut en els mateixos paràmetros experimentals (llongitut d'ona d'excitació, ample d'obertura, fotomultiplicador, voltage...) que la substància analisada. El rendiment quàntic és llavors calculat com:

Φ=ΦR×𝐼𝑛𝑡𝐼𝑛𝑡R110AR110An2nR2

a on Φ és el rendiment quàntic, Int és l'àrea baix el pico d'emissió (en una escala de llongitut d'ona), A és l'absorbancia (també denominada «densitat òptica») en la llongitut d'ona d'excitació, i n és l'índex refractivo del dissolvent. El subíndex R denota els valors respectius de la substància de referència.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pure Appl. Chem..79(3)doi:10.1351/pac200779030293.Consultat el 7 d'abril de 2019.
  2. (2008) Quantities, Units and Symbols in Physical Chemistry, Tercera edició (en Inglés), Cambridge: IUPAC & RSC Publishing, p. 67. ISBN 978-0-85404-433-7.
  3. 3,0 3,1 Lakowicz, Joseph R. Principles of Fluorescence Spectroscopy (Kluwer Academic / Plenum Publishers 1999) p.10.
  4. (2008).J. Exp. Bot..59(7)
    1647–61.doi:10.1093/jxb/ern029.
  5. Laidler K.J., Chemical Kinetics (3rd ed., Harper & Row 1987) p.289 ISBN 0-06-043862-2
  6. Albert M. Brouwer, Standards for photoluminescence quàntum yield measurements in solution (IUPAC Technical Report), Pure Appl.