Anar al contingut

Reliquiari

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Relicario»)
Urna en els restants mortals de Sant Joan Vares batre de La Salle en la casa generalicia dels FSC en Roma.
Relíquia de santa Leticia. Ayerbe.

Es diu reliquiari[1], (paraula provinent del llatí reliquiae,)[2] a la caixa o estuche per a guardar relíquies o recorts dels sants i expondre-les a la veneració dels fidels.

Varen estar en us en el nom de encólpium ya en els primers sigles de l'Iglésia, encara que per llavors tenien caràcter privat i es duyen pendents del coll en forma de cajitas o de medalles en figures i inscripcions. Consten eixemplars per lo manco del IV i són célebres els que es troben del VI en el Tesor de Monza, regalats per Sant Gregori a la reina Teodolina. Entre ells, es troben certes botellita molt comunes en aquella época, que solament contenien cotó empapat en oli beneït o pres de les llànties que ardien junt al sepulcre d'algun màrtir. Per a la veneració pública de les relíquies en aquells primers sigles bastaven els sepulcres i altars que les contenien. Pero des del IX varen escomençar a colocar-se ademés sobre l'altar relicarios en forma de caixes o arqueta.

Esta forma de relicario va continuar en els sigles posteriors fins a l'época d'art ogival sent preferides les arqueta més o menys capaces i riques, segons la magnitut de les relíquies i la magnificencia del donant i aprofitant-se en freqüència per a l'objecte arqueta d'ús profà. D'Estes, es poden citar: El Arca santa de les Relíquies de la catedral d'Oviedo El Arca de sant Millán El cofrecillo de fusta chapeado d'argent repujada i en figures de sants en la parròquia d'Abárzuza (XI) La arqueta de bronze esmaltado i en figures de relleu en el monasteri de Siges i en el Museu de Burgos (XIII) La arqueta de Colónia La arqueta de Llemoges

El relicario va prendre des del XIII formes mu i variades i artístiques, sent les principals:

La d'arqueta i templete, imitant un temple en el seu arquerías ogivals i el seu crestería La d'ostensorio, en el seu peu i el seu torrecilla La de bust i estàtua, en l'image del Sant a que pertany la relíquia que allí s'arreplega


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Lajo Pérez, Rosina (1990). Léxico de arte, Madrid - España: Akal, p. 178. ISBN 978-84-460-0924-5. Consultat el 12 de junio de 2015.

El contingut d'este artícul incorpora material de Arqueologia i belles arts, de 1922, de Francisco Naval i Ayerbe, que es troba en el domini públic.

Enllaços externs