Anar al contingut

Relacions exteriors de l'Índia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Diplomatic relations of India.svg
Relacions diplomàtiques de l'Índia en 2024

l'Índia, oficialment la República de l'Índia, manté relacions diplomàtiques plenes en 201 Estats, entre ells Palestina, la Santa Sèu i Niue[nota 1][1] El Ministeri d'Assunts Exteriors (MEA) és l'organisme governamental responsable de la conducció de les relacions exteriors de l'Índia. En el tercera major despesa militar del món, la segona major força armada, la quinta major economia per taxes nominals de PIB i la tercera major economia en térmens de paritat de poder adquisitiu, l'Índia és una destacada potència regional i una superpotencia en ascens.[2][3]

Segons el Ministeri d'Assunts Exteriors, els principals objectius de la diplomàcia índia són la protecció dels interessos nacionals del país, la promoció de relacions amistoses en atres Estats i la prestació de servicis consulars a «estrangers i ciutadans indis en l'estranger»[4] En les últimes décades, Índia ha aplicat una política exterior expansiva, que inclou la política de «veïnat primer» encarnat per la SAARC, aixina com la política d'atendre a l'Est per a forjar relacions econòmiques i estratègiques més àmplies en atres països d'Àsia Oriental. També ha mantingut una política d'ambigüitat estratègica, que inclou la seua política nuclear de «no ser el primer en usar» i la seua postura neutral en la guerra rus-ucraniana.


Índia és membre de vàries organisacions intergovernamentals, com les Nacions Unides, el Banc Asiàtic de Desenroll, els BRICS i el G-20, considerat el principal locus econòmic de les nacions emergents i desenrollades.[5] Índia eixercix una influència destacada com a membre fundador del Moviment de Països No Alineats.[6] Índia també ha eixercitat un paper important i influent en atres organisacions internacionals, com la Cim d'Àsia Oriental,[7] l'Organisació Mundial del Comerç,[8] el Fondo Monetari Internacional (FMI),[9] el G8+5[10] i el Fòrum de Diàlec IBSA[11] Índia també és membre del Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructures i de l'Organisació de Cooperació de Shanghái. Com a antiga colónia britànica, Índia és membre de la Commonwealth de Nacions i seguix mantenint relacions en atres països de la Commonwealth.

Història

[editar | editar còdic]

Les relacions de l'Índia en el món han evolucionat des del Raj britànic (1857-1947), quan l'Imperi Britànic va assumir la responsabilitat de gestionar les relacions exteriors i de defensa. Quan Índia va obtindre l'independència en 1947, pocs indis tenien experiència en fer o dirigir la política exterior. No obstant, el partit polític més antic del país, el Congrés Nacional Indi, havia creat un chicotet departament d'assunts exteriors en 1925 per a establir contactes en l'estranger i donar publicitat a la seua lluita per l'independència. Des de finals de la década de 1920, Jawaharlal Nehru, que era un dels líders independentistes més interessats en els assunts mundials, va formular la postura del Congrés sobre qüestions internacionals junt en V. K. Krishna Menon; despuix de 1947, varen articular la visió del món d'Índia com a primer ministre i Ministre d'Assunts Exteriors de facto.


L'influència internacional de l'Índia va variar a lo llarc dels anys posteriors a l'independència. El prestigi i l'autoritat moral de l'Índia eren elevats en la década de 1950 i varen facilitar l'obtenció d'ajuda al desenroll tant d'Orient com d'Occident. Encara que el prestigi procedia de la postura no alineada d'Índia i, en particular, de la posició en que situava als diplomàtics indis, com Menon, per a mediar o conciliar en disputes alienes, la nació no va poder evitar que la política de la Guerra Freda s'entrellaçara en les relacions interestatales en el sur d'Àsia. En l'intensament debatuda qüestió de Cachemira en Pakistan, Índia va perdre credibilitat en rebujar les crides de les Nacions Unides a un plebiscit en la zona en disputa.[12]

En les décades de 1960 i 1970, la posició internacional d'Índia entre els països desenrollats i en desenroll es va desvanir durant les guerres en China i Pakistan, les disputes en atres països del sur d'Àsia i l'intent d'Índia d'igualar el respal de Pakistan per part d'Estats Units i China per mig de la firma del Tractat Indo-Soviètic d'Amistat i Cooperació en agost de 1971. Encara que Índia va obtindre una important ajuda militar i econòmica soviètica, que va contribuir a enfortir la nació, l'influència d'Índia es va vore mermada regional i internacionalment per la percepció de que la seua amistat en l'Unió Soviètica impedia una condena més directa de la presència soviètica en Afganistan. A finals de la década de 1980, Índia va millorar les seues relacions en Estats Units, atres països desenrollats i China, a el hora que mantenia estrets vínculs en l'Unió Soviètica. Les relacions en els seus veïns del sur d'Àsia, especialment Pakistan, Sri Lanka i Nepal, varen ocupar gran part de les energies del Ministeri d'Assunts Exteriors.[13]

Inclús abans de l'independència, el govern colonial indi mantenia relacions diplomàtiques semiautónomas. Tenia colónies (com l'Assentament d'Aden), que enviaven i rebien missions completes.[14] Índia va ser membre fundador tant de la Societat de Nacions[15] com de les Nacions Unides.[16] Despuix d'independisar-se del Regne Unit en 1947, Índia no va tardar en unir-se a la Mancomunidad de Nacions i va recolzar fermament els moviments independentistes d'atres colónies, com la Revolució Nacional Indonèsia.[17] La partició i diverses disputes territorials, sobretot la de Cachemira, tensarien les seues relacions en Pakistan durant anys. Durant la Guerra Freda, Índia va adoptar una política exterior de no alinear-se en cap bloc de grans potències. No obstant, Índia va estretir llaços en l'Unió Soviètica i va rebre d'ella un ampli respal militar.


El final de la Guerra Freda va afectar significativament a la política exterior d'Índia, de la mateixa manera que a la de gran part del món. En l'actualitat, el país tracta de reforçar els seus llaços diplomàtics i econòmics en Estats Units,[18][19] el bloc comercial de l'Unió Europea,[20] Japó,[21] Israel,[22] Mèxic,[23] i Brasil.[24] Índia també ha estretit llaços en els Estats membres de l'Associació de Nacions del Surest Asiàtic,[25] l'Unió Africana,[26] la Lliga Àrap[27] i Iran.[28]

Encara que Índia seguix mantenint una relació militar en Rússia,[29] Israel s'ha convertit en el segon soci militar d'Índia,[26] mentres que Índia ha forjat una sòlida associació estratègica en Estats Units.[18][30] La política exterior de Narendra Modi indica un gir cap a la regió asiàtica i, en térmens més generals, cap als acorts comercials.

Política

[editar | editar còdic]

La política exterior de l'Índia sempre ha considerat el concepte de veïnat com un círcul concèntric cada volta més ampli, entorn a un eix central de punts comuns històrics i culturals.[31]


Fins a 44 millons de persones d'orige indi viuen i treballen en l'estranger i constituïxen un important víncul en la mare pàtria. Un paper important de la política exterior índia ha segut garantisar el seu benestar en el marc de les lleis del país a on viuen.[31]

Funció del primer ministre

[editar | editar còdic]

Jawaharlal Nehru, el primer primer ministre de l'Índia, va promoure un fort paper personal del primer ministre. Nehru va eixercir simultàneament com a primer ministre i ministre d'Assunts Exteriors; ell mateixa prenia totes les decisions importants de política exterior despuix de consultar en els seus assessors i després confiava la direcció dels assunts internacionals a alts càrrecs del Servici Exterior indi. Va ser el principal pare fundador del Panchsheel o els Cinc Principis de Coexistència Pacífica.

Els seus successors varen seguir eixercint un control considerable sobre les relacions internacionals d'Índia, encara que varen nomenar ministres d'Assunts Exteriors per separat.[32][33][34]

Archiu:Jawaharlal Nehru at the UN General Assembly, New York, 1948.jpg
Jawaharlal Nehru, primer primer ministre de l'Índia, dirigint-se a les Nacions Unides (1948)

El segon primer ministre de l'Índia, Lal Bahadur Shastri (1964-66), va ampliar l'Oficina del primer ministre (a voltes cridada Secretaria del primer ministre) i va ampliar les seues competències. En la década de 1970, l'Oficina del primer ministre s'havia convertit en el coordinador de facto i el supra-ministeri del govern indi. El major protagonisme de l'oficina va reforçar el control del primer ministre sobre l'elaboració de la política exterior en detriment del Ministeri d'Assunts Exteriors. Els assessors de l'oficina proporcionaven canals d'informació i recomanacions polítiques adicionals als oferits pel Ministeri d'Assunts Exteriors. Una part subordinada de l'oficina -l'Ala d'Investigació i Anàlisis (RAW)- funcionava de manera que ampliava significativament l'informació de que disponien el primer ministre i els seus assessors. La RAW recopilava informació, proporcionava anàlisis d'inteligència a l'Oficina del primer ministre i portava a terme operacions encobertes en l'estranger.

El control del primer ministre i la seua dependència d'assessors personals en l'Oficina del primer ministre va ser especialment fort durant els mandats d'Indira Gandhi (1966-77 i 1980-84) i el seu fill, Rajiv (1984-89), que la va succeir, i més dèbil durant els periodos de governs de coalició. Als observadors els resulta difícil determinar si la presa de decisions sobre qualsevol assunt correspon al Ministeri d'Assunts Exteriors, al Consell de Ministres, al Gabinet del primer ministre o al propi primer ministre.[35]


No obstant, el primer ministre té llibertat per a nomenar assessors i comités especials que examinen diverses opcions i àrees d'interés en política exterior. En un cas recent, Manmohan Singh va nomenar a K. Subrahmanyam en 2005 per a dirigir un grup de treball especial del govern encarregat d'estudiar els «Desenrolls Estratègics Globals» durant la pròxima década.[36] El grup de treball va presentar les seues conclusions al primer ministre en 2006.[37][38] L'informe encara no s'ha fet públic.

Archiu:Bush meets Pranab Mukherjee.jpg
Pranab Mukherjee, exministre de Finances i expresident de l'Índia, en l'expresident nortamericà George W. Bush en 2008.

L'inclinament històric de l'Índia cap a una política exterior «no alineada» ha experimentat un canvi baix el liderage del primer ministre Narendra Modi des de 2014, ya que Nova Delhi ha mostrat un major nivell de «asertividad» en els seus compromisos internacionals.[39]

Ministeri d'Assunts Exteriors

[editar | editar còdic]

El Ministeri d'Assunts Exteriors és l'organisme del govern indi responsable de les relacions exteriors d'Índia. El ministre d'Assunts Exteriors té ranc de gabinet com a membre del Consell de Ministres.

Subrahmanyam Jaishankar és l'actual ministre d'Assunts Exteriors. El Ministeri conta en un ministre d'Estat, V Muraleedharan. El secretari d'Assunts Exteriors de l'Índia és el cap del Servici Exterior de l'Índia (IFS) i, per tant, és el cap de tots els (embaixadors) i alts comissionats indis.[40] Vinay Mohan Kwatra és l'actual Secretari d'Assunts Exteriors de l'Índia.[41]

Política d'atendre a l'Est

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Política d'atendre a l'Est.

En l'era posterior a la Guerra Freda, un aspecte significatiu de la política exterior d'Índia és la Política d'atendre a l'Est. Durant la guerra freda, les relacions d'Índia en els seus veïns del surest asiàtic no varen ser sòlides. Despuix del final de la guerra freda, el govern indi es va donar conte de l'importància de corregir este desequilibri en la seua política exterior. En conseqüència, a principis dels anys noranta del sigle passat, el govern de Narsimha Rao va posar en marcha la política de mirar cap a l'Est. Inicialment, es va centrar en renovar els contactes polítics i econòmics en els països de l'est i el surest asiàtic.

Archiu:The Prime Minister, Dr. Manmohan Singh at the opening ceremony of third Summit of the Bay of Bengal Initiative for Multi-Sectoral Technical and Economic Cooperation (BIMSTEC), at Nay Pyi Taw, Myanmar on March 04, 2014 (1).jpg
El primer ministre, Dr. Manmohan Singh, en la cerimònia d'obertura del tercer Cim de l'Iniciativa del Golf de Bengala per a la Cooperació Tècnica i Econòmica Multisectorial (BIMSTEC), en Nay Pyi Taw, Myanmar, el 4 de març de 2014.

Hui en dia, en el marc de la Política d'atendre a l'Est, el Govern de l'Índia està fent especial recalcament en el desenroll econòmic de l'atrassada regió nort-oriental d'Índia, aprofitant l'enorme mercat de l'ASEAN, aixina com els recursos energètics disponibles en alguns dels països membres de la ASEAN, com Birmània.[42] La Política d'atendre a l'Est es va posar en marcha en 1991, just despuix del final de la Guerra Freda, despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica. Despuix de l'inici de la lliberalisació, va ser una decisió política molt estratègica adoptada pel govern en política exterior. Citant al primer ministre Manmohan Singh, «va anar també un canvi estratègic en la visió índia del món i del lloc d'Índia en l'economia global en evolució».

La política va rebre un impuls inicial quan el llavors primer ministre Narasimha Rao va visitar China, Japó, Corea del Sur, Vietnam i Singapur, i Índia es va convertir en un important soci de diàlec en la ASEAN en 1992. Des de principis d'este sigle, Índia ha donat un gran impuls a esta política convertint-se en soci de la ASEAN en el cim (2002) i participant en algunes iniciatives regionals com el BIMSTEC i la Cooperació Ganga-Mekong, i ara convertint-se en membre de la Cim d'Àsia Oriental (EAS) en decembre de 2005.[43]

Des de la dissolució de l'Unió Soviètica, Índia ha forjat una associació més estreta en les potències occidentals. En la década de 1990, els problemes econòmics d'Índia i la desaparició del sistema polític mundial bipolar varen obligar al país a revaluar la seua política exterior i ajustar les seues relacions exteriors. Les polítiques anteriors varen resultar inadequades per a fer front als greus problemes interns i internacionals als que s'enfrontava Índia. El final de la Guerra Freda destripó el significat central de la no alliniació i va deixar a la política exterior índia sense una direcció significativa. Les dures i pragmàtiques consideracions de principis dels noranta seguien veent-se dins del marc no alineat del passat, pero la desintegració de l'Unió Soviètica va eliminar gran part de l'influència internacional d'Índia, que no va poder compensar en les seues relacions en Rússia i els demés Estats postsoviéticos. Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, Índia va millorar les seues relacions en Estats Units, Canadà, França, Japó i Alemània. En 1992, Índia va establir relacions diplomàtiques formals en Israel i esta relació va créixer durant els governs de l'Aliança Democràtica Nacional (NDA) i els posteriors de l'Aliança Progressista Unida (UPA).[44]


A mitan de la década de 1990, Índia va atraure l'atenció del món cap al terrorisme respalat per Pakistan en Cachemira. La guerra de Kargil va supondre una important victòria diplomàtica per a Índia. Estats Units i l'Unió Europea varen reconéixer que els militars paquistanins s'havien infiltrat illegalment en territori indi i varen pressionar a Pakistan per a que es retirara de Kargil. Estats Units i l'Unió Europea varen calificar de terroristes a varis grups militants anti-Índia en base en Pakistan.

En 1998, Índia va provar armes nuclears per segona volta (vore Pokhran-II), lo que va provocar vàries sancions nortamericanes, japoneses i europees a Índia. El llavors ministre de Defensa indi, George Fernandes, va afirmar que el programa nuclear indi era necessari perque suponia una mida dissuasòria front a la possible amenaça nuclear chinenca. La majoria de les sancions impostes a Índia es varen retirar en 2001.[45]

Archiu:BRICS heads of state and government hold hands ahead of the 2014 G-20 summit in Brisbane, Australia (Agencia Brasil).jpg
Índia ha representat a sovint els interessos dels països en desenroll en diverses plataformes internacionals. En l'image, Vladímir Putin, Narendra Modi, Dilma Rousseff, Xi Jinping i Jacob Zuma, 2014.

Despuix dels atentats de l'11 de setembre de 2001, les agències d'inteligència índies varen proporcionar a Estats Units informació significativa sobre les activitats d'Al Qaeda i grups afins en Pakistan i Afganistan. L'àmplia contribució d'Índia a la Guerra contra el Terror, unida a l'auge de la seua economia, ha favorit les relacions diplomàtiques del país en varis països. En els últims tres anys, Índia ha realisat numeroses maniobres militars conjuntes en nacions nortamericanes i europees que han donat lloc a un enfortiment de les relacions bilaterals entre Estats Units i Índia i entre la UE i Índia. El comerç bilateral d'Índia en Europa i Estats Units s'ha més que duplicat en els cinc anys transcorreguts des de 2003.[46]


Índia ha impulsat reformes en la ONU i la OMC en resultats desiguals. La candidatura d'Índia a un lloc permanent en el Consell de Seguritat de la ONU conta actualment en el respal de varis països, com França, Rússia,[47] Regne Unit,[48] Alemània, Japó, Brasil,[49] Austràlia[50] i Emirats Àraps Units.[51] En 2004, Estats Units va firmar un acort de cooperació nuclear en Índia a pesar de que este país no forma part del Tractat de No Proliferació Nuclear. Estats Units va argumentar que el sòlit historial de no proliferació nuclear d'Índia la convertia en una excepció, no obstant, açò no ha persuadit a atres membres del Grup de abastecedores nuclears a firmar acorts similars en Índia. Durant una visita d'Estat a Índia en novembre de 2010, el president nortamericà Barack Obama va anunciar el respal d'Estats Units a la candidatura d'Índia com a membre permanent del Consell de Seguritat de la ONU,[52] aixina com l'entrada d'Índia en el Grup de Suministradors Nuclears, l'Acort de Wassenaar, el Grup d'Austràlia i el Règim de Control de Tecnologia de Missils.[53][54] Des de giner de 2018, Índia és membre de l'Acort de Wassenaar, el Grup d'Austràlia i el Règim de Control de Tecnologia de Missils.[55]

Vore també

[editar | editar còdic]
  • Índia i les Nacions Unides
  • Moviment de Països No Alineats
  • Llista de missions diplomàtiques en l'Índia
  • Llista de missions diplomàtiques de l'Índia
  • Llista de visites diplomàtiques a l'Índia
  • Llista de tractats d'extradició de la República de l'Índia
  • Ala d'Investigació i Anàlisis
  • Política de visats de l'Índia
  • Requisits de visat per a ciutadans indis
  • Govern de l'Índia

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ www.mea.gov.in.
  2. ↑
  3. ↑ Strategic Àsia 2008–09.
  4. ↑ www.mea.gov.in..
  5. ↑ «Àsia to play bigger role on world stage: report - People's Daily Online». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2020. Consultat el 2024-06-06.
  6. ↑ «G8 SUMMIT: Developing Countries Stand Firm by Kyoto Protocol». Inter Press Service. Consultat el 2024-06-06.
  7. ↑ Goliath.ecnext.com.
  8. ↑ Journal Star.
  9. ↑ «Do Magistrates Delay Courts?» (en en). Mmegi Online. Consultat el 2024-06-06.
  10. ↑ «G8 plus 5 equals power shift | The Australian». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2008. Consultat el 2024-06-06.
  11. ↑ «Índia, Brazil, South Africa - the power of three» (en en). www.bilaterals.org. Consultat el 2024-06-06.
  12. ↑ Commonwealth & Comparative Politics.
  13. ↑ «Índia - Foreign Relations». countrystudies.us. Consultat el 2024-06-06.
  14. ↑ «dfltweb1.onamae.com – このドメインはお名前.comで取得されています。». dfltweb1.onamae.com. Consultat el 2024-06-06.
  15. ↑ Indiana.edu.Consultat el 21 de juny de 2024.
  16. ↑ United Nations.
  17. ↑ «Jakarta Post».
  18. ↑ 18,0 18,1 «Fact Sheet: United States and Índia: Strategic Partnership». georgewbush-whitehouse.archives.gov. Consultat el 2024-06-06.
  19. ↑ Consultat el 21 de juny de 2024.
  20. ↑ Consultat el 21 de juny de 2024.
  21. ↑ Ibef.org.
  22. ↑ Meria.idc.ac.il.
  23. ↑
  24. ↑ «Índia, Brazil ink nine agreements». www.rediff.com. Consultat el 2024-06-06.
  25. ↑ Ibef.org.
  26. ↑ 26,0 26,1 «"Índia 2nd largest importer of conventional weapons," Business Standard, February 14, 2008.». Consultat el 2024-06-06.
  27. ↑ Worldcat.org.
  28. ↑ «[1]». Consultat el 2024-06-06.
  29. ↑ Carnegieendowment.org.
  30. ↑ archive.is..Consultat el 21 de juny de 2024.
  31. ↑ 31,0 31,1 «UKMoney.net and Indianembassy.org» (en en-gb). UK Money. Consultat el 2024-06-06.
  32. ↑ The Saturday Evening Post.
  33. ↑ Panchsheel Publishers.
  34. ↑ C. Hurst & Co. Publishers.
  35. ↑ Bharat-rakshak.com.Consultat el 21 de juny de 2024.
  36. ↑ The Hindu. Chennai, Índia.Consultat el 21 de juny de 2024.
  37. ↑ The Asian Age. Índia.Consultat el 21 de juny de 2024.
  38. ↑ News.indiainfo.com.Consultat el 21 de juny de 2024.
  39. ↑ «How PM Modi changed the face of Indian foreign policy – DW – 05/06/2019» (en en). dw.com. Consultat el 2024-06-06.
  40. ↑ «Embassy /High Commission /Consulate General of Índia». meaindia.nic.in. Consultat el 2024-06-06.
  41. ↑ www.mea.gov.in.
  42. ↑ Assam Tribune.
  43. ↑ Indianmba.com.Consultat el 21 de juny de 2024.
  44. ↑ Indembassy.co.il.Consultat el 21 de juny de 2024.
  45. ↑ Expressindia.com.Consultat el 21 de juny de 2024.
  46. ↑ Consultat el 21 de juny de 2024.
  47. ↑ «[2]». Consultat el 2024-06-06 (en en-GB).
  48. ↑ «[3]». Consultat el 2024-06-06.
  49. ↑ The Hindu.Consultat el 21 de juny de 2024.
  50. ↑ Australian Broadcasting Corporation.Consultat el 21 de juny de 2024.
  51. ↑ The Hindu.
  52. ↑ The Times of Índia.Consultat el 21 de juny de 2024.
  53. ↑ «Breaking News, World News and Video from Al Jazeera» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2024-06-06.
  54. ↑ Voice of America.Consultat el 21 de juny de 2024.
  55. ↑ «[4]». Consultat el 2024-06-06.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Relacions_exteriors_de_l%27Índia&oldid=885081»