Jaume I

Jaume I

Jaume I de Valéncia, Aragó, Mallorca i Montpellier, naixqué el 2 de febrer de 1208 en Montpellier (sur de França) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema.

Biografia

Jaume I fon fill del rei En Pere II d’Aragó, sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne.

Fon el conquistador de tres regnes: Mallorca (1229), Valéncia (1241) i Múrcia (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de Simón de Montfort, son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manament del Papa Inocenci III.

Tenia sis anys quan fon jurat en les Corts de Lleida de l'any 1214. Heretà el senyoriu de Montpellier a la mort de sa mare en (1219).

En el més de febrer de l'any 1221 va contraure matrimoni en Leonor de Castella de Plantagenet-Anglaterra, filla del rei Alfons VIII, germana de Na Berenguela i tia de Ferrando III; i s'apoderà de Mallorca l'últim dia de l'any 1228.

Estatua a Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnànim de Valéncia

Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de Castella i Aragó en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-Hongria i Courtenay, coneguda com Na Violant d'Hongria, filla d'Andreu II, rei d'Hongria (setembre de 1235); tres anys despuix, el 9 d'octubre de 1238, feu la seua entrada triunfal en Valéncia, que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, Regne de Valéncia, afegit al d'Arago, Corona d'Aragó.

En l'any 1240 concedix a la ciutat de Valéncia un fur inspirat en el dret romà: Els Furs, donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en Mallorca, creà una corona i es titulà rei de Valéncia. En 1261 convocà les corts en la ciutat de Valéncia, en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.

Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, Pere III rei d'Aragó i Valéncia, i a Jaume II rei de Mallorca, Senyor-Baró de Montpellier, Comte del Rosselló, de la Cerdanya, de Conflent, i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué vàries amants.

En l'any 1276, el 27 de juliol va caure malalt, Jaume I va fallir en la ciutat de Valéncia quan es disponia a partir cap a Tarragona, a on proseguiria per a descansar en el Monasteri de Poblet. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la Casa d'Aragó.

Bust de Jaume I d'Aragó en Madrit (1976) per Nassio Bayarri

Cites

El Conquistador dispuso por fin definitivamente en Els Furs que fuera ésa lengua la oficial del Reino. Busquen todos los que esto lean el folio 65 vuelto del códice “Els Furs” del Ayuntamiento de Valencia. Y en él encontrarán en el capítulo: de sentencias lo que ordenó don Jaime a los jueces que es esto que aquí transcribo:

'Els jutges en romanç, diguen les sentencies que donaran'

No tenemos ya la menor duda. El Rey, para que el pueblo valenciano, tanto cristiano como moro, pueda entender las sentencias que dictan los jueces, ordena e impone a éstos que las digan y las escriban en la única lengua que las gentes del pueblo del Reino de Valencia entienden y hablan; la que existe entonces; el romanç.

[...]

El Rey nos dio unos fueros para que a través de los siglos los valencianos los completaran y mejoraran. Marcó unas pesas y medidas particulares para que a través de los tiempos los valencianos crearan la agricultura y las industrias. Nos dio una moneda particular del Reino, “els reals”, para que los valencianos creáramos el comercio. Y le dio reconocimiento oficial al romanç por ser la lengua que el pueblo hablaba; y de la que, como semilla, el pueblo de Valencia a través de los siglos, cultivándola, supo crear, pulir y hacer gloriosa su propia lengua, la lengua valenciana, la que nadie nos enseñó ni pudo traer, la que el pueblo creó por sí mismo, la que ni en conciencia ni en ley nos puede arrancar del alma del pueblo de Valencia.

'El idioma del Rey Don Jaime' (Las Provincias, 1979), per Vicent Giner Boira

Vore també

• Regne de Valéncia
• Reis de Valéncia
• Llibre dels fets
• La tomba de Jaume I
• Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uxó
• Corona d'Aragó

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jaume I.
• Desclasificando: los 120 pergaminos de Jaime I de la Catedral de Valencia. 1ª parte - Valentia Mediaevalis. La Catedral medieval de Valencia
• Las últimas horas de Zayyan - ABC
• San Jaime, la primera cofradía que fundó Jaime I en Valencia - Levante-EMV