La tomba de Jaume I

Real Monasteri de Santa Maria de Poblet

Les despulles del rei Jaume I, han passat diferents vicissituts durant el temps.

Fon desig del rei Jaume I ser soterrat en el Monasteri de Poblet. Jaume I, des de la seua mort, el 27 de juliol de 1276, en Valéncia, estigueren les seues despulles soterrades, en caixa de fusta d'anouer, en el presbiteri de la Catedral de Valéncia, fins a l'any 1278 (maig), quan foren traslladades per mar a Tarragona, fon soterrat en una tomba de pedra, fins que es construïren les tombes reals (1378 a 1479), en el presbiteri del Monasteri de Poblet, per a la cerimònia, aplegaren els reis d'Aragó, la reina de Castella, na Violant, filla del difunt, i prelats del regne i gran comitiva d'hòmens rics. Pere el Cerimoniós, també va triar en 1340 el Monasteri de Poblet per al repòs de les seues despulles mortals, manifestant el seu desig a l'Abat de Poblet, Ponç de Copons. Les tombes reals se conclogueren en 1377 i en un íntim acte religiós, solemne i emotiu, presidit per l'Abat de Poblet, Guillem d'Agulló i en representació de la Casa Real i l'assistència de tota la comunitat cistercenc es procederia a la colocació dels ferétres.

Durant la I Guerra Carlista, el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia en vingué una atra de pijor, la Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i d'atres obres d'art i objectes de valor.

En l'any 1836 les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencats i oberts els sarcòfecs. Tirades per terra les despulles de Jaume I, Pere III i Joan I. En l'any 1837, el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar les despulles reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-les en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-les. En 1841 es va fer lo mateix en les despulles dels reis Ferrando I d'Antequera i d'Alfons I el Cast.

En l'any 1843 el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat de les despulles de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos se colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custòdia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.

Per Decret del 11 de maig de l'any 1942 se dispongué els trasllat de les despulles dels reis de l'antiga Corona d'Arago de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon en l'any 1952 despuix d'un atre decret quan realment se dugué a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de Barcelona, Valéncia, Saragossa, Girona, Balears, Alacant, Hosca, Castelló de la Plana, Lleida i Terol i una comissio de la Foral de Navarra, aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Aragó, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El 4 de juny de 1952 se traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, Francisco Franco Bahamonde, acompanyat de la seua dòna i seguit d'alguns ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i d'atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'Orde del Císter, vengut expressament de Roma per a la solemne i històrica cerimònia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, sèu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels Reis d'Aragó.