Regnans in Excelsis (Regnant sobre les Altures) és una bula papal publicada el 25 de febrer de 1570 per Pío V declarant a «Isabel, la pretesa Reina d'Anglaterra i servidora del crim» com hereje i lliberant tots els seus súbdits de qualsevol llealtat cap a ella, inclús aquells que hagueren «prestat jurament cap a ella», i ademés excomulgando a qualsevol que obedira les seues órdens.[1]

El papa Pío V.
La reina Isabel I d'Anglaterra.
Decretem i ordenem a tots els singulars i nobles, subjectes, pobles i uns atres que no tenen que obedir les seues órdens, mandats i lleis. Tots aquells que actuen en sentit contrari els inclourem en esta sentència d'excomunió.

La bula, escrita en llatí, rep el nom pel seu íncipit, les tres primeres paraules del text, i significa «Regnant sobre les Altures» (una referència a Deu).[2] Entre les ofenses de la Reina, «Ha eliminat el Consell Real, format per la noblea d'Anglaterra, i l'ha omplit d'hòmens obscurs, sent herejes.»

Antecedents

El Papat s'havia reconciliat prèviament en María I, qui devovió l'Iglésia d'Anglaterra i l'Iglésia d'Irlanda al catolicisme. Despuix de la mort de María en novembre de 1558, el Parlament d'Isabel va aprovar l'Acta de Supremacia de 1559, que va restablir l'independència de l'Iglésia d'Anglaterra i l'Iglésia d'Irlanda del primat papal. Esta bula pot ser vista com un acte de venjança per l'estament religiós, pero degut a que es va retardar onze anys, és més provable que fora instigada per la pressió de Felipe II d'Espanya, del Duc de Norfolk, o de María, reina d'Escòcia, tots ells tenien un interés personal en el derribe d'Isabel. El retart va ser causat en part per una série de pretenents catòlics reals que esperaven casar-se en Isabel, i perque ella havia tolerat el cult catòlic en privat.

Conseqüències

… La mateixa dòna, va comprar i va usurpar al seu favor el lloc del cap suprem de l'Iglésia en Anglaterra, ha tornat a reduir el mateix regne, que havia segut tornat a la fe catòlica i als bons fruts, a una ruïna miserable… declarem que la mencionada Elizabeth és hereje i productora i defensora d'herejes… que ella i els seus seguidors han incorregut en la sentència d'excomunió… la declarem privada de tots els drets i el poder, la dignitat i el privilegi. Declarem a tots els nobles, súbdits i persones i tots els demés que els obedixen, lliberats de qualsevol víncul de fidelitat i obediència cap a ella… prohibim que algú els obedixca… i excomulgamos a qui faça lo contrari.

La bula va ser emesa a favor, encara que posteriorment, del Alçament del Nort (1569) en Anglaterra,[3] i de la primera rebelió de Desmond en Irlanda, en el respal catòlic estranger, va endurir la seua opinió en contra dels seus terratinents catòlics. La primera rebelió de Desmond va esclatar en Irlanda en juny de 1569. Encara que el seu propòsit principal estava destinat per a preservar l'independència dels senyors feudals del tro anglés, va desenrollar connotacions religioses quan va intervindre James Fitzmaurice Fitzgerald, qui va buscar el respal de l'Europa catòlica.

La bula va declarar a la reina Isabel excomulgada i va absoldre als seus súbdits de qualsevol llealtat cap a ella. També excomulgó a qualsevol que obedira les seues órdens.[4] Pío V no va consultar a cap governant catòlic. Tant Felipe II d'Espanya com l'emperador del Sacre Imperi Romà, Maximiliano II no estaven d'acort en el seu enfocament. Felipe va pensar, correctament, que això solament enduriria el tractament de la Corona cap als catòlics anglesos.[5]Un d'ells, John Felton, va publicar la bula en la porta del bisbat anglicà de Londres el 25 de maig, sent eixecutat el 8 d'agost de 1570.[6]

La bula va provocar que el govern anglés adoptara medides més repressives contra els jesuïtes, als que temien que estigueren actuant en interés d'Espanya i el Papat. Esta reacció pronte va semblar justificada: va ser la publicació en Anglaterra de la exhortación de Pío V que va donar l'impuls a la Conspiració de Ridolfi, en la que el Duc de Norfolk devia seqüestrar o assessinar a la reina Isabel, instalar a María, reina d'Escòcia en el tro i després convertir-se de facto en rei en casar-se en ella.[7] El 1571 Heinrich Bullinger de Zuric va publicar una refutació de la bula.[8]

Referències

  1. ↑ McGrath, Patrick (1967). Papists and Puritans under Elizabeth I, Poole, England: Blandford Press, p. 69.
  2. ↑ Text de Regnans in excelsis, 1570.
  3. ↑ Ehler, Sidney Z., Church and State Through the Centuries, (Biblo-Moser, 1988), p. 180.
  4. ↑ McGrath, Patrick (1967). Papists and Puritans under Elizabeth I (en anglés), Poole, England: Blandford Press, p. 69.
  5. ↑ "Regnans in Excelsis", Historical Dictionary of the Elizabethan World, (John A. Wagner, ed.), Routledge, 2000, ISBN 9781579582692 |idioma=anglés}}
  6. ↑ Alejandro, Cañeque (2020-05-30). Un imperi de màrtirs: Religió i poder en les fronteres de la Monarquia Hispànica (en es), Marcial Pons Edicions d'Història. ISBN 978-84-17945-78-7. Consultat el 2026-03-30.
  7. ↑ Haynes, Alan (2004). Walsingham: Elizabethan Spymaster and Statesman, Stroud, England: Sutton Publishing, p. 13. ISBN 0-7509-3122-1.
  8. ↑ Bullae Papisticae davant biennium contra sereniss. Angliae, Franciae & Hyberniae Reginam Elizabetham & contra inclytum Angliae Regnum promulgatae, refutatio, orthodoxaeque Reginae, & vniuersi Regni Angliae defensio. John Day, Londres 1571