Regla de Thorson
La regla de Thorson (cridada aixina en referència a Gunnar Thorson per S. A. Mileikovsky en 1971)[1] és una regla ecogeográfica que establix que els invertebrats marins bentónicos en latitut baixes tendixen a produir grans cantitats d'ous que es convertixen en larves pelágicas (a sovint planctotróficas [alimentació de plàncton]) i àmpliament disperses, mentres que en latitut altes tals organismes tendixen a produir menys i més grans ous lecitotróficos (que s'alimenten de la yema) i crío més grans, a sovint per viviparidad o ovoviviparidad, que a sovint es incuban.[2]
Grups involucrats
[editar | editar còdic]La regla es va establir originalment per a invertebrats del fondo marí, pero també s'aplica a un grup de cucs parasitarias, ectoparásitos monogénicos en les brànquias dels peixos marins.[3] La majoria de les espècies de latitut baixes de Monogenea produïxen grans cantitats de larves ciliadas. No obstant, en latitut altes, les espècies de la família Gyrodactylidae completament vivípares, produïxen pocs descendents sense cilias i són molt rares en les latitut baixes, representen la majoria de les monogeneas branquiales, és dir, al voltant del 80-90% de totes les espècies en les latitut altes del nort, i aproximadament un terç de totes les espècies en aigües antàrtiques i subantárticas, contra menys del 1% en aigües tropicals. Senyes compilados per A. V. Gusev en 1978 indiquen que Gyrodactylidae també pot ser més comuna en aigües dolces fredes que en els sistemes tropicals d'aigua dolça, lo que sugerix que la Regla de Thorson seria aplicable als invertebrats d'aigua dolça.[4]
Hi ha excepcions a la regla, com per eixemple els caragols ascoglosanos: els ascoglosos tropicals tenen una major incidència de lecitotrofia i desenroll directe que les espècies templades.[5] Un estudi realisat en 2001 va indicar que dos factors són importants per a que la regla de Thorson siga vàlida per als gasteròpodes marins: 1) l'hàbitat deu incloure substrats rocosos, perque els hàbitats de fondo bla semblen favorir el desenroll no pelágico; i 2) és necessari comparar un conjunt divers de tàxons per a evitar el problema de les restriccions filéticas, que podrien llimitar l'evolució dels diferents modos de desenroll.[6]
Aplicació a espècies d'aigües profundes
[editar | editar còdic]El gradient de temperatura des de les aigües superficials càlides fins a les profunditats de la mar és similar al dels gradient latitudinales. Per lo tant, es pot esperar un gradient com es descriu per la regla de Thorson. No obstant, l'evidència de tal gradient és ambigua;[1] Gyrodactylidae encara no s'han trobat en les profunditats de l'mar.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mileikovsky, S. A. 1971. Types of larval development in marine bottom invertebrates, their distribution and ecological significance: a reevaluation. Marine Biology 19: 193-213
- ↑ Thorson, G. 1957 Bottom communities (sublittoral or shallow shelf). In "Treatise on Marine Ecology and Palaeoecology" (Ed J.W. Hedgpeth) pp. 461-534. Geological Society of America.
- ↑ 3,0 3,1 Rohde, K. 1985. Increased viviparity of marine parasites at high latitut. Hydrobiologia 127: 197-201.
- ↑ Gusev, A.V. 1978. Monogenoidea of freshwater fish. Principles of systematics, analysis of the world fauna and its evolution. Parasitologicheskij Sbornik 28: 96-198 (in Russian).
- ↑ Krug, P.J. 1998. Poecilogony in an estuarine opisthobranch: planktotrophy, lecithotrophy, and mixed clutches in a population of the ascoglossan Alderia modesta. Marine Biology 132:483-494.
- ↑ Gallardo, C.S. and Penchaszadeh, P.E. 2001. Hatching mode and latitude in marine gastropods: revisiting Thorson's paradigm in the southern hemisphere. Marine Biology 138 547-552
- Este artícul conté una traducció derivada de «Regla de Thorson» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.