Registre de temperatures de l'últim mileni

Archiu:1000 Year Temperature Comparison.png

Reconstrucció de les Tº en el Hemisferi Nort del 2º mileni, a to en varis artículs antics (llínees azuladas), més nous (llínees rojoses), i registre instrumental (llínea negra).

El registre de temperatures de l'últim mileni és la reconstrucció del registre de temperatures promig des de l'any 1000 en el hemisferi nort, posteriorment estés fins a l'any 1, i després també cobrint el hemisferi sur.

Com solament es conta en un registre confiable de la temperatura superficial des de 1850, és necessari usar distints indicadors indirectes —cridats proxies— per a reconstruir les temperatures anteriors. Estos inclouen amples d'anells d'arbres, creiximent de corals i variacions isotòpiques en núcleus de gèl. No obstant, la cobertura d'estos proxies és escassa: inclús els millors registres proxy contenen observacions molt inferior a les grans époques dels registres d'observació. Ademés, existixen problemes en la conexió dels proxies (per eixemple, ample d'anells d'arbres) a la variable d'interés (per eixemple temperatura).

L'estudi del clima del passat és d'interés per als científics, puix millora la comprensió de la variabilitat climàtica actual i proporciona una millor base per a les proyeccions futures del clima. En particular, si la naturalea i la magnitut de la variabilitat natural del clima es pot establir, els científics seran capaços de detectar en millor manera les contribucions antropogénicas al calfament global. cal aclarir que, no obstant, a pesar de que la reconstrucció de les temperatures obtingudes des de les senyes que brinden els proxies nos ajuden a entendre les característiques de la variació del clima natural, açò es basa en una àmplia varietat de metodologia en les que les reconstrucció de proxy són solament una menuda part.

D'acort en totes les reconstrucció de temperatura importants publicats en revistes revisades per parells (vore gràfic), l'increment en la temperatura en el XX i la temperatura a finals d'este sigle és la més alta en els registres. L'atenció ha tendit a centrar-se en els primers treballs de Michael E. Mann, Bradley and Hughes (1998), el gràfic malnomenat dels quals «pal d'hockey» va ser presentat en el 2001 en el reporte de l'United Nations Intergovernmental Panel on Climate Change. La metodologia i els conjunts de senyes usades per a la creació del the Mann et al. (1998) versió del gràfic del pal d'hockey estan en controvèrsia en Stephen McIntyre i Ross McKitrick, encara que el gràfic està en general acceptat per la comunitat científica.

Tècniques generals i precisió

Archiu:Instrumental Temperature Record.svg

Registre instrumental de Tº dels últims 150 anys.Plantilla:Actualisar

Sense lloc a dubtes el millor periodo observat és que el que va des de 1850 fins a l'actualitat, en la cobertura millorada en el temps. A lo llarc d'este periodo els instruments per a medir la temperatura, majorment basats en la llectura directa dels termómetros, té aproximadament cobertura global. Açò mostra un increment general de les temperatures a nivell global.

Abans d'este temps deuen ser usats varis proxis. Estos proxis són menys exactes que la llectura directa dels termómetros, tenen una menor resolució temporal i menor cobertura espacial. La seua única ventaja és que permeten una reconstrucció dels registres més prolongada. Des de que els registres de temperatures directes són més precisos que els proxis (en efecte, són necessaris per a calibrar-los) són usats quan estan disponibles, per eixemple, de 1850 en avant.

Métodos quantitatius a partir de senyes proxy

Si be existixen varis registres previs a 1850, les senyes de temperatures anteriors deuen ser reconstruïts per mig d'aproximacions segons senyes proxy, és dir aproximar una variable d'interés (la temperatura) d'atres variables que no tenen tant interés. Una d'eixes variables, estudiada per la dendroclimatología, seria la gruixa dels anells dels troncs dels arbres, que permet inferir la duració de les estacions o lo intenses que han segut. La composició isótopica de la neva acumulada, corals, estalactites també poden ser usades per a inferir la temperatura. Atres tècniques que s'han usat per a inferir climes passats és l'examen de polen antics, la forma dels arbres, i inclús texts històrics. Estes reconstrucció són inferència indirectes de la temperatura i tenen per tant major incertitut que la que aporten els instruments.

En general, l'història recent de registres proxis està calibrada en els registres de temperatura locals, estimant-se aixina la relació entre temperatura i l'aproximat. Els registres deuen prendre's en molta precaució, ya que per a inferir la temperatura global són necessaris moltes senyes al voltant del planeta, i no basar-se solament en una mija regional, com seria basar-se en els anells d'arbres d'un bosc. També poden existir problemes si s'unixen senyes provinents de distintes fonts per a obtindre una reconstrucció global. En l'actualitat Osborn i Briffa usen una tècnica més simple, que conta les proporcions de registres que són positives, negatives i neutrals en qualsevol periodo de temps. Açò produïx un resultat en acort general en els estudis convencionals multi-proxy.

Vàries reconstrucció sugerixen que va haver una variabilitat mínima en les temperatures fins a entrat el XX (vejau, per eixemple, [7] [8] archivat en Wayback Machine.). Més recentment, Mann i Jones han exstendido les seues reconstrucció per a cobrir el primer i segon mileni (GRL, 2003). El treball ha segut reproduït per Wahl i Ammann en 2005. El treball de Mann, Bradley i Hughes (1998) és conegut com el gràfic "Hockey Stick" graph, falcat per Jerry Mahlman, director del Geophysical Fluïu Dynamics Laboratory.

El treball de Mann et al., Jones et al., Briffa i atres forma una part major de el IPCC TAR's que conclou que «la taxa i magnitut del calfament global o hemisfèrica del sigle XX ha segut la major del mileni, sent la década de 1990 i l'any de 1998, la década i els anys més càlits». El IPCC AR4 va concloure que "les temperatures miges en l'hemisferi nort durant la segona mitat del sigle XX semblen haver segut majors que en qualsevol periodo de 50 anys en els últims 500 anys, i molt provablement dels últims 1300".

Reconstrucció qualitativa en els registres històrics

És també possible usar senyes històriques per a inferir variacions climàtiques, en freqüència d'una manera menys numèrica directament. Per eixemple, reportes de congelamiento del riu Támesis, periodos lliures de gèl en la mar en els ports, entrades en diaris sobre gelades i ones de calor, registres de bones i males collites, dates de floració o de preñez-part, caigudes extraordinàries de pluja i neu, inusuals inundacions o sequies.

Estos indicadors es poden usar per a inferir temperatures històriques, pero en general d'una manera més qualitativa que els proxys naturals mencionats anteriorment. Ademés són difícils de calibrar, a sovint solament estan disponibles en un periodo curt de temps, pot ser que estiguen disponibles solament per a regions desenrollades, i cometen grans errors d'estimació. Estes observacions històriques del mateix periodo mostren periodos de calfament i refredat simultàneus en alguns punts.

Recents evidències sugerixen que un repentí i de curta duració canvie climàtic va ocórrer entre 2200 i 2100 a. C. en la regió entreTibet i Islàndia, en alguns indicis d'un canvi global. El resultat va ser un refredat i reducció de precipitacions. I es creu haver segut la causa primària del colapse del Imperi Antic d'Egipte.

L'astrònoma Sallie Baliunas va notar que les variacions de la temperatura estaven correlacionadas en les variacions solars i va assegurar que el número de taques solars nos podia donar una mida aproximada de la lluentor que aportava el sol. Balunias i uns atres varen sugerir que els periodos de radiació solar eren en part responsables dels registres històrics de refredat i calfament tals com el mínim de Maunder i la Menuda Edat de Gèl. El mateix argument podria haver implicat que els periodos d'increment de radiació solar contribuïren al periodo càlit medieval, quan es va poder cultivar i colonisar les zones costeres de Groenlàndia.

Llimitacions

Les aparents diferències entre les aproximacions quantitatives i qualitatives no estan completament reconciliades. Les reconstrucció mencionades dalt descansen en vàries suposicions per a generar els seus resultats. Si estes suposicions no es mantenen, estes reconstrucció no seran confiables. Per a les reconstrucció quantitatives, la suposició més fonamental és que els registres proxy varien en la temperatura i els factors no-temperatura no confonen els resultats. En els registres històrics les fluctuacions poden ser regionals més que hemisfèriques. Per eixemple, en el cas de la medició dels anells dels arbres, podríem estar passant per alt detalls importants, com que hi haguera una plaga o un oscurecimiento per una erupció que afecte al creiximent dels arbres.