Periodo càlit medieval
| Etapes del Holoceno | Inici, en anys |
| Aument de temperatura | 10.000 a. C. |
| Màxim del Holoceno | 6000 a. C. |
| Refredat | 2500 a. C. |
| Periodo càlit medieval | 900 d. C. |
| Menuda Edat de Gèl | 1300 d. C. |
| Calfament global | 1850 d. C. |
El periodo càlit medieval o òptim climàtic medieval va ser un periodo de clima extraordinàriament calorós que alguns experts opinen que va ocórrer solament en la regió del Atlàntic nort i que va durar des de el X fins a el XIV, moment en el que va disminuir la temperatura global (Menuda Edat de Gèl). Si be se sosté per part de molts que no s'ha alcançat una conclusió definitiva sobre l'existència d'este periodo fòra d'aquella regió, algunes senyes a nivell global sí reflectixen canvis significatius.
L'òptim climàtic medieval se cita a sovint en les discussions del calfament global i el efecte hivernàcul. Alguns es referixen al succés com a «anomalia climàtica medieval»; este terme emfàtic revela d'una atra manera que la temperatura va ser el paràmetro més important.[1]
L'investigació inicial
[editar | editar còdic]El periodo càlit medieval va ser un periodo extraordinàriament calorós al voltant de 900-1300 d. C., durant el Medievo europeu. L'investigació inicial de l'Òptim Climàtic Medieval i de la posterior Menuda Edat de Gèl es va realisar principalment en Europa, a on el fenomen va ser molt obvi i clarament documentat.
Inicialment, es va creure que els canvis de temperatura eren globals.[2] No obstant, esta visió s'ha qüestionat; l'informe del IPCC en 2001 es resumix dient: «(…) l'evidència actual no recolza periodos globalment sincronisats de fredor anómala o calor moderada, i els térmens Menuda Edat de Gèl i Òptim Climàtic Medieval semblen tindre una llimitada utilitat com a descripció de tendències de canvis en la temperatura mija global o d'hemisferis en sigles passats».[3] Els registres de temperatures globals obtinguts a partir de blocs de gèl, anells d'arbres i depòsits llacustres demostren que, globalment, la Terra pot haver tingut una temperatura llaugerament més freda (uns 0,03 graus Celsius) durant el Periodo Càlit Medieval que a principi i mitat de el XX.[4] Crowley i Lowery[5] observen que «no hi ha documentació suficient de la seua existència en l'hemisferi austral».
Els paleoclimatólogos, que desenrollen reconstrucció regionals del clima en sigles anteriors, etiqueten l'interval més fret com a Menuda Edat de Gèl i l'interval més calorós com l'Òptim Climàtic Medieval.[6][7] Uns atres seguixen la convenció i, quan un succés significatiu del clima es troba en els periodos de la Menuda Edat de Gèl o del «òptim climàtic medieval», associen els seus events al periodo. Alguns successos de l'Òptim Climàtic Medieval són events plujosos o events frets en lloc dels events estrictament calorosos, particularment en la regió Antàrtica central, a on s'han observat patrons climàtics oposts als de l'Atlàntic Nort.
El periodo càlit medieval coincidix parcialment en el màxim en l'activitat del Sol (vore variació solar), denominat Màxim Medieval (1100-1250).
Els successos climàtics més significatius
[editar | editar còdic]Atlàntic nort i les regions nortamericanes
[editar | editar còdic]Durant l'Òptim Climàtic Medieval el cultiu de la raïm i la producció de vi varen créixer tant en el nort d'Europa com en el sur de Gran Bretanya. Els vikingos es varen aprofitar de la desaparició del gèl en les mars per a colonisar Groenlàndia i atres terres perifèriques del nort canadenc. L'Òptim Climàtic Medieval va ser seguit per la Menuda Edat de Gèl, un periodo més fret que va durar fins a el XIX.
En la baïa de Chesapeake, Maryland, els investigadors varen trobar altes temperatures durant l'Òptim Climàtic Medieval (entre 800-1300) i la Menuda Edat de Gèl (sobre 1400-1850), possiblement relacionades en els canvis en la força de la circulació termosalina en l'Atlàntic Nort. Els sediment demostren que el pantà de Piermont, el més baix del Valle de Hudson, es mostra sec en este periodo de l'Òptim Climàtic Medieval de 800-1300 d. C. Les prolongades sequies varen afectar moltes parts de l'occident d'Estats Units i especialment la part oriental de Califòrnia i l'occident de la Great Basin. En Alaska els tres intervals de temps experimentats de calor moderada comparable són: 1-300, 850-1200, i posteriorment 1800 d. C.
La datació per mig de radiocarbono en el mar dels Sargazos mostra que la temperatura en la superfície de la mar era aproximadament 1 °C menys que hui fa aproximadament 400 anys (la Menuda Edat de Gèl) i fa 1700 anys, i aproximadament 1 °C més calorós que hui fa 1000 anys (durant l'Òptim Climàtic Medieval).
Atres regions
[editar | editar còdic]El clima en l'est equatorial d'Àfrica ha anat alternant-se entre la sequetat de hui en dia, i alguna cosa relativament més humit. El clima més sec va tindre lloc durant l'Òptim Climàtic Medieval, entre el 1000 i 1270 d. C.
Una perforació de gèl a l'est de Bransfield Basin, en la Península Antàrtica, identifica clarament els successos de la Menuda Edat de Gèl i l'Òptim Climàtic Medieval. La perforació mostra un periodo clarament fret sobre l'any 1000–1100, ilustrant el fet de que durant el «Òptim Climàtic Medieval» global hi havia, regionalmente, periodos de calor moderada i inclús de fret.
Els corals tropicals de l'oceà Pacífic sugerixen que les condicions relativament fredes i seques poden persistir en la configuració del fenomen d'El Chiquet i de La Chiqueta. Encara que hi ha una escassea extrema de senyes d'Austràlia (sobre l'Òptim Climàtic Medieval i la Menuda Edat de Gèl) existix evidència en els sediment del llac Eyre de que durant els sigles nové i dècim est va permanéixer ple encara que en variacions en el seu nivell.
L'investigació dels sediment en el llac Nakatsuna realisada per Adhikari i Kumon en 2001 en el centre de Japó ha verificat l'existència allí de l'Òptim Climàtic Medieval i la Menuda Edat de Gèl.
Les temperatures obtingudes a partir del perfil 18O/16O extret d'una estalagmita d'una cova de Nova Zelanda (40.67°S, 172.43°I) sugerixen que el Periodo Medieval Càlit va ocórrer entre 1050 i 1400, i que va ser 0,75 °C més càlit que el Periodo Càlit Actual.[8] També s'han trobat evidències del Periodo Medieval Càlit en els anells d'un arbre d'uns 1100 anys.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1], Raymond S. Bradley, Climate of the Last Millenium, 2003
- ↑ Ladurie, Emmanuel Li Roy (1971). Claves of Feast, Claves of Famine: a History of Climate Since the Year 1000. Farrar, Straus and Giroux. ISBN 0-374-52122-0.
- ↑ Staff members at NOAA Paleoclimatology (19 May 2000), The "Medieval Warm Period", A Paleo Perspective...on Global Warming, NOAA Paleoclimatology.
- ↑ a b c Bradley, Raymond S.; Malcolm K., Hughes; Diaz, Henry F. (2003). "Climate in Medieval Clave" (PDF). Science 302 (5644): 404–405. doi:10.1126/science.1090372. PMID 14563996. http://www.geo.umass.edu/faculty/bradley/bradley2003d.pdf
- ↑ Crowley, Thomas J.; Lowery, Thomas S. (2000), "How Warm Was the Medieval Warm Period?", AMBIO: A Journal of the Human Environment 29 (1): 51-54, doi:10.1579/0044-7447-29.1.51.
- ↑ a b c Bradley, Raymond S.; Malcolm K., Hughes; Diaz, Henry F. (2003). «Climate in Medieval Clave» (PDF). Science 302 (5644): 404–405. doi:10.1126/science.1090372. PMID 14563996. http://www.geo.umass.edu/faculty/bradley/bradley2003d.pdf.
- ↑ Jones, P.D.; Mann, M.E. (2004), «Climate over past millennia», Reviews of Geophysics 42 (RG2002): 1–42, doi:10.1029/2003RG000143
- ↑ Wilson, A.T., Hendy, C.H. and Reynolds, C.P. 1979. «Short-term climate change and New Zealand temperatures during the last millennium». Nature, 279: 315–317.
- ↑ Cook E.R., Palmer J.G., D’Arrigo R.D. (2002), "Evidence for a ‘Medieval Warm Period’ in a 1,100 year tree-ring reconstruction of past austral summer temperatures in New Zealand [2] archivat en Wayback Machine.", Geophysical Research Letters, 29, doi:10.1029/2001GL014580.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Período cálido medieval» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.